El Govern pretén que el sufragi actiu als 16 anys sigui una realitat en aquesta legislatura. Per accelerar el seu impuls, s’inclourà una reforma de la llei electoral amb la rebaixa de l’edat de vot dins d’una altra norma més genèrica sobre joventut. El ministeri proponent és el liderat per Sira Rego i, segons avancen fonts del seu entorn, preveuen portar l’avantprojecte al Consell de Ministres per aprovar-lo en primera volta «abans d’estiu». Amb la denominació de Llei de Joventut i Justícia Generacional, la norma busca establir un marc general «perquè les polítiques públiques adoptin una perspectiva juvenil de forma transversal i es garanteixi la perspectiva juvenil en la gestió de recursos públics i béns comuns, així com el foment participació juvenil en l’elaboració de les polítiques públiques».
Durant els últims mesos s’ha dut a terme un procés participatiu pel qual s’han cribrat més de 400 pàgines de propostes. «Gairebé un procés constituent», comparen els seus impulsors sense deixar d’assenyalar que la rebaixa del vot als 16 anys serà una de les mesures estrella. Aquesta reforma de la llei electoral no forma part de l’acord de coalició entre Sumar i PSOE ni tampoc del programa electoral dels socialistes per al 23J, però els socialistes s’hi van comprometre en el seu últim congrés federal celebrat a finals del mes de novembre passat.
La intenció de l’Executiu és que la reducció de l’edat del vot pugui plantejar-se per fases, sense que comporti que en les eleccions generals del 2027 s’incrementi ja el cens de votants. La idea seria aplicar-lo per primera vegada en altres comicis, com serien unes europees, per implantar aquesta mesura de manera «gradual». De fet, en les últimes eleccions al Parlament Europeu van poder exercir per primera vegada el seu dret a vot els menors de 18 anys a Alemanya. Es van afegir als d’Àustria, Bèlgica, Grècia i Malta, on s’han realitzat diferents tipus de reformes per ampliar el sufragi actiu.
El soci minoritari de la coalició reconeix que la tramitació serà llarga, a l’implicar a més canvis en lleis orgàniques, però també anticipen forts «resistències». Entre els socis d’investidura no hi ha consens. El PNB i Junts no van donar suport a l’última iniciativa no de llei en aquest sentit debatuda al Congrés. El PSOE fins i tot va rebutjar una iniciativa similar d’ERC en la passada legislatura, tot i que ara han virat cap a un suport actiu. Des del PP es rebutja de ple.
Es tracta d’una reivindicació històrica de formacions com IU, a la qual pertany Sira Rego, i en els últims temps han enarborat amb força aquesta bandera les Joventuts Socialistes. Va ser aquesta organització la que va obrir el debat dins del PSOE fins a aconseguir incloure la mesura en la seva ponència del congrés federal de Sevilla, el document estratègic amb el full de ruta polític.
Subcomissió d’estudi
Més enllà de l’argument que si es pot treballar o casar-se amb aquesta edat també s’ha de tenir dret a vot, en el ministeri de Joventut i Infància rebutgen càlculs electorals. El debat sobre la tendència a la dretanització dels més joves està obert i alguns sectors interns en el PSOE ho han agitat per oposar-se a la reforma, però des de les Joventuts Socialistes sempre el van combatre al considerar «una fal·làcia dir que la gent jove no és progressista».
Segons el CIS postelectoral i altres enquestadores privades, el PSOE va ser la força més votada en les passades eleccions generals a la franja d’edat dels 18 als 24 anys. Llavors, l’estratègia de campanya de Pedro Sánchez va tenir un fort component per captar i, sobretot, mobilitzar aquests votants. Va acudir a formats de nínxol, amb una atípica campanya, i els socialistes van posar el focus en un programa electoral amb mesures dirigides als joves, des de la gratuïtat del transport públic a l’extensió del bo cultural, a més d’erigir-se en valedors per preservar els avenços en matèria de feminisme.
El Congrés té pendent de crear una subcomissió d’estudi sobre la reducció de l’edat de vot, però al Govern apunten que, independentment dels seus temps, acceleraran la tramitació de la llei amb la seva aprovació en Consell de Ministres. En els últims mesos ja s’ha anat avançant en aquest camí i des de la coalició remarquen la seva voluntat d’iniciar al més aviat possible de la tramitació per comptar amb prou temps abans d’esgotar-se la legislatura.