Un precedent que "va dignificar l’espai públic"

La llei de barris és un dels primers projectes que va posar en marxa el Govern de Salvador Illa, però el seu naixement es remunta als tripartits que el PSC va liderar amb Pasqual Maragall i José Montilla. La norma es va aprovar el 2004 i durant aquells dos mandats, fins al 2010, es van mobilitzar 1.900 milions d’euros en set convocatòries. Se’n van beneficiar entre 15 i 20 municipis per any, fins a 140 poblacions. Els alcaldes metropolitans recorden avui que aquell emblemàtic Pla de Barris de Maragall va servir per "dignificar l’espai públic" i veuen en l’actual una nova oportunitat de millorar els barris més necessitats de Catalunya. "El repte d’aquesta convocatòria és la rehabilitació de l’envellit parc immobiliari", assumeix Antonio Balmón (PSC), alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El socialista considera les polítiques de rehabilitació "fonamentals" –el mateix AMB les ha liderat en els últims anys a l’entorn de Barcelona–, ja que "és allà on hi ha la cohesió social, marcada per les dignitats de la vivenda i el treball". Un altre dels grans municipis catalans que optaran a la inversió d’entre 3 i 25 milions serà Mataró. El seu alcalde, el socialista David Bote (PSC), també president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), assegura que la capital del Maresme té "bon record" del Pla de Barris: "Vam fer moltes intervencions als barris de Cerdanyola i Rocafonda". Cita, per exemple, una escola d’adults o un pavelló esportiu. Aquestes demarcacions vulnerables de Mataró són, de fet, entre les que més ha crescut Vox a Catalunya. Precisament, el Govern d’Illa aposta per la intervenció social als barris com a vacuna contra l’ascens de l’extrema dreta. Contra l’estigmatització Bote i Balmón diferencien aquesta nova edició del programa de la del tripartit: fa dues dècades, argumenten els regidors, les intervencions "van estar molt vinculades a dignificar l’espai públic". En aquesta ocasió, "per reequilibrar, la idea és posar més aviat l’accent en rehabilitació i intervenció en el mercat de la vivenda", es presenten els responsables polítics de Mataró i Cornellà. "Es parla molt de nova construcció, però jo soc molt fan de la rehabilitació perquè és la que incumbeix a la perspectiva d’una família de classe mitjana", postil·la Bote. "El Pla de Barris és una política efectiva contra l’allunyament social i estigmatització dels barris amb més dificultats socials", rubrica Balmón. Malgrat que els municipis es mostren en general satisfets del rellançament del Pla de Barris –també els que no tenen alcaldia socialista, com per exemple el Prat de Llobregat–, no obvien que les ajudes no arribaran a resoldre totes les carències socials dels barris. "Estem pendents de saber com s’acabarà concretant, però és una molt bona iniciativa per reforçar projectes de renovació que ja estem fent a tots els districtes de Sabadell", argumenta l’alcaldessa Marta Farrés (PSC). Des de Badalona, on tenen intenció d’optar a l’ajuda del Govern, adverteixen voler llegir-ne abans la "lletra petita" –"encara que la música ens agrada", diu el tinent d’alcalde Dani Gracia (PP)–. També des de Terrassa, Jordi Ballart (Tot per Terrassa) espera a la concreció del pla, sobretot quant al cofinançament dels ajuntaments (l’aportació del Govern oscil·larà entre el 50% i el 75% del finançament en funció de la població). "Valorem positivament però amb prudència la iniciativa", comenta Ballart.

Un precedent que "va dignificar l’espai públic"

Els alcaldes metropolitans enfoquen el Pla de Barris del Govern cap a la rehabilitació d’habitatges i recorden el del tripartit. Aquella norma es va aprovar el 2004 i durant dos mandats, fins al 2010, es van mobilitzar 1.900 milions en set convocatòries. Se’n van beneficiar 140 poblacions.

El més llegit