L’Armada assaja la seva "orientació al combat" amb vaixells de l’OTAN

Ha sorgit una imminent crisi bèl·lica en aigües d’interès per a Europa. La marina de guerra d’un membre de l’OTAN es veu compromesa. Els aliats han de considerar quins vaixells de suport poden enviar, allistar-los i mirar d’aconseguir un efecte estratègic amb la seva arribada com més aviat millor, assegurant alhora rutes marítimes vitals amenaçades per pirateria i trànsits il·legals. Aquesta tempesta perfecta és un exercici multinacional. L’Aliança Atlàntica busca així entrenar els mecanismes de cooperació naval aliada, però l’Armada espanyola té també el seu propi objectiu: examinar una nova proactivitat, el que avui als seus despatxos anomenen "orientació al combat". Les maniobres Dynamic Mariner de l’Aliança Atlàntica són també les Flotex 25 per a l’Armada. Aquesta setmana entren en la seva recta final, després d’un desplegament iniciat el dia 24 al golf de Cadis, en aigües atlàntiques i del Mediterrani andalús. Hi participen 30 vaixells de superfície (portaaeronaus, fragates, caçamines, patrullers i vaixells logístics), dos submarins (l’S-81 Isaac Peral s’estrena en el treball amb aliats), dos drons nàutics, 20 caces (entre els quals hi ha els Harrier del Juan Carlos I), quatre avions de patrulla marítima, 20 helicòpters i 4.000 militars, dels quals 1.500 són infants de marina ocupats en desembarcaments amfibis. Aporten forces nou països: França, Croàcia, els EUA, Itàlia, Grècia, Turquia, Portugal i Alemanya, a més d’Espanya. A l’Armada espanyola –que planifica l’expansió de la seva flota els pròxims anys– li toca el pes més gran de la prova, ja que al juliol assumeix la coordinació com a SPMARFOR, o quarter general naval, per a l’ARF (Força de Reacció Aliada), una nova estructura multidomini de l’OTAN: des de desembarcaments en platges, defensa antimíssils, guerra antisubmarina i xocs de guerra convencional en mar i terra, fins a respostes a ciberatacs contra el comandament i el control d’armament, o altres ofensives de la guerra híbrida. El supòsit inicial de l’exercici consisteix en l’esclat d’una crisi que passa de la mitjana a l’alta intensitat, i la reacció naval lluny dels propis ports. O sigui, es posa a prova l’agilitat i la capacitat de projectar força en escenaris llunyans, però s’examina també el que en l’OTAN anomenen "impacte estratègic": què suposa –per exemple– que unitats navals espanyoles es vegin amenaçades i apareguin ràpidament fragates alemanyes i franceses. Aquest quadre se sotmet a diferents proves d’estrès a l’europea: no hi ha aquesta vegada un fort lideratge nord-americà en les maniobres, tot i que sí que hi participen les agrupacions navals permanents de patrulla marítima (SNMG2) i contra mines, aquesta última sota direcció turca. S’hi veuen implicats també els exèrcits espanyols de Terra i l’Aire, i el Comandament Conjunt del Ciberespai. "Tecnològicament avançada" L’exercici Flotex 25 no es distancia en esforç d’altres edicions, però "potser la diferència és l’entorn geopolític, Trump i la necessitat d’unitat OTAN i europea", opina un alt oficial de l’Armada. "Entre els anys 2010 i 2020 ens vam dedicar a sobreviure –diu recordant l’etapa de grans retallades pressupostàries per la crisi–. Ens orientàvem no al combat, sinó a mantenir l’ensinistrament bàsic... Ben just es navegava". En un dels seus comunicats públics sobre aquests exercicis, l’Armada explica que busca ser tecnològicament avançada, equilibrada, interoperable i expedicionària".

L’Armada assaja la seva "orientació al combat" amb vaixells de l’OTAN

Els militars espanyols proven una nova activitat en maniobres de cooperació naval que l’Aliança Atlàntica desenvolupa en aigües andaluses

En l’exercici també hi participen els exèrcits de Terra i Aire, i el Comandament Conjunt del Ciberespai

El més llegit