Els alcaldes de Junts endureixen el padró en la seva guerra contra els okupes

"Hem declarat la guerra als okupes. A Martorell no se n’empadrona cap". Així ho defensa l’alcalde del municipi, Xavier Fonollosa, el model de qui ha sigut assumit per Junts amb voluntat d’estendre’l a altres consistoris. El partit va aprovar, en la convenció municipalista de dissabte passat, elaborar "una recopilació de bones pràctiques" de gestió del padró, inspirant-se "en l’exemple de Martorell". El document, avançat per EL PERIÓDICO, proposa vetar la inscripció a immobles okupats i acabar amb la possibilitat d’empadronar-se en equipaments municipals o en l’espai públic. En declaracions a aquest diari, Fonollosa defensa amb vehemència que un fet delictiu com l’ocupació no pot "atorgar drets". Actualment, el padró municipal és la porta d’entrada per poder accedir a serveis bàsics com ho són l’educació, la sanitat i els serveis socials; però l’alcalde assegura que només empadronarà okupes si un jutge l’obliga. Això és perquè s’ha admès a tràmit una demanda contra el consistori del Baix Llobregat per aquesta qüestió, que encara està pendent de resoldre’s. El 2020, el Govern va dictar una resolució que donava instruccions als Ajuntaments sobre com procedir amb el padró. Segons aquesta, es consideren empadronables els "infrahabitatges", com "barraques, caravanes o coves", i fins i tot l’"absència total de sostre". També diu que en cas de dubte sobre la titularitat de la vivenda, preval el dret al padró. L’alcalde de Martorell, però, argumenta que aquesta resolució "no té validesa jurídica" i defensa que pot no empadronar si no s’acredita un "títol habilitant", cosa que és equiparable a l’escriptura d’un immoble, un contracte de lloguer o un permís de l’amo de la finca. Ens hem convertit tots en uns hippies. S’està blanquejant un delicte", declara Fonollosa. No fa distincions entre okupes, siguin o no vulnerables, ja que afirma que per aquesta regla de tres algú que no es pot permetre un cotxe podria robar el d’un altre. "Són uns canalles, prou ja: ordre i seny", afegeix. Malgrat la contundència del seu discurs respecte als okupes, Fonollosa treu pit de les polítiques socials i de les vivendes de protecció oficial impulsades pel seu Ajuntament. L’opinió de Fonollosa és molt similar a la d’un altre alcalde que Junts posa com a exemple. Es tracta de Jordi Masquef, que també governa amb majoria absoluta a Figueres. En els últims mesos, el seu govern ha començat a aplicar un "criteri més restrictiu" i ha incrementat la partida destinada a comprovar el padró. "Anem in situ amb agents verificadors, i en alguns casos amb la Guàrdia Urbana, a comprovar els casos sospitosos", afirma Masquef, que assegura que els casos d’ocupacions per part de persones vulnerables són "mínims". L’alcalde defensa que, després d’aplicar una política més dura, les peticions d’empadronament "han baixat" i s’ha produït un "efecte contrari a l’efecte crida". Al llarg del 2024, l’Ajuntament de Figueres va donar de baixa 804 persones i aquest 2025 ja ho ha fet amb 260 més, tot i que aquesta xifra inclou els que voluntàriament han abandonat el municipi. També l’alcalde de Sant Cugat del Vallès, Josep Maria Vallès, fa gala d’haver endurit recentment les condicions del padró i de la seva política de "tolerància zero amb les ocupacions". "Ara fem una lectura restrictiva de la llei. En els últims 10 anys hi ha hagut massa permissivitat amb els empadronaments ficticis o fraudulents i això s’han d’acabar; cal posar ordre", sentencia l’alcalde, en declaracions a EL PERIÓDICO. Vallès, que governa en coalició amb ERC, diu que els pisos "pastera" no són "tolerables". Replantejar el sistema En canvi, l’alcalde de Calella, Marc Buch, que assegura que també demana un "títol habilitant" per inscriure’s al padró "des de fa molt temps", posa més el focus en la immigració. "Venen amb un visat de turista i els hem d’empadronar", critica aquest postconvergent del Maresme, que assegura que el creixement de població del seu municipi –un 5% en tres anys segons dades de l’Idescat– fa que "els serveis socials estiguin saturats" i no es pugui donar "un servei de qualitat" als ciutadans. Buch proposa que una de les condicions del padró sigui disposar de "permís de residència". Actualment, però, és necessari haver-se mantingut un mínim de tres anys a Espanya, el que es demostra amb el padró. "Hem de replantejar el sistema de dalt a baix", afegeix. Davant d’aquesta situació, diverses entitats socials clamen al cel. En aquest sentit, Mariona Puigdellívol, directora de la federació Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), adverteix que "el padró és un dret, però també una obligació" dels consistoris i recorda les dificultats d’habitatge en les quals es troben moltes persones, especialment amb condició d’immigrant, fet que augmenta el seu risc d’"exclusió social". Puigdellívol veu diferències en els discursos, però avisa que les "praxis restrictives" van molt més enllà de Junts. Per revertir-ho, advoca per un pacte nacional per blindar el padró.

Els alcaldes de Junts endureixen el padró en la seva guerra contra els okupes

Entitats socials adverteixen els ajuntaments que empadronar és un "dret" i una "obligació", per la qual cosa demanen al conjunt dels partits un pacte nacional per tal de blindar-lo

L’alcalde de Calella culpa la immigració d’haver saturat els serveis socials del seu municipi

El més llegit