La Generalitat Valenciana esborra les gravacions al Palau del dia de la dana

El Consell va eliminar les gravacions de les càmeres de seguretat del Palau de la Generalitat de la tarda del 29 d’octubre, dia de la dana, a mitjans de novembre. Així ho va reconèixer ahir el Govern valencià després de conèixer-se que PSPV i Compromís les van sol·licitar formalment per aclarir el parador del president Carlos Mazón durant les hores crítiques, però que no els han sigut facilitades per la Generalitat, que al·lega que la llei orgànica 4/1997 que regula la utilització de videocàmeres per les Forces i Cossos de Seguretat en llocs públics estableix que han de ser esborrades passat un màxim d’un mes. Aquesta norma al seu article 8 estipula que les gravacions "seran destruïdes en el termini màxim d’un mes des de la seva captació, tret que estiguin relacionades amb infraccions penals o administratives greus o molt greus en matèria de seguretat pública, amb una investigació policial en curs o amb un procediment judicial o administratiu obert". Cap d’aquests supòsits s’havia complert en la data de l’esborrament, que es va fer en 15 dies, sense esperar al mes. Un informe de la comissària encarregada de la seguretat del Palau llegit per Camarero en la roda de premsa posterior al ple precisa que actualment la durada de les imatges és de 15 dies. Presidència de la Generalitat va confirmar que l’esborrament es va fer en aquell termini, entorn del 12 de novembre. El secretari autonòmic de Transparència, Santiago Lumbreras, no és tan clar en la seva resposta i es limita a comunicar a PSPV i Compromís que la Generalitat "ha complert el previst" a l’article 8 de la llei 4/1997. Presidència de la Generalitat, que va confirmar l’esborrament, tira d’antecedents per defensar que són habituals. Recorda que el govern del Botànic va negar el mateix al grup popular el febrer del 2023 assegurant que aquestes imatges són eliminades "quan ha transcorregut un mes des del seu enregistrament, en compliment de la normativa". Abans d’aquesta confirmació de l’eliminació del material audiovisual, el portaveu de Compromís, Joan Baldoví, i el del PSPV, José Muñoz, havien criticat aquesta nova negativa de la Generalitat a aportar informació relativa a l’agenda de Mazón (ja va rebutjar aportar el seu registre de trucada o els seus desplaçaments amb cotxe), retraient l’"opacitat" i els "intents d’amagar la informació" sobre el parador i l’activitat del president aquella jornada. Muñoz va acusar Mazón de "destruir proves a martellades". La foto del president Un i altre van expressar la seva estranyesa davant el fet que la Generalitat hagi esborrat aquestes imatges del Palau però no obstant sí que difongués la foto de l’arribada de Mazón al Cecopi a les 20.28 hores, just quan la jutge preguntava sobre si s’havia presentat alguna altra autoritat al post de comandament abans de l’enviament de l’Es Alert. Les dues formacions van sol·licitar en el seu dia aquestes imatges, si bé en aquest cas la Generalitat no les ha denegat sinó que ha sol·licitat una "pròrroga" per aportar la documentació. Presidència de la Generalitat va explicar respecte a això que el Cecopi és una infraestructura crítica el sistema de videovigilància del qual està acollit a una altra regulació, cosa que permet tenir-hi accés durant un període de temps més llarg, si bé no va concretar de quina llei es tracta. D’altra banda, el Consell es va erigir ahir en guanyador del relat del 29 d’octubre acollint-se al testimoni prestat per Pilar Bernabé davant la jutge, en el qual la delegada del Govern va assegurar que en el Cecopi no es va parlar del barranc del Poio fins a les 19.00 hores. Per terra, mar i aire, la Generalitat i el PP van sortir ahir en bloc contra la dirigent socialista, a qui van acusar de "mentir" sobre l’esdevingut amb l’objectiu de "desviar l’atenció" i "tapar la negligència de les agències estatals", és a dir, l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). La tesi la va defensar ahir públicament la vicepresidenta i portaveu de la Generalitat Valenciana, Susana Camarero, qui va acusar Bernabé i l’Executiu de portar a terme una "campanya d’assetjament, atac i insults contra el president Carlos Mazón" i la resta de membres del Govern valencià. Les acusacions de Camarero segueixen en la línia plantejada pels populars després de la declaració dilluns de Bernabé davant el jutjat. Assenyalen el silenci de la CHX sobre el creixement del cabal del barranc de Poio, al qual no es va prestar atenció en el Cecopi fins a la trucada de l’alcaldessa de Paiporta a Bernabé a les 19 hores, segons va explicar la socialista. Per a Camarero, el testimoni de Bernabé demostra que l’Executiu central no va traslladar informació sobre la situació del curs del Poio en les hores crítiques. Citació judicial el dia 29 El Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja va notificar la nova data per a la declaració com a testimoni del president de la Diputació de València, Vicent Mompó, el dia 29, just quan es compleixen sis mesos de la dana. La seva declaració va ser anul·lada perquè Pilar Bernabé ho va fer durant gairebé set hores. A diferència de la delegada del Govern, el president provincial ni forma part del Cecopi ni té competències en la gestió de l’emergència. No obstant, va formar part de la llarga reunió el 29-O i va arribar a afirmar en un moment de màxima tensió: "Envieu l’alerta d’una puta vegada".

La Generalitat Valenciana esborra les gravacions al Palau del dia de la dana

L’oposició va demanar les imatges de l’exterior per aclarir el parador de Mazón el 29 d’octubre / El Consell al·lega que la llei fixa que han de ser eliminades passat un màxim d’un mes

El més llegit