El Suprem denega l’amnistia a Puigdemont i li dona via lliure per anar al TC

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ja té el camí aclarit per acudir en empara al Tribunal Constitucional. La Sala d’Apel·lació del Tribunal Suprem va rebutjar ahir l’últim recurs per intentar revocar la negativa del jutge Pablo Llarena a aplicar la mesura de gràcia a l’ara diputat del Parlament i els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín. La Sala confirma que la malversació per la qual estan processats està inclosa entre les excepcions previstes en la llei al suposar un "benefici personal de caràcter patrimonial", que no pot ser amnistiable. La interlocutòria va ser recorreguda en apel·lació per l’Advocacia de l’Estat, la fiscalia i les defenses, que, d’una banda, reclamaven que s’apliqués l’amnistia al delicte de malversació de cabals públics i, de l’altra, per Vox, que volia fins i tot que se li negués a l’exsecretària general d’ERC Marta Rovira, que només estava processada en rebel·lia pel delicte de desobediència. Això va fer que pogués tornar a Espanya quan es va promulgar la mesura de gràcia i es va arxivar la causa de Tsunami Democràtic, en la qual sí que estava investigada per terrorisme. Les impugnacions van ser rebutjades. Recurs original La decisió de la Sala d’Apel·lació suposa mantenir la mesura cautelar de presó que té en vigor Puigdemont si torna a Espanya. Durant la vista oral, l’advocat de l’expresident, Gonzalo Boye, va argumentar per primera vegada que com que Comín no havia anat al Congrés a jurar o prometre la Constitució, no havia assolit la condició d’eurodiputat i, per tant, el tribunal competent per pronunciar-se sobre l’aplicació de l’amnistia els processats en rebel·lia seria el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Com que es tracta d’una argumentació que no apareixia en el recurs d’apel·lació original i es va introduir únicament de forma verbal en la vista "sense cap suport probatori", el Suprem la rebutja. A més, recorda que la malversació atribuïda a Puigdemont i Puig, els dos diputats del Parlament, s’hauria comès fora de Catalunya, per la qual cosa el cas segueix corresponent a l’alt tribunal, amb independència de si Comín és o no eurodiputat. L’alt tribunal centra la seva argumentació al llarg de les 42 pàgines que té la interlocutòria en la medul·la del cas: si la malversació comesa en el procés va suposar un benefici personal que fa que hagi de quedar exclosa de l’amnistia. La seva conclusió coincideix amb l’assolida per Llarena i per la Sala Penal per als condemnats per aquest delicte, el president d’ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, que ja han acudit al Constitucional en empara, passo que ara ja poden donar també Puigdemont, Puig i Comín. La interlocutòria impugnada no contravé la literalitat de la llei d’amnistia, perquè estableix l’excepció sense la claredat que invoquen els recurrents, segons assenyalen els magistrats, que consideren que "el tenor literal de la llei no diu que només pot entendre’s com a benefici personal de caràcter patrimonial l’increment tangible i directe del patrimoni del subjecte". Ús il·lícit de fons públics A l’analitzar el concepte normatiu de "benefici personal de caràcter patrimonial", la Sala d’Apel·lació comparteix el criteri dels seus companys de la Sala Segona i declaren que "s’hi ha d’incloure tant l’increment dels actius patrimonials com el no detriment del passiu". És a dir, que un subjecte es beneficia patrimonialment quan s’incrementa el seu patrimoni, però també quan no es redueix perquè les seves obligacions són assumides il·lícitament pels fons públics. En aquest cas, "els investigats es van beneficiar patrimonialment en tant que van impulsar personalment el projecte polític il·legal i van endossar les despeses a l’administració autonòmica, sense que aquesta iniciativa respongués a la satisfacció de cap interès públic", conclou finalment la resolució. D’aquesta manera, el tribunal nega que les decisions de Llarena i de la sala fossin arbitràries o la seva interpretació "extravagant". Afegeix que "tenen sòlid agafador en la interpretació dels termes literals de la norma conforme a criteris de normalitat lingüística, no és en cap manera contrària a cap valor o principi constitucional i, finalment, no està en contradicció amb l’orientació material de la norma en tant que aquesta va establir una excepció singular per a les persones investigades per possibles delictes de malversació, excepció amb un concret significat que es postula en la resolució impugnada, per més que no estigui exempt de dificultats".

El Suprem denega l’amnistia a Puigdemont i li dona via lliure per anar al TC

El tribunal rebutja l’al·legació de l’expresident perquè el TSJC decidís sobre la mesura de gràcia

La sala confirma que la malversació s’inclou entre les excepcions previstes a la llei

La sala considera que es va beneficiar patrimonialment a l’utilitzar de forma il·lícita fons públics

El més llegit