Mazón es passa a Vox

Carlos Mazón ha iniciat la setmana protagonitzant una rendició: la d’entregar el Consell a la ultradreta a canvi de salvar el seu propi cap. Mazón no ha presentat un acord per aprovar pressupostos, sinó que en la seva fugida cap endavant ha deixat enrere el seu propi partit, que se suposa que continua sent el PP, per convertir-se en el portaveu d’Abascal. Amb només 13 diputats sobre 99, sent la formació amb menys escons de l’hemicicle, Vox governa de facto i des d’ara la Comunitat Valenciana, la quarta autonomia espanyola. El que hauria d’haver representat un indici de llum (que es puguin habilitar les partides necessàries per remuntar) de nou torna a augurar noves nuvolades i més negres. Tot en la compareixença solemne de Mazón, des del marc triat, el Saló dels Miralls de les Corts, antiga pista de ball del Palau de Benicarló, fins i tot els que l’escortaven, estava mesurat al mil·límetre per Vox. No va ser la consellera d’Hisenda, Ruth Merino, ni el síndic portaveu, Juan Francisco Pérez Llorca, els que van anunciar l’acord en els comptes, malgrat que és a ells a qui en primera instància els competeix, sinó el mateix president, escortat pels dos anteriors, muts al seu costat. I per la vicepresidenta Camarero, la responsable d’Assumptes Socials, Igualtat i tot allò contra el qual els populistes disparen, també callada i decebuda. A l’hora de presentar els anomenats "pressupostos de la reconstrucció" a qui no es va convidar va ser precisament el vicepresident per a la reconstrucció, Gan Pampols, i és que els renovats amos de la finca volen que aquest la desocupi al més aviat possible. El que es va sentir en aquesta declaració institucional de Mazón marca un abans i un després en la política valenciana. Mai abans s’havia sentit cap president de la Generalitat, ni del PSOE ni del PP, carregar contra Europa. Mai abans un president de la Generalitat, ni del PP ni del PSOE, havia fet un discurs en el qual criminalitzava la immigració d’aquesta manera. Escoltant Mazón, es diria que el 29-O no hi va haver una riuada, sinó una invasió. I que el principal problema ara no és emparar d’una vegada a qui aquell dia es va deixar desemparats, sinó omplir els carrers de policies i saber la nacionalitat de cadascun dels detinguts per confirmar, si algun és immigrant, que estem en guerra contra els que venen de fora. Quan falta un mes per rebre com a amfitrió a València els líders del Partit Popular Europeu, Mazón se separa del discurs més matisat dels seus correligionaris, Merz o Von der Leyen, per anar acostant-se a l’extremisme de Trump i Orbán. No és estrany que el líder de Vox reaccionés prest en la felicitació a Mazón: "Va pel camí correcte". I tant. Ha complert tot el que Abascal li va imposar en el dinar que tots dos van mantenir fa un parell de setmanes a Madrid, del qual no es va informar. Per això no és estrany que Mazón insinués dues vegades durant la seva compareixença que el que ha presentat no és només un acord per tirar endavant els comptes d’aquest exercici, sinó un pacte renovat de legislatura. Vox podria fins i tot plantejar-se tornar al Consell. ¿Que potser no va marxar perquè anàvem a admetre uns quants nens immigrants? Doncs si aquest va ser el problema, Mazón ja l’ha resolt afirmant taxativament que no n’entrarà ni un. Però, en realitat, Vox no necessita ser-hi per manar, com s’acaba de demostrar. Mazón podia haver aconseguit un acord de pressupostos que no fos humiliant ni per a ell ni per al seu partit. Hauria guanyat aire, hauria reprès la iniciativa i hauria servit els ciutadans, en lloc d’enfrontar-s’hi més. Però, malmès com està, ha transigit en tot: a partir d’ara, regna però no governa. Feijóo necessitava trobar aviat una solució de transició per a la governabilitat de la Comunitat Valenciana que no suposés vendre l’ànima del PP al diable. Mazón i Abascal, en comandita, l’han avançat una altra vegada. Que, perquè el líder del PP arribi a la Moncloa, necessitarà els vots que al Congrés li pugui deixar Vox després de les pròximes eleccions, si és que sumen, és una cosa òbvia. El problema per a Feijóo és que la Comunitat Valenciana encarna des d’ara la fortalesa de la ultradreta i la debilitat del que ell representa. És el mirall del carreró del Gato.

Mazón es passa a Vox

Quan falta un mes per rebre com a amfitrió els líders del Partit Popular Europeu, el president de la Generalitat Valenciana se separa del discurs més matisat dels seus correligionaris, Merz o Von der Leyen, per anar acostant-se a l’extremisme de Trump i Orbán.

El més llegit