El TC es planteja recórrer a una arma inèdita per impedir que l’amnistia arribi a Europa

Les relacions entre les dues sensibilitats existents al Tribunal Constitucional mai han sigut fàcils, especialment en els moments en què les deliberacions que tenen entre mans es refereixen a assumptes de gran repercussió mediàtica. Va passar amb l’Estatut de Catalunya i ara la situació s’està reproduint amb l’amnistia, però a través d’una fórmula que fins ara mai s’havia plantejat: la possibilitat que les sentències que ha dictat no siguin executades directament, sinó que es consulti la seva aplicació al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). L’últim episodi l’ha protagonitzat l’Audiència Provincial de Sevilla, que ha unit a aquesta decisió inèdita, la que encara ho suposa més de dirigir-se al Constitucional perquè li justifiqui per què li requereix la providència en què donava el primer pas per elevar a Europa la sentència dels ERO que havia d’executar. Fonts de l’alt tribunal assenyalen a EL PERIÓDICO que l’últim pas fet per l’Audiència sevillana en relació amb les sentències per les quals es va absoldre els expresidents de la Junta d’Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán és una mostra més de la «situació de rebel·lia» en la qual es mou aquest tribunal de primera instància des que ha iniciat els tràmits per elevar una qüestió prejudicial al TJUE i paralitzar una qüestió prejudicial al TJ. com li va ordenar el TC al resoldre els recursos d’empara dels condemnats. Les mateixes fonts asseguren que «la Secretaria del Tribunal Constitucional recava documentació cada dia» dels diferents tribunals «i sempre s’ha rebut sense capproblema». En aquest cas, el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va ordenar reclamar la providència en què l’Audiència considerava que la cort de garanties s’havia extralimitat a l’envair competències del Tribunal Suprem i iniciava el tràmit per preguntar al TJUE si havia vulnerat normes europees. El que preveu el TC és que una vegada rebuda els lletrats del Constitucional es posin a estudiar la resposta que la cort de garanties ha de donar al conflicte plantejat. Entre les que s’estudien figura una inèdita: la que preveu a l’article 4.3 de la llei reguladora del mateix TC: que ell mateix «anul·li un acte o resolució que contravingui» el compliment de les seves resolucions. Es va incloure el 2007 després de la condemna tres anys abans del ple del Constitucional pel Suprem per haver rebutjat un assumpte sense estudiar-lo. Encara no s’ha utilitzat mai, per com de greu seria, però també perquè tampoc havia fet falta, ja que sempre s’han complert les seves sentències. Una altra opció possible és utilitzar un incident d’execució de sentència, instrument amb què es va actuar amb més agilitat que la que hauria suposat dictar diferents sentències davant el procés després de la consulta del 9-N del 2014, promoguda pel llavors president de la Generalitat, Artur Mas. La primera opció pot ser per la qual finalment es decanti el TC, perquè, al conèixer-se el pas fet pel tribunal que va jutjar els ERO, s’ha sabut que no és una excepció i que, tot i que mai cap tribunal havia desobeït les decisions de la cort de garanties, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid s’ha avançat a l’Audiència sevillana i ja ha plantejat una qüestió prejudicial per una resolució sobre laudes arbitrals. Com ja està plantejada, la cort de garanties ja no té capacitat d’actuar en relació amb aquest assumpte, però això no treu perquè sigui una mostra més del que la majoria de magistrats que conformen el Constitucional consideren un desacatament més a les seves resolucions. Anunciat pel Suprem A això s’hi suma la circumstància que de teló de fons hi ha l’amnistia, on el Tribunal Suprem, com va avançar aquest diari, s’ha guardat l’as d’acudir al TJUE en el cas que el Constitucional no avali la seva decisió de no aplicar la mesura de gracia a la malversació en els recursos d’empara interposats pels condemnats per l’1-O o en la qüestió d’inconstitucionalitat que va elevar pels delictes d’altercati atemptat contra l’autoritat. Fins i tot l’alt tribunal ho va deixar per escrit en una de les seves últimes resolucions en relació amb la mesura de gràcia. Per decidir el següent pas a fer més convenient, en el ple d’aquesta setmana Conde-Pumpido va plantejar als magistrats la seva preocupació pels fets i els va anunciar la seva intenció de sol·licitar informes als lletrats, com ja havia assenyalat la vigília a la Sala Primera que també presideix. Això va donar peu al fet que quedés constància de les actituds irreconciliables que mantenen els dos blocs existents en el tribunal en general, però en concret en relació amb l’amnistia i, per tant, en relació amb la intenció de posar en qüestió les sentències del Constitucional al consultar-les amb la justícia europea. Només hi ha tres precedents equiparables a Europa: dos de Romania i un d’Eslovàquia.

El TC es planteja recórrer a una arma inèdita per impedir que l’amnistia arribi a Europa

En el Constitucional no donen crèdit a la resposta de l’Audiència de Sevilla sobre per què han reclamat la providència amb què pretenen elevar a Europa la sentència dels ERO i recorden que es demana informació diàriament a tots els tribunals

El més llegit