A Catalunyahi ha ara més persones que coneixen i parlen el català que cinc anys enrere, però són menys els que la consideren la seva llengua habitual i d’identificació. Aquesta va ser la principal conclusió de l’enquesta sobre usos lingüístics que va realitzar la conselleria de Política Lingüística del Govern de la Generalitat i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), i va revifar el debat dins del tauler polític, que ja estava agitat per les sentències que obliguen que un 25% de l’ensenyament a les aules sigui en castellà, i no seguint el model d’immersió lingüística. Si la llengua és una arma llancívola entre partits, degut a la politització durant el procés, ho és ara la falta d’un acord per al Pacte Nacional per la Llengua que ha d’establir les bases d’un consens ampli entre institucions, formacions polítiques i entitats. I en el primer Sant Jordiamb el PSC al capdavant del Palau i sense majoria independentista, el reconeixement de la llengua catalana a Europa i l’impuls a utilitzar-la també dins de Catalunya ha marcat la jornada d’aquest dimecres.