Salvador Illa prem l’accelerador en les polítiques de vivenda

Quan el president de la Generalitat, Salvador Illa, va firmar el 25 de febrer el batejat com a decret llei de mesures urgents en matèria de vivenda i urbanisme, va modificar, de cop, una desena de normatives anteriors, des d’articles de la llei d’urbanisme i la d’obra pública fins al decret que regula els establiments comercials. És un dels exemples de com l’actual Govern de la Generalitat ha premut l’accelerador en qüestions de vivenda i ha donat compliment al que va prometre el president en el primer debat de política general al Parlament: construir 50.000 noves vivendes abans de l’any 2030. Tot i que, en línies generals, el sector celebra que la vivenda ocupi per fi un lloc central en les polítiques del Govern, no deixa de mostrar certa preocupació per algunes de les mesures aprovades o ja anunciades. "El principal problema és que es corre el risc de metrallar l’ordenament jurídic, amb tantes modificacions de lleis", constata Juli Ponce, catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona (UB) i codirector de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge. "Això genera inseguretat jurídica als propietaris de vivendes, als servidors públics que han d’aplicar les lleis i fins i tot als professors universitaris, que hem d’explicar als nostres estudiants quin és el marc legal vigent", afegeix Ponce. Aquesta és una revisió a alguns dels canvis legals més recents, amb els quals s’espera aplanar el camí del pla de les 50.000 vivendes. 1. Reserva pública de solars La creació del fons en què es registren els terrenys disponibles és una de les mesures més aplaudides. El 3 de març es va obrir el termini de la primera convocatòria perquè ajuntaments i altres organismes públics i privats inscriguin els terrenys que cediran perquè la Generalitat hi construeixi o ajudi a construir vivendes públiques. La intenció és que en aquesta reserva pública de solars s’edifiquin uns 10.000 pisos, que hauran de mantenir el requisit de vivenda social durant un termini de 75 anys. 2. Un registre dels grans tenidors de vivenda Més polèmica ha sigut la creació del nou registre dels anomenats grans tenidors, que obliga aquests propietaris a comunicar la xifra de pisos dels qual són titulars. Es consideren grans tenidors aquells que tenen més de cinc vivendes en zones tensades o més de 10 en altres àrees. L’objectiu és intentar saber quantes vivendes hi ha buides a Catalunya, una qüestió clau per desenvolupar polítiques habitacionals. "És un registre que ja contemplava la llei actual", va assegurar la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en la presentació de la mesura, que no ha agradat gens a les associacions de propietaris. La creació d’aquest inventari formava part també dels acords pactats amb els Comuns per a la investidura d’Illa. 3. Increment de l’impost de transmissions patrimonials Tot apuntava que la pujada del 10% en l’impost de transmissions patrimonials (ITP) per als grans tenidors seria aprovada en la reunió del Consell Executiu de dimarts passat, però finalment no va ser així. La mesura és, doncs, de moment només un anunci i forma part també de l’acord entre el Govern i els Comuns per investir el president socialista. Però el mer anunci ha aixecat bastanta polseguera. "Si volen aconseguir que el sector privat els ajudi en els seus plans, pujar impostos no és precisament el camí per fer-ho", assenyala Carlos Bajo, director general de la consultora immobiliària Laborde Marcet. De fet, els promotors de vivendes ja han avisat, a través del president de l’APCE, Xavier Vilajoana, que un dels primers efectes d’aquesta mesura serà l’encariment del preu que pagarà el comprador final d’un pis. 4. Un 25% dels pisos socials per als joves Una quarta part dels nous pisos socials que es construiran als solars cedits a la reserva pública de terrenys seran per a joves, menors de 35 anys, i el preu del lloguer estarà, com a mínim, un 20% per sota del de mercat, segons els plans de la Generalitat, que d’aquesta manera es fa ressò d’una reclamació gairebé històrica en aquest àmbit. També ha decidit que un 10% d’aquestes vivendes estiguin destinades a col·lectius vulnerables. Aquesta és, amb tota probabilitat, la mesura menys qüestionada de les que han pres aquests mesos. Això sí, precisa el Govern: els adjudicataris perdran el dret a la vivenda si no la destinen a domicili habitual o permanent o si no respecten les normes del règim de protecció oficial. 5. Nou finançament i ajudes directes a promotors Els promotors privats que construeixin els pisos protegits i a uns preus de lloguer assequible en els terrenys de la reserva pública de solars, podran optar a una nova línia d’ajudes que els permetrà cobrir el diferencial entre l’import que paguin els inquilins i el preu de mercat de l’arrendament, segons els està explicant aquests dies la consellera Paneque, que ha mantingut reunions a Barcelona, Girona, Lleida i l’Alt Pirineu per explicar les noves condicions de finançament. El nou model de finançament obre una línia de crèdit a través de l’Institut Català de Finances (ICF) amb una bonificació a 20 anys per poder sufragar la construcció. 6. Llicència prèvia bàsica Tot i que en principi compta amb el suport dels promotors i constructors, la creació d’una nova llicència bàsica prèvia o llicència exprés que permeti accelerar l’inici de les obres tampoc ha acabat de convèncer el sector. Els que a priori hi estan interessats assenyalen que n’hi hauria prou que es complís la normativa actual, que preveu que els permisos siguin atorgats en el termini de dos mesos (tres com a màxim) perquè els treballs inicials no triguessin a començar. Asseguren que ara els ajuntaments estan trigant de mitjana uns set mesos a concedir la llicència definitiva.

Salvador Illa prem l’accelerador en les polítiques de vivenda

El sector de la construcció celebra l’interès del Govern, però els experts avisen que l’activitat reguladora en matèria residencial corre el risc de generar inseguretat jurídica per la quantitat de modificacions que s’aproven

El més llegit