La bústia de queixes del Síndic de Greuges de Catalunya ha rebut una allau de reclamacions sobre el servei de Rodalies en els últims mesos. Les dades són significatives: mentre que en tot el 2024 es van registrar 160 queixes, en tot just tres mesos i mig del 2025 la xifra ja ascendeix a 397. Això suposa un increment del 148%, un percentatge que, previsiblement, creixerà al llarg de l’any.
La informació l’ha proporcionat la mateixa Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, durant la presentació de l’informe anual. Malgrat que aquestes dades en concret no es recullen al document –apareixeran en el del 2025–, la Síndica ha considerat important remarcar la situació, a causa del context actual del servei. «És un problema que no és nou, però en els últims dos mesos s’han incrementat les queixes», ha reconegut la veu del defensor del poble, que ha atribuït aquesta situació a la falta d’«infraestructures» i, en especial, a «la falta d’informació», segons assegura que es recull en l’historial de queixes.
«De vegades la gent el que vol és saber què està passant, que se’ls informi als plafons informatius i se’ls ofereixi ajuda. La transformació [de Rodalies] serà lenta, però, com a mínim, [la gestió] podria ser humana i empàtica», ha afegit.
Dades de l’informe del 2024
Així doncs, el transport públic continua sent una assignatura pendent, segons es desprèn de l’informe del 2024. El servei de Rodalies, que ha mantingut una xifra similar de passatgers respecte al 2023 (127,4 milions), però el seu nivell d’incidències continua molt per sobre d’altres sistemes ferroviaris , com Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i el metro, que va créixer en més d’un 5% en usuaris.
La xarxa ferroviària catalana ha cobrat protagonisme aquests últims dies després que els sindicats d’Adif i Renfe desconvoquessin les jornades de vaga que havien programat en els pròxims dies amb un acord in extremis amb el Govern espanyol. Els sindicats reclamaven que el traspàs a la Generalitat que s’està portant a terme no incidís sobre els seus drets laborals, una petició que, amb el pacte assolit, quedarà atesa, almenys, durant els pròxims dos anys.