Les rebaixes fiscals centren la disputa pel final de les nuclears

La gran apagada ha intensificat el debat sobre el tancament de les centrals nuclears a Espanya després d’uns quants mesos de pressions des de diferents àmbits per endarrerir les clausures. Un debat que ja estava obert abans, però en el qual ara els pronuclears se senten esperonats i consideren que el col·lapse del sistema elèctric els dona més arguments en la defensa que exerceixen per mantenir els reactors en funcionament. Les elèctriques propietàries dels reactors (Iberdrola i Endesa, com a socis majoritaris en les diverses plantes, i amb Naturgy i EDP, amb participacions minoritàries en algunes d’elles) feia temps que reclamaven posposar el calendari de tancament previst, amb clausures programades entre el 2027 i el 2035, per garantir la seguretat de subministrament al país. Un calendari pactat entre les mateixes companyies el 2019, però que ara volen revisar. Les empreses, tot i això, exigeixen per no haver de seguir amb el tancament de les nuclears una rebaixa dels impostos i de les taxes que paguen les centrals com a condició per assegurar-ne la rendibilitat. Ampliar la vida útil I aquesta exigència fonamental per a les companyies s’ha acabat convertint, de facto, en el tema central de la topada entre el Govern i les elèctriques per dirimir el futur de les centrals. L’Executiu es mostra ara disposat a estudiar una ampliació de la vida de totes les centrals nuclears, però només si la sol·licitud de les companyies va acompanyada expressament d’un pla que no impliqui traslladar cap sobrecost al rebut de la llum que paguen els consumidors. La Moncloa reclama a les elèctriques que primer de tot es posin d’acord entre elles i presentin una proposta consensuada per mirar d’ampliar els anys de funcionament de les centrals. "Si les empreses poden acordar entre elles un altre calendari diferent que prorrogui la vida d’aquestes centrals nuclears més enllà de l’any 2027, nosaltres les escoltarem", ha admès el president del Govern, Pedro Sánchez. Però hi estableixen algunes condicions: "Que no sigui a costa de la butxaca del contribuent, sinó a costa de la butxaca dels ultrarics que presideixen aquestes grans energètiques i que són propietaris de les centrals nuclears. [...] Que ho paguin les empreses i no pas el contribuent amb un augment de la factura de la llum", va assenyalar el president. L’avís de Sánchez ha fet saltar l’alarma als quarters generals de les grans elèctriques, entestades els últims mesos a fer que el debat se centri a garantir la viabilitat econòmica de les plantes. Les companyies propietàries de les centrals, agrupades a la patronal Foro Nuclear, denuncien que el sector "suporta una tributació gegant", molt més alta que la d’altres tecnologies de producció d’electricitat pels múltiples tributs aplicats a l’activitat dels reactors. L’associació que agrupa Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP denuncia que l’alta càrrega fiscal "impedeix de vegades a les centrals nuclears entrar en el mercat" quan els preus de l’electricitat són baixos per "no produir amb pèrdues". A segons quins preus de mercat, "paguem més impostos que no pas el que facturem" amb la venda de l’electricitat, denuncia el president de Foro Nuclear, Ignacio Araluce, que atribueix a aquesta situació fiscal les parades de centrals ordenades per les elèctriques durant els últims mesos (i que va fer que el dia de l’apagada massiva la meitat dels reactors estiguessin apagats). "Per no parar per motius de mercat ens han d’abaixar els impostos", assenyala amb fermesa Araluce. Els costos futurs Fa anys que les energètiques propietàries de les centrals nuclears es queixen de la càrrega fiscal que assumeixen. Entre impostos, taxes autonòmiques i altres prestacions abonades per fer-se càrrec de costos futurs de l’activitat que duen a terme, l’electricitat produïda per les centrals nuclears actualment paga 28,2 euros per megawatt hora (MWh) després d’aplicar les últimes pujades. En total, les grans elèctriques estimen que les centrals nuclears pagaran més de 1.500 milions durant el 2025, per sobre dels 1.426 milions abonats l’any passat. El sector alerta que tenint en compte aquest escenari fiscal és impossible assegurar la sostenibilitat i la rendibilitat de les plantes. Les centrals nuclears paguen una mena de taxa especial per finançar els costos de gestionar els residus radioactius i el seu futur desmantellament. El Govern va aprovar l’any passat una gran pujada del 30% de la taxa que s’acumula en un fons que està en mans de la societat pública Enresa. El fort increment –recorregut per les elèctriques davant el Tribunal Suprem per mirar de fer-lo enrere– pretenia ajustar la taxa a tots els costos previstos en el nou Pla General de Residus Radioactius (PGRR) durant aquest segle i que es calcula que seran d’uns 20.200 milions