Regular o abolir la prostitució: ¿què n’opinen els partits a Catalunya?

El debat sobre com abordar la prostitució des de les institucions continua més obert que mai. Més enllà de la històrica divisió dins del feminisme entre les posicions abolicionistes i les partidàries de la regulació per garantir els drets de les treballadores sexuals, la controvèrsia cala en els partits polítics. Al Congrés, el PSOE fa anys que intenta impulsar una reforma legal de tall abolicionista. Ho va intentar sense èxit abans de les eleccions generals del 2023 i va tornar a la càrrega el maig del 2024 amb una proposició de llei que plantejava castigar qualsevol forma de proxenetisme –l’obtenció de beneficis econòmics mitjançant la prostitució aliena– i sancionar els clients. La iniciativa, no obstant, va ser tombadaper una àmplia majoria de l’arc parlamentari, incloent-hi Sumar i el PP, malgrat que els populars havien recolzat una proposta gairebé idèntica en la legislatura anterior, que va decaure per la convocatòria anticipada d’eleccions. A Catalunya, el debat encara no ha arribat de manera directa al ple del Parlament, però la decisió del Govern d’incloure per primera vegada una línia abolicionista en les seves polítiques públiques d’igualtat i feminisme, tal com ha avançat EL PERIÓDICO, situa la qüestió al centre del debat polític. Consultats per aquest diari, Junts, el PPC, Vox i Aliança Catalana eviten posicionar-se. Tampoc ho fa la CUP, malgrat que fins ara havia tingut una posició favorable a la regulació. Els Comuns defensen un abordatge amb perspectiva pro drets que reconegui la prostitució com una «feina», en contra del marc abolicionista que defensen els socialistes, mentre que ERC adopta una posició ambivalent. A finals del 2023, poc abans que el president Pere Aragonès (ERC) posés fi a la legislatura, ERC, Junts, els Comuns i la CUP –que llavors sumaven majoria– hi van votar a favor d’una proposta de resolució en la comissió d’igualtat del Parlament que demanava la «despenalització del treball sexual» i fins i tot instava el Govern a treballar per «regular de manera específica» les llicències per a l’activitat de ‘meublé’, aquella vinculada a la cessió d’espais segurs per practicar la prostitució. En aquell moment, les quatre formacions van acostar postures a l’hora de reconèixer la prostitució com un «treball sexual», sempre que fos «voluntari». A partir de les posicions que van defensar llavors, del que recullen els seus últims programes electorals i de les declaracions que han ofert a EL PERIÓDICO, a continuació es resumeix l’actitud de cada formació: Abolició per via legal El PSC, al capdavant del Govern, és l’únic partit que es declara obertament abolicionista. Els socialistes afirmen que «la prostitució no és una feina», sinó una forma de violència, i proposen la seva erradicació mitjançant una reforma legal que sancioni proxenetes i clients, però no les dones que l’exerceixen, per a les quals proposen vies d’inserció laboral i social. En el seu programa electoral consideren que és una forma d’«explotació sexual», que representa l’«esclavitud de les dones que estan en situació de precarietat». Regulació amb garanties Al pol oposat, els Comuns defensen una actitud pro drets. El seu programa aposta per despenalitzar el treball sexual i reconèixer-lo com una activitat laboral que doni drets i garanties. «És una qüestió de drets: cal garantir la salut, l’habitatge i la seguretat dels que exerceixen la prostitució», afirmen fonts del partit en aquest diari. Consideren que l’abolicionisme parteix d’un «paternalisme» que revictimitza les dones, així que defensen els drets laborals de les treballadores sexuals. El grup s’oposa a la penalització dels clients, ja que considera que aquestes mesures empitjoren la seguretat de les treballadores, forçant-les a treballar «en condicions més perilloses». Sense una actitud clara El partit de Carles Puigdemont evita adoptar una actitud clara. Si bé el seu programa s’alinea més amb els plantejaments contraris a reconèixer la prostitució com a treball sexual, fuig de qualsevol tipus de penalització. «Oferirem alternatives tant laborals com socials per a elles i els seus fills que els permetin sortir de la situació forçada en què es troben», assenyalen al document, en què també remarquen la necessitat d’impulsar estratègies d’«acompanyament, solidaritat i inclusió» dones en «situació de prostitució». El partit no vol pronunciar-se explícitament a favor de la seva prohibició, però tampoc de la seva regulació. No obstant, va votar a favor de la resolució pro drets de la comissió d’igualtat. Ni regulació ni abolició Els republicans consideren que tant l’abolicionisme com el regulacionisme tenen «greus dificultats d’aplicació», i creuen que sempre presenten «grans perjudicis per a les dones». ERC opta per «respectar» els drets de les dones que exerceixen aquesta activitat, però en el seu «horitzó» considera que «seria molt millor un món en què no existís la prostitució». Fonts del partit assenyalen que la seva aposta passa per «posar les dones al centre» i incloure-les en la presa de «decisions». Capacitat de decisió Els anticapitalistes defensen una posició «pro drets» en què les treballadores sexuals tinguin «capacitat de decisió», tal com expliquen fonts a aquest diari. Així, aposten per polítiques que defensin els seus «drets, seguretat i condicions»i que no les «criminalitzin» o «invisibilitzin». Per això, rebutgen les posicions abolicionistes, els resultats de la qual consideren «inefectius»: «Un exemple és Irlanda, on s’ha demostrat que les polítiques abolicionistes han sigut fallides i han comportat impactes negatius directes en el benestar i la seguretat de les treballadores sexuals, i les fan més vulnerables i exposades a la violència», afirmen. En contra de la regulació El PP advoca per prohibir tota forma de proxenetisme i es mostra contrari a qualsevol forma de regulació de la prostitució, tal com han defensat en diverses ocasions els seus portaveus al Congrés. En la legislatura passada, els populars van arribar a votar a favor de la norma que va presentar el PSOE de caràcter abolicionista, tot i que l’any passat, es van desmarcar davant la mateixa proposta i van demanar al Govern que busqués consens abans de presentar una reforma. A Catalunya, fonts del PPC expliquen que encara estudien la seva posició sobre això. Sense posicionament El partit d’Ignacio Garriga mai ha deixat clara la seva actitud sobre la prostitució. En la passada legislatura catalana, va votar en contra de la resolució pro drets de la comissió d’igualtat i fa un any es va abstenir en la iniciativa per a una reforma legislativa del PSOE que pretenia endurir les penes, però mai s’han declarat obertament abolicionistes. Fonts d’Aliança Catalana, per la seva banda, comenten a aquest diari que no tenen un posicionament clar sobre això.

Regular o abolir la prostitució: ¿què n’opinen els partits a Catalunya?

La divisió dins del feminisme impacta en les formacions polítiques, que eviten marcar posicions clares sobre el treball sexual

El Govern introdueix per primera vegada l’abolició de la prostitució en les polítiques d’igualtat

Primer clatellada per al PSOE de la legislatura: PP i Sumar tomben la seva llei abolicionista

El més llegit