Entre la divisió i la indefinició

El debat de com abordar la prostitució des de les institucions continua més obert que mai. Més enllà de la històrica divisió dins del feminisme entre les posicions abolicionistes i les partidàries de la regulació per garantir els drets de les treballadores sexuals, la controvèrsia cala en els partits polítics. En el Congrés, el 2024 el PSOE va intentar impulsar una reforma legal de tall abolicionista que contemplava sancionar els clients, però la iniciativa va ser tombada per una àmplia majoria, incloent-hi Sumar i el PP, malgrat que els populars havien recolzat una proposta socialista gairebé idèntica en la legislatura anterior, que va decaure per la convocatòria anticipada d’eleccions A Catalunya, el debat encara no ha arribat de manera directa al Parlament, però la decisió del Govern d’incloure per primera vegada una línia abolicionista en les seves polítiques d’igualtat i feminisme, situa la qüestió al centre del debat polític. A finals del 2023, ERC, Junts, els Comuns i la CUP van votar a favor d’una proposta de resolució en la comissió d’igualtat del Parlament que demanava la "despenalització del treball sexual" i el seu reconeixement com una "feina", sempre que fos "voluntària". Aquestes són les postures dels partits, a partir de les posicions que van defensar en el passat, el que recullen els seus programes electorals i les declaracions que han ofert a EL PERIÓDICO: Abolició per via legal El PSC, al capdavant del Govern, és l’únic partit que es declara obertament abolicionista. Els socialistes afirmen que "la prostitució no és una feina", sinó una forma de violència, i proposen la seva erradicació mitjançant una reforma legal que sancioni proxenetes i clients, però no les dones que l’exerceixen, per als que proposen vies d’inserció laboral i social. En el seu programa electoral consideren que la prostitució és una forma d’"explotació sexual", que representa l’"esclavitud de les dones que estan en situació de precarietat". Regulació amb garanties Al pol oposat, els Comuns defensen una postura "pro drets". El seu programa aposta per despenalitzar el treball sexual i reconèixer-lo com una activitat laboral que doni garanties. "És una qüestió de drets: cal garantir la salut, l’habitatge i la seguretat dels que exerceixen la prostitució", assenyalen fonts del partit a aquest diari. Els Comuns consideren que l’abolicionisme parteix d’un "paternalisme" que revictimitza les dones. Així doncs, defensen els drets laborals de les treballadores sexuals. El grup s’oposa a la penalització dels clients, ja que considera que aquestes mesures empitjoren la seguretat de les treballadores, i les força a treballar "en condicions més perilloses". Sense una postura clara El partit de Carles Puigdemont evita adoptar una postura clara. Si bé el seu programa s’alinea més amb els plantejaments contraris a reconèixer la prostitució com a treball sexual, fuig de qualsevol tipus de penalització. "Oferirem alternatives tant laborals com socials per a elles i els seus fills que els permetin sortir de la situació forçada en la qual es troben", assenyalen en el document, en el qual també remarquen la necessitat d’impulsar estratègies d’"acompanyament, solidaritat i inclusió" a dones en "situació de prostitució". El partit no es vol pronunciar explícitament a favor de la seva prohibició, però tampoc de la seva regulació. No obstant, va votar a favor de la resolució "pro drets" de la comissió d’igualtat. Ni regulació ni abolició Els republicans consideren que tant l’abolicionisme com el regulacionisme tenen "greus dificultats d’aplicació", i creuen que sempre presenten "grans perjudicis per a les dones". ERC opta per "respectar" els drets de les dones que exerceixen aquesta activitat, però en el seu "horitzó" considera que "seria molt millor un món en el qual no hi hagués prostitució". Fonts del partit assenyalen que la seva aposta passa per "posar les dones al centre" i incloure-les en la presa de "decisions". Capacitat de decisió Els anticapitalistes defensen una posició "pro drets" en què les treballadores sexuals tinguin "capacitat de decisió", tal com expliquen a aquest diari. Així, aposten per polítiques que defensin els seus "drets, seguretat i condicions" i que no les "criminalitzin" o "invisibilitzin". Per això, rebutgen les posicions abolicionistes, ja que consideren que els resultats són "inefectius": "Un exemple és Irlanda, on s’ha demostrat que les polítiques abolicionistes han sigut fallides i han comportat impactes negatius directes en el benestar i la seguretat de les treballadores sexuals. Les han fet més vulnerables i exposades a la violència", afirmen. En contra de la regulació El PP advoca per prohibir tota forma de proxenetisme i es mostra contrari a qualsevol forma de regulació de la prostitució, tal com han defensat en diverses ocasions els seus portaveus al Congrés. En la legislatura passada, els populars van arribar a votar a favor de la norma que va presentar el PSOE de caràcter abolicionista, tot i que l’any passat es van desmarcar davant la mateixa proposta i van demanar al Govern que busqués consens abans de presentar una reforma. A Catalunya, fonts del PPC expliquen que encara estan estudiant la seva posició sobre aquesta qüestió. Sense posicionamen El partit d’Ignacio Garriga mai ha deixat clara la seva postura sobre la prostitució. En la legislatura catalana passada va votar en contra de la resolució "pro drets" de la comissió d’igualtat i fa un any es va abstenir en la iniciativa per a una reforma legislativa del PSOE que pretenia endurir les penes, però mai s’han declarat obertament abolicionistes. Fonts d’Aliança Catalana, per la seva banda, comenten a aquest diari que no hi tenen un posicionament clar.

El més llegit