En la "llista negra" de l’Iran

Aleix Vidal-Quadras, fundador de Vox i exvicepresident del Parlament Europeu, no té "cap dubte que va ser el règim de l’Iran" el que va ordenar assassinar-lo, i assegura que els aiatol·làs el persegueixen pel seu suport a l’oposició iraniana. Concreta que l’atac podia estar vinculat a la seva connexió amb el Consell Nacional de la Resistència Iraniana (CNRI), la dissidència d’aquest país, i a una "llista negra" del Govern de Teheran. Hassan Hadji, director executiu de l’associació humanitària iraniana CIM, establerta a França, i que s’encarrega de donar suport a les víctimes de la repressió, així com de denunciar les violacions dels drets humans a l’Iran, va acusar l’Executiu persa d’"exportar el terrorisme a l’exterior", segons consta en la comissió rogatòria remesa a l’Audiència Nacional per l’atemptat a Vidal-Quadras. "Ha atacat els opositors a Itàlia, Turquia, Alemanya, França, Suïssa, Països Baixos...", va dir aquest opositor, que va considerar que el règim està en una posició incòmoda "per l’oposició de les dones i els joves", com es pot comprovar en les manifestacions. El Consell Nacional de la Resistència Iraniana (CNRI) agrupa una facció de l’oposició iraniana a l’estranger, contra la República Islàmica de l’Iran. Està presidit per Mariam Radjavi. Està dotat d’un parlament en l’exili que està compost per 550 membres, del qual el 52% són dones. Ha adoptat plans per a l’autonomia del Kurdistan, la igualtat de sexes, la separació de la religió i l’Estat. Aquest col·lectiu va ser considerat una organització terrorista fins al 2012. Aquestes són les claus sobre els principals atacs que han patit els opositors iranians a Europa. Vox va admetre que la seva campanya per a les eleccions europees del 2014, encapçalades per Vidal-Quadras, va estar finançada en un 80% per donacions procedents de l’exili iranià. Javier Ortega Smith va especificar que tots els donatius anaven encaminats a "recolzar qui en aquell moment era vicepresident del Parlament Europeu, Aleix Vidal-Quadras, perquè volien que recuperés la seva acta de diputat". L’ex número dos de Vox va dir que el 2014 van rebre donatius individuals, que mai van superar el màxim permès, de "dissidents contraris a la dictadura teocràtica de l’Iran", i ho van posar "en coneixement del Tribunal de Comptes perquè analitzés que complien amb la legalitat". Per aquest suport, el règim de l’Iran hauria inclòs Vidal-Quadras en la seva "llista negra", segons explica l’exdirigent del PP, que el 9 de novembre del 2023 va ser objecte d’un intent d’assassinat a la porta de la seva casa de Madrid per part d’un grup liderat per Sami Bekal i Mehrez Ayari. Segons el relat del polític català, els fets van passar quan tornava a casa seva de Madrid després de fer un tomb. En un moment concret va sentir que un home el saludava: "Hola, senyor". El moviment de girar el cap per veure la persona li va salvar la vida, ja que la bala li va sortir de la cara a través de la mandíbula. El fundador de Vox va notar "un atordiment extrem. La detonació va sonar com un tro" i va començar a sagnar, va relatar. No obstant, un veí li va tapar les ferides a la mandíbula amb la seva roba. "Gràcies a aquell senyor no em vaig acabar dessagnant", va explicar. Després va ser intervingut quirúrgicament a l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid, els facultatius del qual van aconseguir evitar la seva mort. Hassan Hadji, el director executiu de l’associació cultural iraniana CIM, establerta a França, i que forma part de l’oposició al règim dels aiatol·làs, va denunciar els atacs que van patir a la seva seu de Saint-Ouen-l’Aumône el maig i juny del 2023. Diversos individus vinculats a la delinqüència comuna local van disparar a la façana de l’associació i van intentar cremar-la. El 2018, en una manifestació contra el règim de Teheran, la policia francesa va detenir quatre persones i un diplomàtic va ser arrestat l’endemà a Alemanya. Tots cinc van ser jutjats i condemnats a Bèlgica. El tribunal va concloure que l’objectiu del complot era "assassinar opositors al règim i debilitar la diàspora iraniana a Europa", va recordar a la policia francesa el director executiu de l’associació iraniana CIM. Hassan Hadji va assegurar que tenia la sensació que s’havia entrat en "una nova fase". "Ho relaciono amb la situació del règim a l’interior del país. Com més amenaçat està per la població, més necessitat té de demostrar la seva força, que pot actuar contra els seus opositors i atacar-los", va declarar. La policia neerlandesa va detenir el 6 de juny del 2024 el presumpte sicari que va disparar a Vidal-Quadras, Mherez Ayari, quan es disposava a atemptar contra "un home iranià que viu a Haarlem", diu la comissió rogatòria remesa a l’Audiència Nacional. El diari Le Monde va informar que es tractava del periodista iranià Siamak Tadayon Tahmasbi. Les investigacions posen de manifest que Ayari i el colombià Gabriel Ignacio Osorio Suárez van robar un cotxe i que després van ser interceptats amb tres pistoles a prop de la vivenda del dissident. També va ser arrestada Chahinez Kadid, exnòvia del presumpte capitost, Sami Bekal. En la comissió rogatòria entregada per part de les autoritats d’Amsterdam al jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, que investiga l’intent d’assassinat a Vidal-Quadras, es posa de manifest que l’exnòvia del presumpte capitost va portar a terme un viatge amb avió d’anada i tornada a Roma en tan sols dos dies, els dies 17 i 18 de març del 2024.

El més llegit