d’euros a partir d’ara. Després de l’última pujada, la prestació patrimonial que abonen les centrals nuclears a Enresa ha pujat fins als 10,36 euros per megawatt hora d’electricitat produïda per les plantes. Les cinc centrals nuclears espanyoles van abonar l’any passat per aquest concepte gairebé 504 milions d’euros, enfront dels 454 milions que van abonar el 2023. L’estimació del sector és que durant el 2025, el primer any complet en què s’aplicarà la pujada, els pagaments es poden acostar als 600 milions. La ‘taxa Enresa’ En realitat, l’anomenada taxa Enresa no és una taxa sinó una prestació patrimonial no tributària per la qual les elèctriques fan aportacions a un fons amb què es pagarà posteriorment la gestió del rebuig que generin i el desmuntatge dels reactors. Una aportació que han d’assumir per llei perquè forma part dels seus propis costos d’operació. "Les nuclears ja paguen tots els costos relacionats amb la generació de residus i amb el desmantellament futur de les centrals perquè els ciutadans no hagin de pagar res. Considerem que s’ha d’aplicar la màxima que diu que qui contamina paga. Ja paguem i ho volem fer", afirma el president de Foro Nuclear. "Però no estem d’acord amb l’última pujada, perquè el Govern ens carrega costos que no ens corresponen". La pujada de l’anomenada taxa Enresa és conseqüència del fet que el nou Pla General de Residus Radioactius contempla una previsió de costos que és molt més gran que l’anterior versió (aproximadament 2.000 milions addicionals), perquè s’ha descartat la construcció d’un sol magatzem temporal de residus centralitzat a Villar de Cañas, a Conca, per la falta d’acord entre les diverses administracions. El nou pla preveu la construcció de set magatzems temporals, un per cada reactor. Les elèctriques es queixen d’haver de cobrir aquests costos vinculats als seus residus radioactius amb la taxa Enresa i alhora pagar a l’Administració central un altre impost sobre la producció i l’emmagatzematge de combustible nuclear i residus radioactius (290 milions l’any passat), i també ecotaxes autonòmiques vinculades igualment a rebutjos a Catalunya, Extremadura i la Comunitat Valenciana (per un import de 266 milions el 2024), segons les dades recopilades per la consultoria PWC. La Generalitat Valenciana acaba d’anunciar que deixarà d’aplicar la seva taxa regional (14 milions), i tan sols Castella-la Manxa mantenia a tipus zero el seu gravamen autonòmic. A més d’aquests impostos, taxes i prestacions patrimonials, les centrals assumeixen de manera diferencial taxes específiques per costejar la vigilància que fa la Guàrdia Civil dels reactors (exceptuant els tres que hi ha a Catalunya) per gairebé 20 milions l’any passat i una taxa per finançar els treballs del Consell de Seguretat Nuclear per més de 36 milions. El Govern es mostra obert a estudiar un eventual ajornament del tancament de les nuclears si ho demanen les companyies, malgrat que no els sembla que calgui. "En l’actualitat no hi ha ni un sol estudi seriós que digui que les nuclears són imprescindibles a Espanya", advertia el president Pedro Sánchez fa uns dies. Però sobretot la Moncloa reclama a les elèctriques que renunciïn a la seva exigència de rebaixa d’impostos. Si les centrals nuclears deixen d’assumir els pagaments milmilionaris, el Govern entén que els hauria de traslladar al rebut de la llum. I això constitueix una línia vermella. Finançar el desmantellament El cas de la taxa Enresa, però, és diferent. Si s’aconsegueix arribar a un acord per allargar la vida de les nuclears i es posterguen els tancaments, aquest augment de temps de funcionament comportaria una rebaixa semiautomàtica d’aquesta presentació. Com més temps estiguin operatives les centrals, més electricitat produiran que es destinarà a alimentar el fons que servirà per finançar-ne el desmantellament i la gestió de tots els residus radioactius, de manera que es podrà rebaixar la quantia que les companyies abonen per cada megawatt hora produït. Malgrat això, el Govern considera que és imprescindible per estudiar un ajornament dels tancaments que les centrals assumeixin tots els costos que preveu el Pla General de Residus Radioactius. Si no ho fan, l’Executiu adverteix que seria una ajuda il·legal d’Estat per a les elèctriques. Podrà abaixar la quantia de la taxa que s’abona per cada megawatt hora d’electricitat produïda, però l’Executiu exigeix que les companyies assumeixin els 20.200 milions d’euros que està previst que costi gestionar els residus i desmuntar les centrals fins a final de segle.

Les rebaixes fiscals centren la disputa pel final de les nuclears

Les elèctriques reclamen pagar menys impostos per no haver de desconnectar els reactors segons el calendari previst / El Govern estableix com a línia vermella per endarrerir el tancament que el rebut de la llum no pugi ni un euro

El més llegit