El Ministeri d’Habitatge ha publicat aquest dilluns els plecs del concurs internacional d’idees per reconvertir el monument franquista de la vall de Cuelgamuros, anteriorment denominat Valle de los Caídos, en un «centre de reinterpretació històrica, artístic i paisatgístic». Amb la denominació de ‘Memorial de Cuelgamuros’, es busca resignificar aquest espai per desenvolupar el projecte segons el mandat de la llei de memòria democràtica, aprovada l’octubre del 2022. Segons els plecs del concurs, es «persegueix la transformació del conjunt en un lloc de memòria, reconeixement, commemoració i homenatge, d’acord amb els principis de memòria democràtica i de la mà dels Drets Humans i de la Justícia Universal». Tot això, amb la finalitat de «generar un canvi en la percepció col·lectiva del lloc mitjançant la capacitat d’impacte cultural, artístic, tecnològic o social de les propostes, dirigides, principalment, a la reactivació funcional i social de l’entorn».

L’elecció del projecte guanyador es coneixerà al setembre. Per a la posterior redacció del projecte d’execució es donaran vuit mesos més i la licitació de les obres està prevista per a finals del 2026. L’inici de les obres està previst així en la recta final de la legislatura. El pressupost per al concurs i redacció del projecte rondarà els quatre milions d’euros, inclosos els premis dels deu finalistes a raó de 60.500 euros, mentre que la rehabilitació i construcció del conjunt monumental ascendirà a 26 milions. El cost total superarà, per tant, els 30 milions d’euros.

Les propostes han d’incloure un total de quatre projectes de resignificació del conjunt monumental: disseny i construcció d’un centre d’interpretació, museïtzació, proposta de restauració i adequació arquitectònica dels elements del conjunt monumental que siguin utilitzats. Des del departament que lidera Isabel Rodríguez remarquen que el present concurs d’idees «està inspirat en intervencions de referència en el context internacional, com el Memorial a l’Holocaust de Berlín dissenyat per Peter Eisenmann i Buro Happold». Igual que en el cas berlinès, expliquen, «l’arquitectura es converteix aquí en una eina al servei de la conciliació i la memòria col·lectiva, capaç de transformar llocs marcats per la història en escenaris d’aprenentatge, trobada i projecció cap al futur».

En aquesta primera volta, el jurat valorarà les propostes i seleccionarà les deu millors. Posteriorment, els equips seleccionats en aquesta primera ronda passaran a una segona fase, on novament, en un termini de dos mesos, hauran de desenvolupar tècnicament les seves propostes, aprofundint i desenvolupant-les en major detall amb l’objectiu de garantir que el projecte final guanyador elegit pel jurat «sigui el més adequat i viable per a la resignificació de l’espai».

Encara que la materialització de les propostes és lliure, en les bases s’incideix en «l’assimilació dels elements monumentals i de gran impacte perceptiu, la integració en el conjunt arquitectònic i el respecte envers el patrimoni construït i natural existent». També es demana garantir «la sensibilitat, el respecte i la innovació, amb un enfocament inclusiu i homologable als projectes de resignificació semblants més avançats a l’àmbit europeu i internacional», a més de valorar-se «la incorporació de solucions noves i allunyades de plantejaments commemoratius tradicionals ja superats».

El museu de nova construcció s’ubicarà a l’esplanada d’accés a la basílica, amb l’opció que pugui ser subterrani o semisoterrat. La resignificació busca definir una pauta conceptual, artística, arquitectònica i paisatgística del conjunt, com a element articulador de totes les actuacions. Finalment, la museïtzació es basa a completar el procés de transformació amb «un relat inclusiu, respectuós i conforme amb els valors democràtics actuals que s’estendrà des del centre d’interpretació fins a l’interior de la basílica».

A més del Monument a l’Holocaust de Berlín, el Govern central es mira al mirall d’altres memorials com el Centre de Memòria, Pau i Reconciliació de Bogotà o el Museu de la Memòria i els Drets Humans de Santiago de Xile. No serà totalment de caràcter civil, ja que després de més de deu mesos de negociació amb el Vaticà, el Govern central ha aconseguit que la Santa Seu desbloquegi el procés de resignificació, com va avançar aquesta redacció. Un acord en què s’ha pactat la «convivència» del nou espai amb la permanència dels monjos benedictins. Això sí, després de l’expulsió del seu prior, Santiago Cantera. Un «nostàlgic del franquisme», com el va denominar l’encarregat de les relacions amb l’Església, el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños.

L’Església formarà part del jurat

A més dels monjos, per tant, el nou Cuelgamuros preservarà la seva gran creu característica i es permetrà que es continuïn oficiant misses, per la qual cosa no serà totalment civil. Si al principi es contemplava l’expulsió dels monjos, el Govern central ha defensat aquest acord amb l’objecte de desbloquejar el projecte per l’impediment a prendre decisions unilaterals en llocs de culte i sota la màxima de convertir-lo en un «projecte d’Estat, que perduri i el més consensuat possible».

L’altar quedarà al marge de la resignificació, però sí que s’intervindrà a la cúpula. Així mateix, dins dels membres del jurat per a l’elecció del projecte hi participarà un representant de l’Església, juntament amb i els ministeris involucrats. El president serà un representant del Ministeri d’Habitatge, i hi hauria vocals en representació d’aquest departament, de l’Església catòlica, del Consell d’Administració de Patrimoni Nacional, del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica i del Ministeri de Cultura.