El Govern justifica el caos a Rodalies amb les 200 obres en marxa a la xarxa

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va comparèixer ahir al Parlament per donar compte del que està passant a Rodalies en els últims temps. Com a principal diagnòstic del desajust diari en la prestació del servei, va assenyalar que en el dia d’avui coincideixen alhora a tot Catalunya prop de 200 obres en la infraestructura ferroviària. Amb tot, no va amagar el malestar ciutadà: des del 2017, les incidències s’han multiplicat per 2,5, i les queixes s’han triplicat. És un fet que l’aguant dels viatgers ha tocat fons. Ho va admetre la mateixa Paneque: "Davant d’això el que fa falta és inversió i esforç, treball i coordinació. Un dels problemes de l’actual situació és que la paciència està sota mínims, perquè són molts anys acumulant problemes i perquè fa molt de temps que es demanen solucions". Sortir del clot, no obstant, no serà un camí "fàcil ni ràpid", tenint en compte que el pla d’inversions en Rodalies 2020-2030 està travessant ara l’equador de les actuacions previstes. La titular de Territori va compartir el seu desig de repartir culpes, però el cas és que el seu discurs va ser un continu retrovisor polític. Sense posar noms, això sí. "La desinversió –va detallar– va derivar en una xarxa fràgil, amb poca fiabilitat i amb deficiències tant en infraestructures com en el material rodador, i en el trasllat de la informació als usuaris". És per tot això, va prosseguir, que el nombre d’incidències "atribuïbles a la infraestructura de Rodalies ha augmentat". La consellera va fer menció al material rodador que està per arribar, aquests més de 100 trens d’alta capacitat que permetran, en el cas de l’entorn de Barcelona, passar de 129.000 a 175.000 places disponibles amb un total de 250 trens. A això cal afegir un increment de la capacitat en el servei de Regionals, que passarà de 69 a 75 combois que despatxaran un total de 19.500 places, 3.000 més que ara. "Les obres són necessàries, però afecten el servei, perquè les portem a terme mentre es presta el servei", va acabar resumint la titular de Territori. Junts, la CUP i Aliança Catalana van demanar la dimissió de Paneque. ERC i Comuns van exigir a la consellera "responsabilitat i solucions" i van carregar tintes contra Renfe i Adif. Per la seva part, PP i Vox van lamentar que els trens vagin avui pitjor que als anys 80. La transferència Les més de tres hores de compareixença de Paneque van servir per reafirmar el full de ruta del Govern, de la mà d’ERC en aquest àmbit, i confirmar que l’oposició és ben conscient que el caos ferroviari és la principal pedra a la sabata de l’Executiu de Salvador Illa. Dilluns, tant el Govern com els republicans ja havien insistit que la fórmula adoptada, amb la preeminència de Renfe en la futura empresa que gestionarà el servei, no suposaria menys poder per a Catalunya. La vaga s’havia aturat en l’últim moment però, a canvi, des de Territori s’encaixava que l’operador ferroviari comptarà amb el 50,1% de la societat mercantil que portarà Rodalies. La consellera va assegurar que aquesta era l’"única manera de fer-ho" per aconseguir "garanties per als treballadors". Davant seu hi havia la seva antecessora en el càrrec i coneixedora de les dificultats del tema, la republicana Ester Capella. L’exconsellera va assegurar que la transferència de la competència serà "segura i irreversible" perquè "no es pugui fer marxa enrere". Però cap de les dues va tornar a referir-se als dos anys de marge que s’han donat perquè l’empresa mixta sí que aconsegueixi la majoria del Govern en l’accionariat, que ERC va esgrimir com a excusa per avalar l’acord amb els sindicats. De fet, als estatuts, no apareixerà. El pla del ministeri Mentre Paneque compareixia al Parlament, el ministre de Transport i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, feia el mateix al Congrés dels Diputats, en el seu cas, per exposar el compromís del Govern en matèria d’inversió ferroviària a Catalunya. Si l’agost del 2024 sorprenia tothom afirmant que el tren vivia "el millor moment de la història d’Espanya", ahir es va centrar en el que passa a aquest costat de l’Ebre, amb una despesa "rècord" de 607 milions d’euros només el 2024. El pla de Rodalies travessa aquest any l’equador de la seva etapa. Presentat a finals del 2020 a la Sagrera, l’Executiu de Pedro Sánchez, llavors amb José Luis Ábalos com a ministre, prometia una inversió de 6.346 milions en aquesta dècada. El maig del 2023, ja s’havien executat mil milions en projectes i 1.900 més estaven adjudicats o en procés de licitació. En el dia d’avui, segons va concretar Puente, ja s’han acabat obres per valor de 2.000 milions i s’han adjudicat projectes (o sigui, que estan en marxa o ho estaran) que sumen més de 3.700 milions d’euros. El ministre va explicar que Rodalies es va menjar l’any passat el 50,6% de tota la inversió del seu departament a Catalunya.

El Govern justifica el caos a Rodalies amb les 200 obres en marxa a la xarxa

Les incidències registrades en totes les línies s’han multiplicat per 2,5 des del 2017 / Paneque defensa el pacte amb els treballadors com l’"única" manera d’avançar en el traspàs del servei

El més llegit