Cuerpo lloa la "solidesa" financera d’Espanya davant la crisi aranzelària

No és particularment habitual que els Governs espanyols parlin bé de la banca del país, però en les crisis de l’últim lustre ha deixat de ser una cosa rara, com es va demostrar tant en la pandèmia com en l’espiral inflacionista agreujada per la invasió russa d’Ucraïna. La crisi aranzelària provocada per Donald Trump en va tornar a donar proves ahir: convé donar un missatge de confiança i unitat. "La solidesa del sistema financer aporta tranquil·litat i base sòlida per afrontar escenaris d’incertesa", va lloar el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, després de reunir-se amb els màxims dirigents de les patronals bancàries AEB (bancs tradicionals), CECA (antigues caixes d’estalvis) i Unacc (cooperatives de crèdit). El ministre –al qual Pedro Sánchez ha encarregat liderar la resposta a la guerra comercial desencadenada pels Estats Units– va continuar amb la seva doble estratègia de les últimes setmanes de reunir-se amb els agents econòmics per testar la seva visió sobre la situació i enviar missatges de calma davant l’elevada incertesa que envolta l’escenari geoestratègic i econòmic mundial. "Tenim reptes, però estem en una situació privilegiada. Espanya està sent el motor de creixement entre les grans economies europees i això ens dona marge i certa capacitat de resistència davant aquests xocs que venen", va mantenir prèviament en una entrevista a Telecinco. Un dels missatges que va traslladar Cuerpo als bancs, això sí, és que segueixin estant alerta i l’avisin de qualsevol mínim senyal de tensió financera, de moment inexistents. Amb aquest mateix objectiu, va reunir a la tarda el consell extraordinari de l’Autoritat Macroprudencial Consell d’Estabilitat Financera (AMCESFI), del qual formen part el Ministeri d’Economia, el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i la Direcció General d’Assegurances. Es tracta, precisament, de l’organisme encarregat de fer un seguiment i una anàlisi coordinada dels factors que puguin causar un risc sistèmic a l’estabilitat del sistema financer espanyol. No a l’impost De moment, els actors del món econòmic remen en la mateixa direcció que el Govern de manera generalitzada. Els representants de la banca, en termes molt semblants als utilitzats per Cuerpo, van assegurar que van aprofitar la trobada per traslladar al ministre la "fortalesa i solvència de la banca espanyola davant la situació d’incertesa en l’actual context geopolític". Amb els principals detalls de la línia d’avals de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) de 5.000 milions d’euros ja tancats anteriorment, el principal objectiu de la trobada va ser compartir punts de vista sobre la situació i confirmar la disposició a col·laborar. Els líders patronals, això sí, també van aprofitar per reiterar la petició que traslladen des de fa temps en àmbit espanyol i europeu que el procés de simplificació normativa que s’està obrint tingui un abast veritablement ambiciós. Així mateix, van reiterar la seva oposició a l’impost temporal a la banca impulsat pel Govern i van argumentar que és especialment nociu en un moment com l’actual, ja que els resta competitivitat davant altres països i capacitat de prestar. "Ja vam avisar que no era el moment perquè venien riscos geopolítics per davant", va apuntar fa uns dies Alejandra Kindelán, presidenta de l’AEB. A Telecinco, Cuerpo també va defensar la recent visita a la Xina del president del Govern i va restar importància que el secretari del Tresor nord-americà, Scott Bessent, advertís que acostar-se al país asiàtic "seria tallar-se el seu propi coll". Així, va argumentar que la UE "ha de tenir una veu pròpia" en un moment que s’estan "reestructurant les principals relacions geoestratègiques i econòmiques" mundials i, en aquest sentit, fa "anys" que Europa desenvolupa la seva relació amb la Xina, que és "un competidor en moltes àrees, però també ha de ser un soci estratègic". Exportacions L’objectiu, va precisar, és aconseguir tenir una relació comercial amb la Xina més equilibrada, obrir el seu mercat per a empreses espanyoles i europees, i evitar que les exportacions xineses que no entrin als Estats Units pels aranzels inundin el mercat comunitari de manera injustificada. "Hem d’aconseguir reequilibrar una relació que és ara molt deficitària d’Europa respecte a la Xina. Això ho entén tothom i no és una aproximació únicament d’Espanya, sinó de la UE. Cal reforçar aquesta relació i a més és compatible amb el que diem des de fa molts mesos, que volem un acord amb els Estats Units, que és la principal relació econòmica i comercial que tenim ara al món", va defensar. Reunió amb Bessent En la mateixa línia, Cuerpo va negar que Bessent li fes referència a l’expressió sobre tallar-se el coll en la seva recent trobada a Washington. Segons la seva versió, va ser una reunió "franca, oberta i cordial", en la qual es va parlar dels "temes que preocupen a cadascun dels dos països: la despesa en defensa, pel costat nord-americà, i la necessitat d’arribar a un acord comercial amb la UE, per l’espanyol. També va restar importància al fet que Sánchez no s’hagi vist amb Trump, al contrari que el president de França o la primera ministra d’Itàlia: "La relació dels països del G-7, les principals economies del món, és més estreta, es veuen de manera més continuada".

Cuerpo lloa la "solidesa" financera d’Espanya davant la crisi aranzelària

El ministre d’Economia es reuneix amb els dirigents de les patronals bancàries

Les entitats confirmen la seva "fortalesa", però demanen més simplificació normativa i la retirada de l’impost al sector

Demana als bancs que segueixin alerta i l’avisin de qualsevol mínim senyal de tensió financera

Defensa la relació amb la Xina i resta importància que Sánchez no s’hagi vist amb Trump

El més llegit