La UE es prepara per afrontar unes amenaces "més complexes que mai"

La Comissió Europea va presentar ahir una estratègia de preparació anticrisi que passa per millorar els sistemes de prevenció, conscienciar la població i enfortir la coordinació entre els diferents països de la UE. Brussel·les vol deixar de gestionar crisis per prevenir-les. "Las amenaces a què s’enfronta avui Europa són més complexes que mai, i estan interconnectades", va dir Hadja Lahbib, la comissària europea per a la Gestió de Crisis. "La millor manera de fer front a les amenaces és avançar-s’hi", va indicar la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas. És el principal objectiu de l’estratègia que l’executiu comunitari va presentar ahir: estar a punt. "Cal arreglar la teulada mentre el sol encara brilla", va dir la vicepresidenta per a la Preparació, Roxana Minzatu, en roda de premsa. El sol encara brilla, però sobre Europa s’acumulen núvols. Brussel·les identifica els desastres naturals, agreujats pel canvi climàtic, les crisis induïdes com les pandèmies i els accidents industrials, les amenaces híbrides com els ciberatacs i els atacs a infraestructures, i la possibilitat real d’un conflicte bèl·lic com a principals preocupacions. Davant d’això busca garantir que la població, els governs i el sector privat estiguin a punt. "Des de focs fins a ciberatacs contra les nostres infraestructures crítiques, les noves realitats exigeixen preparació", va dir la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen. "Els nostres ciutadans, els nostres països membre, els nostres negocis necessiten les eines adequades per prevenir crisis i reaccionar ràpid quan sobrevingui el desastre", va afegir. Per Minzatu, una política de preparació és una qüestió "d’intel·ligència i responsabilitat". Com una pòlissa d’assegurança, està pensada per reduir el dany en el pitjor dels escenaris. En aquest sentit, les propostes de l’executiu comunitari aspiren a millorar la capacitat d’anticipació, de preparació i de resposta europea. "Reserva estratègica" La mesura que més enrenou ha causat és la crida que fa Brussel·les perquè els ciutadans tinguin a casa un kit de supervivència amb aigua, menjar, una llanterna, una ràdio, bateries i medicines, que els permeti subsistir sense subministraments almenys 72 hores. La Comissió també publicarà una guia de cara a què els governs considerin la disponibilitat de refugi per a la població. Així mateix, la Comissió va proposar comptar amb plans específics en sectors clau com ara la sanitat, l’educació, el transport i les telecomunicacions per garantir els serveis bàsics en cas de crisi. Així mateix, la UE proposa crear una "reserva estratègica" que compti amb avions d’extinció, reserves d’energia, mitjans especialitzats en armes químiques i biològiques, però també amb medicines i aigua i menjar. Tot i que la UE fuig del discurs alarmista, reconeix que hi ha buits importants en la seva capacitat de resposta. Feia mesos que un bon nombre de països demanaven una estratègia de preparació coordinada. Perquè les diferències, no ja en la percepció de l’amenaça sinó en la capacitat de resposta, són notables a tot Europa. Minzatu va reconèixer de fet que ella no estaria a punt perquè no té el necessari a casa. "Soc un bon exemple del que hem de tenir aquesta Unió de la preparació", va dir la vicepresidenta, que es va referir als incendis forestals a Grècia o a la dana a València com a exemples d’esdeveniments extrems que mai pensem que ens tocarà viure, fins que passa. "Hem de parlar amb els nostres ciutadans, amb totes les generacions, totes les llars, els que són més vulnerables. Tothom necessita estar informat i equipat", va insistir. Una preparació que passa no només per saber com actuar en cas d’emergència sinó davant amenaces híbrides com la desinformació. Precisament educar la població és un dels pilars fonamentals de l’estratègia. La Comissió assegura que la majoria dels ciutadans europeus reconeixen no saber com reaccionar davant una emergència. Brussel·les vol canviar-ho introduint formacions a les escoles i campanyes de sensibilització davant desastres. La Comissió inclou el foment del voluntariat també com una mesura important que pugui contribuir a la formació dels ciutadans. Destaca a més la importància de la societat civil en temps de crisi, però també el valor dels professionals com els serveis d’emergències o els bombers. Però, això sí, descarta el reclutament. "No recomanem el servei militar", va assenyalar Lahbib. Millor coordinació La UE no aspira a reemplaçar els models existents. En situació de crisi, són sovint les autoritats locals les que estan més ben preparades perquè coneixen millor el terreny. Però sí que aspira a millorar la coordinació entre institucions, entre països i fins i tot entre sectors perquè bona part de les amenaces a què s’enfronta Europa "no entenen de fronteres i requereixen un esforç i una resposta comuna", va dir Minzatu. "Per això estem creant un nou centre de coordinació de crisi de la UE", va explicar la comissària. L’objectiu és poder recolzar els governs en la gestió, però també reforçar la capacitat de resposta de la mateixa UE. Minzatu va insistir a més que tot aquest procés no comença des de zero. Tot el treball d’adaptació al canvi climàtic, la resposta a la pandèmia de covid o fins i tot a les conseqüències de la crisi energètica derivada de la invasió russa d’Ucraïna han assentat les bases d’aquest treball. "La pandèmia va demostrar que el valor afegit d’actuar junts en solidaritat, en coordinació, en el marc de la UE és absolutament crucial, ens fa més eficients, més forts", va afegir la vicepresidenta.

La UE es prepara per afrontar unes amenaces "més complexes que mai"

Brussel·les identifica els desastres naturals i induïts per l’home, els atacs híbrids i un possible conflicte bèl·lic com a preocupacions clau

El més llegit