El president del Govern, Pedro Sánchez, té previst convocar la 28a Conferència de Presidents el 6 de juny, al Palau de Pedralbes, a Barcelona. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ja va oferir que Catalunya acollís aquesta cimera amb les comunitats autònomes després de l’última cita celebrada el desembre passat a Cantàbria. Un guant que ha acabat recollint Sánchez per a la celebració d’aquest fòrum multilateral, com una picada d’ullet per posar en relleu la "normalització" de les relacions institucionals entre l’Estat i la Generalitat.
Fonts de la Moncloa traslladen que Presidència del Govern informarà avui mateix les comunitats i ciutats autònomes dels principals detalls de la conferència. No serà fins als pròxims dies que el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, que és l’encarregat de la seva organització, citarà les comunitats i ciutats autònomes al comitè preparatori per establir l’ordre del dia de la trobada. Sobre la taula continuen pendents i sense avenços carpetes com el finançament autonòmic.
Des de l’Executiu avancen que encara no s’ha discutit sobre els temes que s’abordaran, que proposa el president del Govern i als quals poden aportar les comunitats autònomes en les reunions preparatòries. Així mateix, una majoria de comunitats poden proposar assumptes per al debat si ho sol·liciten conjuntament.
La influència del Senat
El reglament permet influir en l’ordre del dia al Senat, sota el control del PP amb majoria absoluta. A la Cambra alta, a més, es va aprovar un canvi reglamentari perquè amb la firma d’una majoria absoluta de senadors n’hi hagi prou per incloure assumptes per debatre en una Conferència de Presidents.
Amb aquesta convocatòria, el Govern central compleix el reglament que obliga a celebrar dues reunions a l’any. Ho fa sis mesos després que tingués lloc l’última i després d’una aturada a causa de la convocatòria d’eleccions i el posterior cicle electoral amb comicis autonòmics i europeus.
L’última reunió d’aquest conclave, abans del que es va celebrar a Cantàbria a finals de l’any passat, s’havia produït el març del 2022. Un retard pel qual diferents governs autonòmics del PP van presentar recursos contenciosos administratius al Tribunal Suprem. La pròxima Conferència de Presidents, d’aquí només tres setmanes, se celebrarà així un mes abans del congrés nacional del PP, amb el qual Génova busca situar-se en manera electoral davant la hipòtesi d’un avanç de les generals.
En l’última cita, la Moncloa va promoure l’habitatge com l’assumpte central per debatre amb les comunitats autònomes, però es va ampliar després a d’altres com el finançament o la immigració. La cita es va tancar sense acords i va visibilitzar el xoc entra la majoria de governs autonòmics presidits pel PP i l’Executiu central.
Un clima polític que no ha canviat; de fet, s’han aprofundit les divisions respecte a qüestions com la quitació del deute o la distribució territorial dels menors migrants que acullen les Canàries. L’adopció d’acords ha de ser per consens de tots els presidents autonòmics, sempre que l’assistència superi els dos terços