Alícia Romero: "La Generalitat torna a ser atractiva per als bancs i els demanarem 3.500 milions"

El Govern s’ha manifestat en desacord amb l’opa del BBVA sobre el Sabadell i ha dit que està actuant per frenar-la. ¿En què consisteixen aquestes actuacions? Són unes declaracions del president de la Generalitat. Ha preferit treballar que fer soroll i ha anat fent gestions amb el Govern espanyol i amb altres organitzacions per intentar que el Banc Sabadell continuï tenint activitat a Catalunya que faciliti el finançament a les pimes. Per a nosaltres és molt important. També hi ha altres motius, com millorar l’accés als consumidors, més cohesió territorial, no perdre llocs de treball... Després de l’apagada del 28 d’abril, la Moncloa ha anunciat que està oberta a retardar el tancament de les nuclears. ¿Com pot afectar això els plans de Catalunya en transició energètica? Haurem d’esperar a veure quines decisions pren el Govern central, que és el competent. Nosaltres estem fent la feina que ens toca, que és intentar potenciar el nostre mix energètic. Actualment, només el 18% de la nostra energia ve de fonts renovables. Hi hem de donar un impuls important. A la resta d’Espanya, és el 50%. ¿Serà el projecte de llei per reduir la jornada a 37,5 hores positiu per a l’economia catalana? Nosaltres creiem que tots els drets que hem anat guanyant per als treballadors han anat bé, tant per a ells com per a les empreses. La reforma laboral i les pujades del salari mínim han provocat que pugin la resta de salaris i això ha promogut el consum intern i la nostra economia ha anat a millor. És veritat que hem de ser més productius. També és cert que no tots els sectors són iguals, ni una empresa de 2.000 empleats i una de 15, haurem de veure quines eines donem. ¿No serà un fre per al creixement econòmic, com sostenen les patronals? També semblava que la reforma laboral havia de destruir empreses i seria l’apocalipsi, i no ha sigut així. Al contrari, s’ha generat més ocupació i més estable. Hem d’establir sistemes d’organització empresarial una mica més innovadors. Així el treballador se sentirà més motivat i treballarà més, millor i en menys hores. Els empresaris han de tenir certa predisposició a innovar en les maneres de treballar i de gestionar el seu personal. ¿Si el Govern està a favor de la reducció de jornada, per què no l’ha aplicat als seus funcionaris, fins a les 35 hores setmanals, tal com està pactat a escala estatal? S’està treballant en aquesta línia. També és veritat que en alguns organismes sí que s’apliquen les 35 hores i en d’altres no i, per tant, veurem com treballem per ajustar-nos a les normes estatals, que intentem complir sempre. Fa uns dies l’Idescat publicava la dada del PIB del primer trimestre, un creixement del 3,2%. ¿La guerra comercial llastarà aquest creixement? Tot el que tenim són estimacions, però no hi ha un impacte real. Les trucades que estan rebent entitats com Acció o l’ICF, que és on hem habilitat mesures per pal·liar els possibles efectes, són merament informatives. Vam posar a sobre de la taula un pla de 1.500 milions d’euros, però no arriben a la desena les empreses que han demanat alguna de les ajudes. Els aranzels de Trump, ara mateix, estan generant més incertesa que repercussió. Un altre debat que ha obert Trump és el de la necessitat de rearmar-se. ¿Quines accions està portant a terme el Govern en aquest sentit? El que estem fent és veure les nostres fortaleses en aquest àmbit, sobretot quant al coneixement i la tecnologia. Catalunya no té res en indústria de defensa, però sí tecnologia que pot ajudar en temes de seguretat. La defensa ja no són només armes, és intel·ligència i aquí hi podem tenir un paper. ¿Però el Govern està en converses perquè empreses de seguretat inverteixin aquí? No. Nosaltres estem elaborant un mapa de Catalunya per veure qui hi podria ser o qui està treballant en l’àmbit de la seguretat, sobretot des del punt de vista de la ciberseguretat i com la tecnologia que estem fent aquí pot ajudar a donar solucions a aquests reptes que tenim. ¿Quan serà efectiva la quitança de 17.000 milions d’euros pactada amb el Govern central? Depèn del Govern central. De moment, el que s’ha establert és que la modificació legislativa pugui anar al Congrés abans que acabi aquesta primavera i així pugui estar aprovada a la tardor. Això ens aniria molt bé. Dimarts vinent aprovarem un acord en el Consell Executiu que ens autoritzarà a demanar fins a 3.500 milions d’euros a través de finançament privat. És el primer cop en moltíssims anys que podrem sortir a finançar-nos al sector privat. El FLA té interessos molt alts, ens podrem estalviar prop del 0,75 d’interessos, que vol dir uns 7 milions per cada 1.000 milions d’estalvi. És a dir, en el nostre cas, uns 24 milions en total, una xifra important. ¿Ja s’han posat en contacte amb els bancs? Sí, i tenen interès a finançar també el deute de la Generalitat. Durant molts anys ens han girat l’esquena, és bo poder tornar a sortir al finançament privat. La Generalitat torna a ser atractiva per als bancs i els fons d’inversió. No sortim encara a mercats, en el sentit de bons, però crec que això es podrà fer aviat.

El més llegit