Les quatre famílies del PP català

L’últim llibre del president del Partit Popular de Catalunya, Alejandro Fernández, ha tornat a avivar l’enfrontament amb la direcció nacional, que acusa d’haver desmantellat el partit en aquesta comunitat autonòmica. Però, més enllà de la seva ja coneguda disputa amb el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, posa sobre la taula les múltiples sensibilitats i tensions internes que travessen la formació. A les files del PP català conviuen diverses famílies polítiques que, tot i que no totes competeixen obertament, influeixen en les decisions clau de la direcciódel partit i en l’elecció dels càrrecs que ocupen espais de poder. Seran aquests sectors els que pugnin per decidir qui serà el nou líder del PPC en un congrés –encara sense data– que està pendent des de la tardor del 2022. La celebració del pròxim "conclave nacional del PP", anunciat així aquesta setmana per Alberto Núñez Feijóo, no implicarà canvis immediats a Catalunya, però sí que podria actuar com a catalitzador. S’espera que Feijóo inclogui algun dirigent català al seu nou equip, conscient de la importància d’ampliar la base electoral a l’autonomia de cara a unes eleccions generals. I això, coincideixen al PPC, tindrà una lectura en la futura baralla pel comandament català. Quatre famílies marquen el pols del partit: els hereus de la vella guàrdia de Jorge i Alberto Fernández Díaz, els afins a Dolors Montserrat, l’entorn de la direcció nacional d’Alberto Núñez Feijóo i el nucli d’Alejandro Fernández, actual president del PP català. Els Fernández Díaz Jorge Fernández Díaz, exministre de l’Interior amb Mariano Rajoy, i el seu germà Alberto Fernández Díaz, històric dirigent municipal a l’Ajuntament de Barcelona, van ser durant dècades l’autèntic centre de gravetat del partit. La seva influència va començar a decaure amb l’arribada de Casado a la direcció nacional, però el que va acabar de consumar la ruptura amb la cúpula va ser la implicació de Jorge en la trama de l’operació Kitchen. Tot i així, el seu llegat no ha desaparegut del tot: encara hi ha dirigents i quadres intermedis del partit que es van formar sota la seva òrbita i que avui continuen ocupant espais de poder. Montserrat és filla de Dolors Montserrat Culleré, una històrica diputada del PPC que va saber teixir equilibris amb els germans Fernández Díaz durant els anys 90. L’eurodiputada es va formar en aquest entorn, però amb els anys va anar imprimint un segell propi, més dur, i va acabar construint la seva pròpia família interna. Quan els Fernández Díaz van perdre pes, ella va ser qui va recollir el vincle directe amb la direcció nacional. Montserrat és, sens dubte, la figura amb més capacitat d’influència en el PP català. Manté una comunicació directa amb Génova, que li va donar carta blanca per confeccionar les llistes de les eleccions catalanes, malgrat que la intenció de Feijóo era que ella fos la candidata i així evitar la postulació d’Alejandro Fernández. Va declinar l’oferiment per seguir a Europa, on ha sigut recentment designada vicepresidenta del PP Europeu. La direcció nacional del PP té un pes evident en el partit a Catalunya, malgrat que els populars catalans reivindiquen la seva autonomia i minimitzen la influència de Madrid. Feijóo no ha imposat figures per la via de l’afinitat personal o de la tradició, com passa en els casos anteriors, però ha fet moviments estratègics per contrarestar el pes de Fernández. La seva aposta ha sigut més estructural: equilibrar internament el partit català amb uns perfils que responguin a la línia de Génova, tot i que no portin la seva firma directa. Alejandro Fernández va començar la seva carrera a l’Ajuntament de Tarragona i, després de més d’una dècada, va fer el salt al Congrés (2011-2015), on va estrènyer llaços amb Pablo Casado. El va recolzar davant Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal el 2018, i Casado, ja com a líder del PP, el va proposar per dirigir el partit a Catalunya. Fernández va ser escollit en unes primàries amb el 97% dels vots. Condemnat a ser apartat des que Feijóo va agafar les regnes del partit, el tarragoní segueix, com ell mateix descriu al seu llibre, "ballant breakdance a la corda fluixa" al capdavant del PPC. És plenament conscient que Génova el vol fora, però també sap que, de moment, no hi ha ningú que li disputi el lideratge amb prou garanties de poder guanyar. No ha dubtat a desmarcar-se públicament de la direcció nacional i la seva actitud s’ha mantingut ferma: no té padrins, intervé poc davant el focus mediàtic i no necessita envoltar-se de grans estructures de poder intern. Versos lliures Alguns càrrecs actuen amb més independència. És el cas de la família Veray, amb més de quaranta anys de poder a Girona, territori tradicionalment hostil per al PPC. Jaume Veray, fill del fundador d’Aliança Popular Jaume Veray Batlle, ara és diputat al Parlament. Històricament, la seva família va mantenir una bona sintonia amb els Fernández Díaz. Xavi Palau, que presideix el PP a Lleida, és pròxim a Alejandro Fernández, però destaca pel seu perfil independent. Tampoc Irene Pardo, presidenta de Noves Generacions a Catalunya des del 2018, es decanta per cap de les famílies anteriors.

Les quatre famílies del PP català

Els germans Fernández Díaz, els afins a Dolors Monserrat, els pròxims a Feijóo i l’actual president, Alejandro Fernández, es disputen el poder en el Partit Popular autonòmic, el destí del qual s’haurà de dirimir després del congrés nacional del juliol, però encara sense data

El més llegit