La insolència de Trump obliga els seus aliats a realinear-se

A tota acció li correspon una reacció en sentit contrari i d’igual força. La llei física es tradueix aquests dies en una altra de caràcter geopolític. L’agressivitat de Donald Trump en l’arena internacional contra els seus tradicionals aliats està rebent una resposta contrària, un allunyament diplomàtic inèdit des de la caiguda del teló d’acer i el final de la Guerra Freda. Es tracta d’un procés encara embrionari, però que ja està recol·locant les peces del tauler mundial. Un dels casos més palmaris és el del Canadà. El fidel aliat dels Estats Units, un país ric de 50 milions d’habitants, ha trencat els llaços que l’unien al seu veí del sud. El president Donald Trump i el seu vicepresident, J.D. Vance, han insultat el seu primer ministre i atemorit el país, insinuant que aviat es convertiria en un estat més dels Estats Units. Però, sobretot, els ha imposat uns aranzels draconians del 25%. La reacció d’Ottawa ha consistit en un allunyament explícit dels Estats Units i un acostament a Europa. Les paraules dels seus successius líders donen bona fe d’aquest gir copernicà. Èpoques d’unitat "Des de les platges de Normandia fins a les muntanyes de la península de Corea, des dels camps de Flandes fins als carrers de Kandahar, hem lluitat i mort al seu costat", va dir el ja ex primer ministre canadenc Justin Trudeau sobre els Estats Units. Va recordar que havien estat amb els Estats Units "en les seves hores més fosques", per exemple durant la crisi dels ostatges iranians, en la que van treballar "sense parar durant 444 dies" perquè "els seus innocents compatriotes poguessin tornar a casa". O a l’estiu del 2005, quan l’huracà Katrina va assolar la seva gran ciutat de Nova Orleans, i quan recentment van enviar canadencs a lluitar contra els incendis forestals a Califòrnia. "També l’11 de setembre del 2001, quan vam oferir refugi als passatgers i els avions encallats. Sempre seguíem allà, al seu costat, plorant amb vostès. Junts, hem construït l’associació econòmica, militar i de seguretat més exitosa que el món hagi conegut mai. Una relació que és l’enveja del món. Hem tingut les nostres diferències en el passat, però sempre hem trobat la manera de superar-les", va concloure Trudeau en un emotiu discurs que oficialitzava la ruptura sentimental. Va agafar el testimoni el seu successor, el també liberal Mark Carney. "La històrica relació amb els Estats Units, basada en una integració cada vegada més profunda de les nostres economies i en una estreta cooperació militar i de seguretat, s’ha acabat", va dir el primer ministre. Tot just jurar el càrrec, Carney va agafar un avió i va viatjar a Europa. Un altre símbol de la ruptura: la tradició manava que havia d’anar primer a Washington. En la seva trobada amb el president Emmanuel Macron a París, el premier canadenc va definir el Canadà com el país més europeu dels països no europeus. Ara, amb el seu missatge nacionalista contra la humiliació perpetrada pels Estats Units, el partit liberal ha passat d’un 20% a més d’un 50% a les enquestes. El conservador, que estava destinat a guanyar abans de Trump, s’ha desplomat pel seu plantejament contemporitzador amb Washington. Reduir la dependència "És clar que els aliats dels Estats Units ja no poden confiar en els valors compartits i la història de cooperació com a garant de la seva aliança", explica a EL PERIÓDICO des de Washington Jeremy Shapiro, director del centre de pensament ECFR als EUA. "Estan buscant de manera clara reduir la dependència dels Estats Units i diversificar tant la seva relació econòmica com de seguretat. És un procés a llarg termini, però ja ha començat", afegeix. Una cosa similar ha passat amb el Regne Unit, Alemanya o fins i tot també amb Polònia. La relació va començar a enterbolir-se amb ells fins i tot abans que Trump arribés a la Casa Blanca. El seu lloctinent, el multimilionari Elon Musk, va utilitzar el seu altaveu a la xarxa X per insultar els líders britànics i alemanys, als quals va qualificar de "tirànics" i "incompetents". Ja estrenat el seu mandat, el vicepresident J.D. Vance va viatjar al febrer a la ciutat alemanya de Múnic per carregar contra Europa, que va descriure falsament com un lloc ple de manipulació electoral i censura. Al responsable del fòrum de seguretat que el va acollir van acabar saltant-li les llàgrimes, en vista del dany a la relació transatlàntica. Però potser el moment que ho va acabar de canviar tot va ser la trucada per sorpresa de Trump al president Vladímir Putin. El nord-americà s’alineava amb el rus sobre la pitjor guerra a sòl europeu des de la Segona Guerra Mundial. Arraconava Europa en la resolució del conflicte d’Ucraïna. ¿Estava trencada per complet la relació transatlàntica construïda durant els 85 anys anteriors? "El que va ser líder del món occidental des de 1945 ha renunciat a aquest lideratge", opina en conversa amb aquest diari des de Brussel·les Ignacio Molina, investigador principal del Reial Institut Elcano. La UE, mentrestant, busca la seva independència dels EUA. Aquesta paraula ha sigut utilitzada pel nou canceller alemany, Friedrich Merz, i per la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde.

La insolència de Trump obliga els seus aliats a realinear-se

El Canadà, el Regne Unit i Alemanya busquen diversificar tant la seva relació econòmica com de seguretat amb els EUA després de les insolències del president / La UE llança un pla de finançament per augmentar el poder militar dels 27

El més llegit