Illa rellançarà el dilluns la llei de barris amb una inversió de més de 800 milions

El president de la Generalitat, Salvador Illa, anunciarà el dilluns en un acte a Vilanova i la Geltrú, al qual han estat convidats els alcaldes i els presidents de les quatre diputacions, el pla per a la millora dels barris en els propers anys, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Es tracta del rellançament de la llei de barris que en el seu dia va ser encunyada pel tripartit de Pasqual Maragall i que, des que va assumir el comandament de la Generalitat, Illa vol convertir també en vaixell insígnia del seu mandat, no només per revitalitzar zones vulnerables dels municipis, sinó també com a aposta per frenar l'ascens de l'extrema dreta a través de la millora de l'espai públic i els habitatges. El Govern posa a la fi la dotació pressupostària, que s'està acabant d'ultimar però que es preveu que sigui de més de 800 milions d'euros en cinc anys, a un compromís que va assumir des del primer minut de la legislatura. Tota una declaració d'intencions va ser que en la primera reunió del Consell Executiu el 13 d'agost de 2024 es nomenés a l'exsenador i exregidor del PSC a Barcelona Carles Martí com a comissionat de barris. Des de llavors, i a l'espera de poder disposar dels recursos, des de la conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, liderada per Sílvia Paneque, s'ha anat donant forma a la que serà la primera convocatòria del fons perquè els municipis puguin presentar els seus projectes, prevista per abans de l'estiu. A mercè dels comptes de 2026 Serà la primera d'altres quatre més durant la legislatura amb el propòsit de beneficiar a un centenar de barris en aquest període. De fet, el Govern està ultimant amb els Comuns el compromís perquè, almenys, es beneficiïn 20 barris cada any, un acord que podria fer-se públic aquest mateix divendres si es tanca en les properes hores. El pla contempla inversions d'entre tres i 25 milions d'euros per projecte, com ja va explicar aquest diari, xifra condicionada a la quantitat d'habitants que tinguin els municipis que optin i compleixin amb els requisits de vulnerabilitat. Segons el projecte de llei que va avançar EL PERIÓDICO al novembre, subjecte encara a modificacions, per als de menys de 20.000 veïns, serà d'entre tres i 12,5 milions d'euros, mentre que per als que tinguin més de 20.000 la inversió serà d'entre sis i 25 milions. Quant al pagament, en les localitats de menys de 20.000 habitants es va projectar que la Generalitat es fes càrrec del 70% de la inversió, en els que tinguin entre 20.000 i 50.000 habitants del 60% i en els de més de 50.000 de la meitat, mentre la resta l'assumirà el consistori. Per finançar aquests projectes, el Govern espera poder comptar amb nous pressupostos el 2026, que té intenció de començar a negociar al setembre. Inicialment, un cop va quedar clar que no hi hauria nous comptes aquest any i que es governaria amb els de 2023 prorrogats, la consellera Paneque va vincular la dotació de la llei de barris a la injecció de recursos addicionals via ampliació de crèdit. No obstant això, ja que els acords amb ERC i Comuns s'han allargat més mesos dels previstos i que els ajuntaments que optin al fons també han de tenir marge per fer una planificació pressupostària, estarà directament vinculada a l'exercici de 2026 i serà plurianual. A més, serà cap a finals d'any quan la comissió que gestionarà els projectes resoldrà quins aspirants es beneficiaran de la primera convocatòria. Hi va haver una primera data en la qual el Govern va agendar la presentació de la llei de barris -el passat 29 d'abril-, però va ser ajornada precisament perquè s'ha prioritzat actuar de forma coordinada amb ERC i els Comuns, que també han fet demandes en la quantitat de recursos que finalment s'invertiran i en el seu destí prioritari. El grup liderat per Jéssica Albiach porta mesos reivindicant que es posi en marxa la rehabilitació de 150.000 edificis en un termini de set anys. Hi ha grans ciutats com Barcelona, L'Hospitalet, Badalona, Sabadell o Santa Coloma que esperen com aigua de maig la convocatòria per abordar aquesta carpeta pendent, però també altres municipis més petits que necessiten una empenta financera per poder transformar zones degradades. Les condicions per optar Els barris que podran optar a aquesta inversió han de tenir una renda per càpita inferior a la mitjana de Catalunya -15.830 euros, segons dades de l'Idescat de 2023-, complir amb la puntuació requerida en els indicadors de vulnerabilitat socioeconòmica i urbana -n'hi ha fins a 26 definits- i presentar un programa d'intervenció amb caràcter integral. Això implica que han de combinar transformacions físiques del barri -des de peatonalitzar carrers a millora d'il·luminació o clavegueram o rehabilitació d'habitatges-, mesures mediambientals -la llei de 2022 inclou criteris per mitigar l'impacte del canvi climàtic- i accions sociocomunitàries, que pot anar des del foment de l'ocupació a millores en el comerç de proximitat o programes d'integració o específics per a infància o gent gran. Aquests tres criteris impliquen una actualització dels plans de barris que es van impulsar a l'etapa del tripartit. El muntant de recursos que Illa anunciarà per a la llei de barris s'emmarca en la fase proactiva del Govern per impulsar projectes amb segell propi després d'un arrencament de mandat condicionat pels acords amb ERC i Comuns. Amb pràcticament amarrats els prop de 4.000 milions d'euros addicionals per als pressupostos prorrogats, el dilluns el president va fer públic que destinarà 700 milions a la lluita contra la pobresa infantil i el dimarts va treure a relluir també els 255 milions per impulsar el català.

Illa rellançarà el dilluns la llei de barris amb una inversió de més de 800 milions

El president presentarà a Vilanova i la Geltrú, davant els alcaldes, el pla per revitalitzar zones vulnerables dels municipis El Govern ultima amb els Comuns que es puguin beneficiar fins a 20 barris per any

El més llegit