La nova llei de barris de Catalunya: ¿què és i quins municipis podran beneficiar-se'n?

D'urbanitzar un carrer o millorar la seva il·luminació o clavegueram, a rehabilitar edificis amb deficiències estructurals o a garantir el seu aïllament tèrmic. De la creació d'espais verds i la renovació del mobiliari urbà, a l'eliminació de barreres arquitectòniques per donar una empenta a equipaments culturals o educatius. La llei de barris que el Govern de Salvador Illa ha reprès com a herència del 'tripartit', amb una inversió de 1.000 milions d'euros en cinc anys, té com a objectiu exercir de pla de xoc integral per a un rentat de cara de més d'un centenar de zones degradades perquè repercuteixi directament en una major cohesió social. Aquestes són les claus del pla: ¿Qui pot optar-hi? Els barris que podran optar a aquesta inversió han de tenir una renda per càpita inferior a la mitjana de Catalunya -15.830 euros, segons dades de l'Idescat de 2023-, complir amb la puntuació requerida en els indicadors de vulnerabilitat socioeconòmica i urbana -n'hi ha fins a 26 definits- i presentar un programa d'intervenció amb "caràcter integral" per garantir la seva transformació. Això suposa que, més enllà d'una transformació física de l'espai públic, tinguin en compte la sostenibilitat ambiental i actuacions sociocomunitàries per fomentar la cohesió i el que els seus impulsors defineixen com l'"orgull de barri". ¿Per a què pot servir? L'objectiu és millorar les condicions físiques, ambientals i socials de barris que en aquests moments pateixen un deteriorament que repercuteix també en les vides dels seus veïns. Els projectes que es presentin inclouran des de millores urbanístiques i rehabilitacions d'habitatges a actuacions per a l'impuls social i econòmic que reforci els vincles i la comunitat. Fora queda, perquè és competència d'altres programes o conselleries, la construcció de nou habitatge, a no ser que sigui de reallotjament, o de noves escoles, centres d'atenció primària i comissaries, tot i que sí que podran incloure's rehabilitacions i remodelacions d'aquests equipaments. ¿Quants recursos hi ha disponibles? El president Illa ha anunciat que la inversió que aportarà la Generalitat serà de 1.000 milions d'euros en cinc anys, és a dir, 200 milions per any en un període que anirà més enllà d'una legislatura. No obstant això, també hi ha una part que sortirà de la caixa dels ajuntaments, pel que es mobilitzaran al voltant de 1.600 milions. El pla contempla inversions d'entre tres i 25 milions d'euros per projecte, xifra condicionada a la quantitat d'habitants que tinguin els municipis que optin i compleixin amb els requisits de vulnerabilitat. Per als de menys de 20.000 veïns, serà d'entre tres i 12,5 milions d'euros, mentre que per als que tinguin més de 20.000 la inversió serà d'entre sis i 25 milions. ¿Quina part sufragarà la Generalitat? El model serà el del copagament, però tenint en compte la magnitud de cada municipi i, per tant, les diferents capacitats econòmiques en funció de la seva mida. A les localitats de menys de 5.000 habitants la Generalitat es farà càrrec del 75% de la inversió, en els que tinguin entre 5.000 i 20.000 serà del 70%, en els que van dels 20.000 als 50.000 habitants serà del 60% i en els de més de 50.000 es farà càrrec de la meitat, mentre la resta l'assumirà el consistori. Cada municipi podrà presentar un sol projecte per any i en la deliberació per a la concessió es tindrà en compte que en cada convocatòria hi hagi barris de totes les 'vegueries'. ¿Quan serà la primera convocatòria i quantes n'hi haurà? El Consell Executiu aprovarà el decret de la llei de barris al juny i llançarà la primera convocatòria del fons al juliol. A partir de llavors, els municipis que vulguin optar tindran un termini de tres mesos per presentar els seus projectes. La comissió gestora -formada per la Generalitat, entitats municipalistes i del tercer sector- resoldrà a finals d'any quins són els ajuntaments que es beneficiaran i la inversió començarà l'1 de gener de 2026. El mateix es repetirà cada any fins a 2029, la cinquena i última convocatòria per ara prevista. ¿Què passa si no hi ha pressupostos el 2026? El Govern espera poder comptar amb nous pressupostos el 2026 per donar cobertura al desplegament de la llei de barris. No obstant això, la cosa se li pot complicar si finalment no aconsegueix aprovar nous comptes, com ha succeït aquest any. Fonts governamentals asseguren que amb l'aprovació del decret al juny s'activarà també el finançament plurianual del pla i passarà, per tant, a ser una despesa compromesa, així que en cas de pròrroga la Generalitat hauria de recórrer a ampliacions de crèdit o repriorització de partides per garantir una inversió que Illa ha definit com una "prioritat" de legislatura. ¿Quines ajudes tindran els municipis petits que volen optar? Illa ha recordat que aquesta llei està concebuda tant per a municipis grans com petits, però el Govern és conscient de la limitació econòmica i tècnica dels petits ajuntaments. És per això que, a més d'assumir un major percentatge del pagament dels projectes, les diputacions prestaran assessorament per facilitar que les localitats de menys de 10.000 habitants puguin optar al fons.

La nova llei de barris de Catalunya: ¿què és i quins municipis podran beneficiar-se'n?

Illa destinarà 1.000 milions a revitalitzar els barris: «És una oportunitat per a tots els municipis»

El més llegit