La jutge assenyala la "passivitat" del Consell per avisar del perill el dia de la dana

La magistrada Nuria Ruiz Tobarra, que investiga al Jutjat d’Instrucció 4 de Catarroja les 228 morts per la dana, va rebutjar ahir dirigir la instrucció cap al Govern central, com sol·licitava una acusació popular que també defensa la familiar d’una víctima. La jutge va comunicar ahir a l’associació Liberum que rebutjava la seva petició de sol·licitar a l’Executiu un informe de Seguretat Nacional sobre el dia de la dana. I es nega a sol·licitar-lo perquè, va insistir la magistrada, la competència de l’emergència el 29 d’octubre era autonòmica. "El desplaçament de responsabilitat al Govern central per la no declaració d’emergència nacional no és sinó un reconeixement explícit de la manifesta passivitat de l’Administració autonòmica", assenyala la magistrada en la interlocutòria. "Una Administració –continua– que no va saber alertar, ni en temps ni encertadament, la població, amb el resultat mortal conegut i que exigiria, seguint aquesta tesi exculpatòria, que se li arrabassés el comandament de l’emergència". A escala nacional L’associació Liberum va sol·licitar a la jutge l’11 d’abril que "lliurés un ofici a la presidència del Govern d’Espanya i al Consell de Seguretat Nacional per tal que certifiquin si el president del Govern va convocar, o no, el Consell de Seguretat Nacional, per tal que aquest exercís les seves funcions". En el cas que s’hagués convocat aquest Consell, l’associació Liberum requeria que s’aportessin "les comunicacions que es produïssin entre la presidència del Govern i el Consell de Seguretat Nacional, en especial si hi va haver o no la redacció de qualsevol informe o dictamen". Aquesta mateixa associació va demanar ahir al Jutjat d’Instrucció 3 de Catarroja que investigui la delegada del Govern, Pilar Bernabé, "perquè no va sol·licitar al Ministeri de l’Interior la declaració d’emergència nacional en el moment oportú". L’entitat també sol·licitava al jutjat de la dana que "es lliuri ofici al Ministeri de l’Interior perquè certifiqui si es va elaborar o no algun informe sobre la declaració d’emergència a escala nacional i si va ser sol·licitat pel Ministre de l’Interior". Sobre aquestes últimes peticions, la magistrada no s’havia pronunciat ahir, tot i que la interlocutòria notificada a les parts ja anticipava quina serà la seva opinió al respecte. La magistrada va justificar la decisió de no sol·licitar l’informe de Seguretat Nacional al Govern perquè l’anàlisi de la convocatòria d’aquest òrgan "queda extramurs completament del procediment penal" en curs. I va afegir que "no té cap nexe causal amb les morts i lesions" produïdes el 29 d’octubre del 2024. A més, la instructora assenyala que el seu jutjat "no té competència" per analitzar si el president del Govern va convocar el Consell. La jutge va recordar en la seva nova resolució que "l’objecte d’aquest procediment és l’anàlisi de la mort de 228 persones, una d’elles embarassada de 8 mesos, una desapareguda i els lesionats, i l’absència de decisions per salvaguardar la població i la normativa aplicable al cas". Comandament únic I sobre aquesta "absència de decisions", segons la legislació, "el Consell és l’òrgan superior de direcció i coordinació de la protecció civil al País Valencià en l’àmbit de les seves competències", segons la llei del 2010 de Protecció Civil i Gestió d’Emergències. I, a més, "a la conselleria competent en matèria de protecció civil li correspon exercir el comandament únic de l’emergència dirigint els plans de protecció civil". Per tant, va continuar dient la magistrada: "Les proves [de la instrucció] han de centrar-se en el nexe causal entre la inactivitat de qui s’atribueix la condició d’investigats, la seva posició de garants i les morts. En cas contrari ens trobaríem novament en una anàlisi genèrica, sense connexió amb l’ocorregut i que suposaria apartar-se radicalment de la regulació legal en matèria de protecció civil. Cap relació té amb el Consell de Seguretat Nacional", que sol·licitava l’associació Liberum. De fet, el mateix dia de la dana, segons la magistrada , "ni es va declarar estatalment, ni es va proposar des de l’Administració autonòmica valenciana, de la qual formaven part els investigats, com a consellera i secretari autonòmic [Salomé Pradas i Emilio Argüeso], la declaració d’emergència nacional. Va existir consens a escala autonòmica i central que no era procedent la declaració d’emergència nacional, ni el dia 29 d’octubre, ni tampoc els dies posteriors". "

La jutge assenyala la "passivitat" del Consell per avisar del perill el dia de la dana

La magistrada que investiga el 29-O apunta en una interlocutòria que la Generalitat Valenciana "no va saber alertar, ni en temps ni encertadament, la població, amb el resultat mortal conegut

La instructora rebutja investigar el Govern central com reclama una acusació popular

El més llegit