L’Exèrcit ensinistra l’elit de la defensa ucraïnesa en una base de l’Empordà

Parapetats entre pedres i ginesta, en un turó sargit per trinxeres, el sergent Joan Prat ha distribuït els seus nou soldats, tots diferenciats per trossos de cinta vermella d’embalar els cascos. Aquest matí els toca fer d’espàrring, seran l’enemic en un paratge empordanès que s’assembla poc al Donbàs o Zaporíjia. Hi ha muntanya baixa, terreny sec i rocós, aire fresc, llum cristal·lina de primavera i un horitzó nítid. Els defensors del turó rebran una onada d’ucraïnesos dels quals triguen a percebre la sigil·losa proximitat, fins que trenca el silenci del camp una granada antitancs, enrenou d’ocells i insectes, branques que s’agiten, un cor de trets de fusell, ordres cridades "davay" i carreres d’homes i dones amb cinta blava als cascos, atacant costa amunt la posició entre fum i detonacions. La batalla només dura uns minuts. S’ha mantingut la proporció de tres que ataquen per cada un que defensa. Costa distingir en aquest assaig de la guerra a 4.000 quilòmetres del front els tryzub daurats sobre fons blau que porten a les muscleres els ucraïnesos, i les bandes vermelles i grogues espanyoles dels instructors. La repeteixen una vegada i una altra durant un mes i mig 39 homes i 8 dones, l’11a rotació del mòdul Squad Commander de l’EUMAM, o sigui, l’ensinistrament de líders d’escamot en el programa europeu de formació de combatents ucraïnesos. Supervivents L’encarregat és el regiment Barcelona 63 de l’Exèrcit, amb seu a la caserna barcelonina del Bruc. Al camp de maniobres de la base de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà, Girona) porten a terme una feina crucial de l’ajuda militar al país envaït per Rússia: han format ja 500 líders d’escamot, un equivalent al sotsoficial; a l’esquelet de qualsevol exèrcit OTAN, una vèrtebra insubstituïble. Es veu els ucraïnesos formar una variada tribu a l’inici de l’exercici matinal, arremolinats al costat dels vehicles tàctics Vamtac que els portaran per la muntanya des de Bravo Papa, la base de partida –que en la guerra real seria a 50 quilòmetres, fora de perill d’artilleria i drons, fins a Lima Papa, el punt d’inici de l’atac, en la suposada primera línia–. Els alumnes que arriben a la base General Álvarez de Castro de Sant Climent són combatents que han sobreviscut amb perícia al dantesc front ucraïnès. No es tracta de reclutes com els que arriben a l’Acadèmia d’Infanteria a Toledo a aprendre a disparar: Ucraïna envia al Regiment Barcelona 63 una selecció de soldats que en la guerra destaca amb sang freda, autoritat i intel·ligència, artífexs de la resistència davant les massives i suïcides onades amb què l’Exèrcit rus mira d’esgotar el seu oponent. De 73.000 soldats ucraïnesos que han instruït els exèrcits europeus, els 500 que ha format el Barcelona 63 n’envien 5.000 més en punts clau del front. Els que passen per l’Empordà no són membres de tropes especials, ni paracaigudistes, ni boines verdes, però sí part de l’elit al front; són militars comuns, i civils, professors, xòfers, comerciants militaritzats per la tribulació que travessa el seu país. Fa més de dos anys que mostren això que els seus ensinistradors anomenen "voluntat de vèncer", una condició difícil de descriure. "Estar amb ells és un xut d’energia –explica el capità José Francisco Quijano, cap del mòdul de formació–. Els veus plens de patriotisme i voluntat de vèncer...". Quan acaba la simulació del combat, barbuts rossos i enrojolats, panteixant encara, es desposseeixen del casc posant al sol els cabells mullats per la suor, es deixen anar l’armilla antifragments i abaixen el morro del fusell HK, que algun acaricia distretament com un cadell. És el moment del "judici crític". Dempeus, en cercle al voltant dels instructors i de la intèrpret, es repassa el que ha passat. "He vist molts menys errors que ahir", els diu el tinent Fabián Alcalá, colombià d’origen que ja fa 20 anys que està amb el regiment. "He sentit menys ordres, senyal que tothom va sabent què ha de fer", intervé Joan Prat, de 29 anys, barceloní del Poblenou. Es congratulen els instructors del fet que els ucraïnesos aprenen detalls com atacar per un sol flanc, i no per dos, com de vegades fan al front exposant-se al foc amic. Aquest cop, els drons d’observació, que ja són l’avançada de qualsevol unitat militar, van trigar a funcionar. "Mireu de llançar-los des d’un altre punt, perquè si l’enemic els veu ascendir a sobre vostre ja sap la vostra posició", diu un instructor. "De vegades els fem enlairar-se des de més lluny", respon una de les alumnes, que ha estat manejant el robot volador darrere d’un talús, quan el sol ja havia sortit del tot. S’ataca d’hora A Sant Climent Sescebes, la jornada comença per als ucraïnesos a les 7.00. A primera hora formen amb els espanyols en una esplanada per hissar bandera. Hi ha en la cerimònia un minut de descobrir-se i callar, en record dels seus companys morts en la guerra. Al final un espanyol crida "Slava Ukraini" (Glòria a Ucraïna), i un ucraïnès respon: "Visca Espanya", i es trenca la formació. Tot comença d’hora. "En la guerra s’ataca a trenc d’alba, quan el personal està més cansat i de nit s’han pogut fer aproximacions poc visibles", comenta Quijano. Formar líders d’escamot és de vegades estudiar normes de sentit comú en què no reparaven els combatents. Per exemple, que cada un porti el seu kit sanitari penjat a la mateixa part de l’uniforme, de manera que, si rep l’impacte i cau, el company no hagi de caminar remirant a la recerca del torniquet, "el del ferit, no el teu –aclareix el capità–, perquè, si li poses el teu i després t’impacten a tu, ¿amb què pares la teva hemorràgia?".

L’Exèrcit ensinistra l’elit de la defensa ucraïnesa en una base de l’Empordà

El regiment Barcelona 63 ja ha format 500 líders d’escamot com a part de la missió d’assistència militar de la UE en suport a Ucraïna

El més llegit