El Govern cedeix davant d’ERC i fragmentarà la injecció de més recursos per tenir estabilitat sense pressupostos

Al Govern de Salvador Illa no li ha quedat cap altra opció que acceptar que s’haurà de guanyar l’estabilitat a terminis. Després d’assumir que no podria aprovar uns nous pressupostos i que hauria de gestionar la legislatura amb els comptes prorrogats del 2023, el pla B implica aconseguir més recursos mitjançant una ampliació de crèdit que ERC ha imposat que es negociï de manera fragmentada. Ja s’ha aprovat un primer paquet de 2.100 milions d’euros per a despeses corrents que s’haurà de convalidar al ple del Parlament del pròxim 7 de maig, i ara s’està ultimant un altre de 1.300 milions. Encara quedaran en l’aire 469 milions en disputa, claus per al marge de maniobra de despesa de la Generalitat. La prioritat del Govern era injectar en bloc tot l’import disponible derivat dels ingressos superiors obtinguts el 2024. Quan va assumir que seria impossible, l’objectiu va passar a ser no anar més enllà de dues tandes. Però, finalment, admet que es fragmentarà en almenys tres, per exigència del principal soci de legislatura. Aquest dijous hi va haver una nova reunió entre la conselleria d’Economia i els republicans amb l’objectiu d’arribar a un acord que permeti que el pròxim dimarts el Consell Executiu aprovi un nou suplement de crèdit de 1.300 milions. D’aquests, 1.000 milions estan compromesos per a l’increment salarial previst per als funcionaris i els altres 300 per a ajudes directes als sectors més afectats pels aranzels de Donald Trump, un suport que ERC reclama que s’estengui també als pagesos de Lleida afectats per la pedregada del cap de setmana passat. Però, per tancar el cercle, caldrà sumar-hi els Comuns, que també posen les seves pròpies condicions. Les exigències dels Comuns De fet, el grup de Jéssica Albiach exigeix que, abans de l’aprovació d’aquesta segona ampliació, ambdues parts tinguin un “acord global” sobre tots els recursos disponibles. És a dir, que es pacti també a què es destinaran els 469 milions restants, independentment de quants paquets s’utilitzin per aprovar-los. La seva llista de demandes inclou des d’un centenar d’inspectors per aplicar el règim sancionador de la llei d’habitatge fins a la creació d’una oficina antidesnonaments, arribar als 850 milions d’euros de recursos propis per a habitatge, i 13 milions per desplegar el dentista públic, a més d’una major inversió en atenció primària i salut mental. Totes aquestes mesures van ser acordades per a la investidura d’Illa. Però no només les reivindicacions dels socis depenen que la Generalitat disposi d’aquests diners addicionals, sinó també alguns dels projectes que el president s’ha compromès a impulsar, com la llei de barris —a la qual voldria destinar almenys 150 milions— o les inversions del pla Catalunya Lidera. Així doncs, el Govern està remangant-se per tornar a encaixar totes les peces del trencaclosques en negociacions paral·leles, un objectiu que esperen assolir “aviat millor que tard”. De fet, la portaveu de l’Executiu, Sílvia Paneque, fa setmanes que urgeix a tancar un pacte que s’ha anat demorant per la necessitat de resoldre primer carpetes com la del decret d’habitatge, aprovat al ple de fa dues setmanes. Just abans de Setmana Santa, el president Illa també va plantejar el pla de xoc contra els efectes dels aranzels de Trump com a estímul per tornar a cohesionar ERC i Comuns i tirar endavant l’ampliació de crèdit. Abans del mes de juny, quan el Govern haurà d’afrontar el compromís d’oficialitzar el finançament singular en un acord amb el Govern de Pedro Sánchez, el president vol tenir resolta la seva estabilitat.

El Govern cedeix davant d’ERC i fragmentarà la injecció de més recursos per tenir estabilitat sense pressupostos

L’Executiu ultima amb els republicans una nova ampliació de crèdit de 1.300 milions, tot i que els Comuns reclamen un acord “global” que inclogui els 469 milions restants

El més llegit