El Govern desplega una estratègia per estrènyer llaços amb els municipis

El president de la Generalitat, Salvador Illa, sol reivindicar, sempre que en té ocasió, que és un defensor acèrrim dels alcaldes, càrrec en el qual ell mateix es va esculpir en política, assumint durant una dècada la vara de La Roca del Vallès. Des que es va posar al capdavant del Govern, un dels seus afanys ha sigut situar el municipalisme en el nucli dur de la presa de decisions. És per això que en aquests primers vuit mesos de mandat ha desplegat una estratègia dissenyada per estrènyer llaços amb els ajuntaments en la qual, més enllà de la implicació de les conselleries, els vuit delegats de la Generalitat a Catalunya exerceixen d’ambaixadors. "L’encàrrec del president ha sigut situar a l’epicentre del Govern els municipis, sense importar de quin partit és cada alcalde", explica el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, a EL PERIÓDICO. Es tracta, assegura, de "descentralitzar el país" i de garantir la presència del Govern al territori més enllà de l’àrea metropolitana per donar resposta a les necessitats de cada lloc. Per a això, el primer pas ha sigut el de tenir "antenes" a cada racó. És a dir, persones encarregades de pentinar el terreny, d’estar en permanent contacte amb els alcaldes per detectar les principals urgències i prioritats i d’exercir de "corretges de transmissió" per escurçar la distància amb la plaça de Sant Jaume. La direcció estratègica d’aquesta comesa recau en la secretaria de Governs Locals, sota la batuta de Xavier Amor, i compta amb els delegats que té el Govern a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Catalunya Central, Penedès, Terres de l’Ebre i Alt Pirineu i Aran. "No podem tenir figures ornamentals", assegura Dalmau, donant a entendre que fins ara aquests càrrecs tenien un paper més simbòlic que executiu. La delegada del Govern a Barcelona, Pilar Díaz, defineix el nou escenari com "un punt d’inflexió". "Abans la delegació era poc coneguda i els municipis no la tenien tan present", assegura la també exalcaldessa d’Esplugues de Llobregat, que mira de "conèixer de primera mà" els reptes d’una vegueria barcelonina integrada per 117 municipis. "Hi ha hagut un canvi: ara els delegats som percebuts com una eina necessària per transmetre les polítiques al territori", afirma l’exregidora. Als vuit responsables territorials se’ls ha encarregat que aquest any hagin visitat el 75% dels municipis que formen part de les seves àrees territorials respectives, cosa que implica reunir-se amb els seus alcaldes, una tasca que complementa l’ordre que ha donat també el president als seus consellers que vagin més enllà dels seus despatxos i trepitgin el terreny tant com puguin. La delegada de Barcelona, per exemple, ha realitzat ja unes 50 visites institucionals i ha participat en 75 Juntes Locals de Seguretat. La del Camp de Tarragona, Lucía López, preveu arribar a l’objectiu al setembre. A les delegacions també se’ls ha encomanat que cada setmana facin un informe d’estat de la situació per detectar necessitats i problemes "abans que esclatin". El mateix president va ordenar al gener resoldre en dos dies el problema de cobertura telefònica que arrossegaven des de fa mesos a Rocafort de Queralt (Tarragona) o el problema amb l’aigua potable a la Vilella Baixa perquè els veïns deixessin enrere les garrafes. A Palau s’ha convertit ja d’obligat compliment l’escrutini de la premsa local. "Mirem de fer de pont entre el Govern i el món local per donar solució als problemes reals", explica a aquest diari la delegada López. Suport als pobles petits Aquesta capil·laritat que pretén tenir el Govern a cada racó de Catalunya es completa amb un programa de recursos i actes descentralitzats per presentar-los. Un clar exemple és el Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat (PUOSC), una eina que serveix per donar suport als pobles petits i mitjans a través d’una línia d’inversió per al finançament d’infraestructures i millores dels serveis. El seu pressupost s’ha duplicat fins als 500 milions per als pròxims cinc anys, a més dels 9 milions d’euros en subvencions per finançar l’assistència tècnica dels municipis rurals fins als 2.000 habitants. Aquestes ajudes han sigut presentades vegueria per vegueria, fent partícips els alcaldes. El mateix model de presentació descentralitzada s’ha seguit amb la reserva de solars públics per construir habitatge protegit, projecte que forma part del pla del Govern per incrementar el parc a 50.000 habitatges fins al 2030 i en l’elaboració del qual estan també implicats els delegats de la Generalitat. "L’habitatge i la seguretat són àmbits que preocupen la gran majoria d’alcaldes", resumeix la delegada Díaz. En aquesta estratègia també s’emmarca el desplegament del nou model d’atenció ciutadana amb oficines com les obertes a Tarragona, replicant el de Girona, on ja estan agrupats tots els serveis que ofereix la Generalitat. O que s’hagi exportat la comissió bilateral de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona als altres tres consistoris de capitals de província perquè les principals ciutats tinguin una relació més directa amb la plaça de Sant Jaume. "Les sensacions amb els alcaldes són molt bones", afirma López. Illa, pel despatx del qual desfilen alcaldes gairebé cada setmana, va posar el municipalisme al cor del seu mandat des de la primera reunió del Govern, a l’anunciar que recuperaria la llei de barris que va impulsar Pasqual Maragall en el primer tripartit per convertir-la en un vaixell insígnia de la seva presidència. Tampoc és casual que la primera llei que es va aprovar al Parlament en aquesta legislatura fos la de l’Estatut de Municipis Rurals per lluitar contra la despoblació.

El Govern desplega una estratègia per estrènyer llaços amb els municipis

El president Illa situa el vincle amb els alcaldes a l’epicentre del projecte amb els delegats de la Generalitat com a ambaixadors

Han de pentinar el terreny i detectar prioritats

Segons el conseller de Presidència es tracta de «descentralitzar el país i donar resposta al que necessita cada lloc»

En l’estratègia s’emmarca el nou desplegament d’oficines d’atenció ciutadana

El més llegit