Les autonomies: sobrepassades per acollir més menors migrants

La gran majoria de comunitats autònomes han informat el Govern que estan al límit de les seves capacitats per a l’atenció de menors migrants o que directament tenen sobreocupat el seu sistema. Des d’Andalusia, amb 2.615 menors atesos l’any passat, cosa que la situaria ja al 96% de les seves capacitats, fins a Madrid, amb 2.442. A la comunitat governada per Isabel Díaz Ayuso al·leguen que estan en "una sobreocupació del 132%". Segons les estimacions, les dues comunitats serien les que més esforços haurien de fer per a la reubicació de 4.400 menors procedents de les Canàries i Ceuta. A l’altre extrem, a més de Catalunya, hi ha Euskadi, que ha informat d’un total de 859, el doble de la seva quota estimada. La Generalitat ha declarat una sobreocupació del 101% als seus centres, amb l’acollida de 2.242 menors migrants. Comissió interministerial Es tracta de dades d’ocupació a falta de dimensionar-se els seus sistemes amb els criteris fixats en el decret de reforma de la llei d’estrangeria i que el Govern està "acarant" per obtenir una radiografia completa. Ahir es va reunir la comissió interministerial d’immigració per coordinar els pròxims passos que s’han de fer. El decret aprovat al Consell de Ministres establia com a termini el 31 de març per aportar les xifres de menors migrants atesos, a partir de les quals determinar el nombre de noves places que haurà de crear cada territori segons els criteris establerts. Principalment, la població, però també l’esforç previ fet, de manera que és imprescindible actualitzar aquestes xifres. Només Aragó s’ha resistit a complir aquestes obligacions, per la qual cosa serà l’Executiu el que recollirà aquesta informació a partir de les dades que té disponibles pel Ministeri de l’Interior. Des de la comunitat governada per Jorge Azcón al·leguen que només les entregaran si se’ls deneguen les mesures cautelars en el recurs contenciós administratiu presentat divendres passat. Fonts de l’Executiu ho vinculen a les seves negociacions amb Vox per aprovar pressupostos. La Regió de Múrcia ha detallat una sobreocupació per sobre del 220%, amb 619 menors atesos actualment. Unes xifres per les quals veuen pràcticament inviable poder acollir més places. La Junta d’Extremadura, és una altra de les que traslladen una ocupació per sobre de les seves capacitats (111%), després d’acollir l’any passat 169 menors migrants. La Comunitat Valenciana, per la seva banda, diu que atén entre 480 i 490 menors, i trasllada a més que no té marge per ampliar el seu sistema d’acollida. Les Balears atenen 573 menors migrants, segons van informar a Efe fonts del Govern, cosa que suposaria deu vegades més la capacitat inicialment prevista en el seu sistema. Galícia va notificar ahir al ministeri les seves dades de menors migrants tutelats, 273 del total de 900 joves que estan en el seu sistema de protecció públic autonòmic, que es troba al 108% de la seva capacitat. Tots aquests territoris es plantegen recórrer al Tribunal Constitucional. Castella i Lleó ha remès al ministeri les dades del sistema de protecció i acollida de nens migrants de la comunitat, on hi ha un total de 130 places i els menors atesos s’eleven actualment a 178. La Rioja és la que presenta una xifra més baixa, amb 135 menors migrants. Es tracta del 100% de les seves places, si bé el portaveu regional, Alfonso Domínguez, va avançar que s’augmentaran, amb la previsió d’arribar a les 153, un 12% més. Sistema d’acollida Castella-la Manxa va complir el requeriment del Govern i va informar el ministeri que tutela 139 menors migrants no acompanyats en els seus recursos de protecció. Al llarg del 2024, va atendre 173 joves estrangers i el seu sistema d’acollida i protecció compta amb 566 places en total, les quals estan ocupades en un 96,5%. Per la seva banda, Cantàbria va informar dilluns que el 2024 va atendre 41 menors migrants no acompanyats i que en el seu sistema de protecció –que disposa de 220 places, de les quals 36 estan assignades a joves estrangers– actualment n’estan ocupades 22, una per un menor sol·licitant d’asil. Més enllà dels recursos que han anunciat altres comunitats del PP, les dificultats per materialitzar la reubicació dels menors migrants té a veure amb la falta d’infraestructura, ja que les comunitats informen que estan sobreocupades. A l’Executiu subestimen una batalla legal per part dels populars perquè consideren que el decret està blindat jurídicament. Al reformar-se la llei d’estrangeria, la via recomanada pels serveis jurídics, s’evitaria un possible conflicte competencial, segons sostenen. La reforma dota les comunitats de capacitat per adequar els criteris de distribució en la conferència sectorial del ram. Això sí, per a això es necessitarà unanimitat. D’aquesta manera, s’inclou un article en la llei perquè la Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència pugui acordar "els requisits per a la declaració de la situació de contingència migratòria extraordinària, el pla de resposta i els criteris per a l’aplicació del pla". A partir de l’estiu El Govern ultima el pla per al repartiment de 4.000 menors migrants per començar a fer els trasllats de les Canàries a la resta de comunitats aquest estiu. El Congrés convalidarà definitivament el pròxim 10 d’abril el decret pactat amb Junts que introdueix canvis en la llei d’estrangeria per fer obligatòria l’acollida per part de les comunitats. Dilluns acabava el termini perquè totes les comunitats enviessin al Ministeri d’Infància i Joventut la informació de quants menors tenen en acollida i amb quantes places compten per atendre’ls. Però hi ha dues comunitats governades pel PP, Aragó i la Comunitat de Madrid, que no han enviat la informació.

Les autonomies: sobrepassades per acollir més menors migrants

La Comunitat de Madrid xifra «una sobreocupació del 132%» i Andalusia informa que està al 96% de la seva capacitat

El Govern assegura que li falta informació encara per fixar el repartiment

El Congrés convalidarà el 10 d’abril el decret pactat amb Junts sobre la distribució

El més llegit