El PSOE culmina la renovació territorial

Tot just acabar el congrés que el PSOE va celebrar a Sevilla a finals del 2024, Pedro Sánchez va dir a l’executiva del partit que la interpretació dels mitjans no era la correcta. El president del Govern va aclarir, segons fonts presents a la trobada, que la cita orgànica no havia sigut de "resistència", com es va publicar, sinó que s’havia dissenyat en sentit oposat: a l’ofensiva, per mirar de recuperar tot el que s’havia perdut en les eleccions autonòmiques i municipals del maig del 2023, quan els socialistes es van acomiadar del poder en set comunitats i gairebé totes les capitals de província. Per aconseguir-ho, va dir, es va aprovar un nou projecte (amb pocs canvis respecte a l’anterior, d’altra banda) i una nova direcció, i també s’intentarien impulsar canvis en els lideratges territorials. Aquest procés de renovació interna en les federacions s’ha acabat aquest cap de setmana amb els congressos de les Illes Balears i Navarra, on Francina Armengol i María Chivite han sigut reelegides com a secretàries generals. Les novetats són nombroses, amb canvis de lideratge a Andalusia, Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó, la Comunitat de Madrid, Múrcia i La Rioja, als quals cal afegir els portats a terme prèviament a Extremadura i la Comunitat Valenciana. Aquests relleus deixen dos grans missatges: la disminució de barons díscols amb Sánchez i els seus pactes amb l’independentisme, i el llançament de nombrosos ministres al lideratge autonòmic del partit, per difuminar així la frontera entre el palau de la Moncloa i el quarter general dels socialistes del carrer Ferraz de Madrid. Un únic rebel Emiliano García-Page, el castellanomanxec que governa la seva comunitat amb majoria absoluta, és ara l’únic dirigent territorial que critica sense embuts el Govern central, una rebel·lia que segons el seu entorn continuarà. Es va poder comprovar fa un parell de setmanes quan va carregar contra el "plantejament absolutament racista" que segons el seu parer contenia el pacte entre el PSOE i Junts per delegar a Cataunya les competències de migració. Hi ha altres barons no alineats que van a ulls clucs amb Sánchez, com l’extremeny Miguel Ángel Gallardo, que manté el càrrec malgrat algun tímid intent de rellevar-lo per part de la direcció socialista. El seu to, però, és molt diferent del de García-Page. Abans, en canvi, hi havia barons com l’aragonès Javier Lambán, tan díscol com el president de Castella-la Manxa, o encara més, i el madrileny Juan Lobato. Ara el partit està molt més "alineat" amb l’Executiu. Aquesta va ser l’expressió que va fer servir el president Sánchez en una executiva quan va detallar els objectius de la renovació territorial. Els col·laboradors del secretari general del PSOE assenyalen que aquest profund canvi de cares pretenia, sobretot, contrarestar el PP, que el 2023 va apostar per dirigents relativament joves (Carlos Mazón, María Guardiola, Jorge Azcón, entre d’altres) davant la "continuïtat" que representaven candidats socialistes com Ximo Puig, Guillermo Fernández Vara i el mateix Lambán. El procés ha sortit a grans trets tal com havia planejat Sánchez. Amb l’excepció d’Extremadura i Cantàbria, on Pedro Casares va guanyar Pablo Zuloaga en una votació molt disputada dels militants, els candidats preferits per Ferraz han sigut els que han vençut en els diferents processos. "Centenars de delegats i milers de militants han participat activament en aquests congressos autonòmics, un procés de participació democràtica massiu, que no s’espera que passi al PP. Fa gairebé vuit anys que el PP no convoca el seu congrés ordinari. Sense escoltar les bases ni sotmetre a debat la seva submissió a la ultradreta. Nosaltres, amb molta diferència, som el partit amb una democràcia interna més gran d’Espanya", diuen fonts de la cúpula socialista. Primàries De primàries, però, tan sols n’hi ha hagut en tres territoris: Cantàbria, Múrcia i Extremadura. A la resta, en vista de la incompareixença de rivals, els nous líders han sigut elegits per aclamació, en un fenomen que reflecteix l’ascendència que manté Sánchez sobre els militants socialistes. La millor prova d’això és el desembarcament de ministres portat a terme a les federacions: ni María Jesús Montero (vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda) a Andalusia, ni Pilar Alegría (portaveu i titular d’Educació) a Aragó, ni Óscar López (Transformació Digital) a Madrid, ni Diana Morant (Ciència) a la Comunitat Valenciana s’han hagut de sotmetre al vot de les bases. Tampoc Ángel Víctor Torres (Política Territorial) a les Canàries, on ja era el líder de la federació i ha sigut revalidat. Com en bona part de les decisions de Sánchez, la resolució d’enviar als territoris pesos pesants del Govern resulta arriscada. D’una banda, mostra que el PSOE camina sense gaires referents, amb el cap de l’Executiu apostant pels càrrecs que té més a prop. De l’altra, segons la direcció del PSOE, plasma que "no es fortifica amb el Govern, sinó que llança els candidats amb més possibilitats". Ara començaran els congressos provincials. El procés no s’anticipa tan plàcid com l’autonòmic, amb conats de convulsió a Cadis i Jaén. Res a veure, però, amb el que era el PSOE abans que Sánchez recuperés el lideratge el 2017 contra Susana Díaz i Patxi López i arribés a la Moncloa al cap d’un any.

El PSOE culmina la renovació territorial

Les federacions tanquen el cicle de congressos amb l’arribada de ministres i l’absència de líders díscols

El més llegit