¿ERC ha enterrat la seva guerra interna?

"Avui sí que comença una nova etapa", assenyalava, ben somrient, un fidel junquerista ahir, durant la celebració de congrés dels republicans que es va celebrar a Martorell. Però, ¿potser ERC ha girat full als més de 10 mesos de convulsió interna, com defensa el nucli dur del president del partit, Oriol Junqueras? El lideratge de Junqueras Diversos dirigents de pes del partit s’han esforçat a pactar les esmenes abans que el partit celebrés el congrés. Només van arribar-hi senceres 11. Nova Esquerra Nacional, el corrent encapçalat per Xavier Godàs, es va proposar al desembre actuar com una mena de contrapoder a la nova direcció, però van decidir retirar les esmenes més combatives amb Junqueras. Tampoc Joan Tardà, líder d’Àgora Republicana, va aconseguir introduir l’esmena que pretenia que ERC deixés de ser un partit exclusivament independentista per obrir-se també als sobiranistes. El que sí que han aconseguit aquests dos col·lectius i també el de Foc Nou és canviar els estatuts de la formació perquè a partir d’ara ERC reconegui els seus corrents interns. Això els donarà drets, però també deures. L’objectiu final és que el debat intern es canalitzi de la manera més civilitzada possible. L’estructura B Junqueras va prometre en la seva campanya per recuperar el lideratge d’ERC que crearia una Comissió de la Veritat, un òrgan paral·lel a la Comissió de Garanties, que aclariria l’origen dels cartells difamatoris contra els germans Maragall. Però, quan va guanyar, la promesa es va convertir en un maldecap, perquè no podia tenir potestat per identificar ni per sancionar els responsables. Les conclusions es van presentar a última hora de dissabte, quan Junqueras ja havia aconseguit un 90% de suport a la ponència estratègica i a l’estatutària. No va ser casualitat, ja que el text sobre l’estructura b era merament informatiu i no podia retre comptes ni donar carpetada a l’assumpte, perquè la investigació i els expedients queden igualment en mans de la investigació del responsable de compliment, Lluís Mombiela. La polèmica continua i impedeix donar per tancada la guerra interna. Els pactes amb Sánchez i Illa La nova direcció es prepara per normalitzar els pactes amb els socialistes, que estan complint de forma "moderadament positiva". Junqueras va temptejar el terreny quan va allargar la mà als dos grups, amb la mirada dirigida a Lluïsa Moret (PSC) i Jordi Turull (Junts). Si bé Pedro Sánchez i Salvador Illa assumeixen que aquest any no hi haurà nous Pressupostos, sí que poden comptar amb una Esquerra disposada a arribar a nous acords, sempre que es compleixi amb l’acordat. La independència ERC vol deixar d’aferrar-se a la independència, però no renunciar-hi. Vol ser reconeguda com el partit "del treball i els treballadors", per marcar distàncies amb el PSC i Junts, amb més complicitat amb la patronal. I des d’aquí oferir el projecte de desconnexió com una conjunció entre "alliberament nacional i justícia social". L’horitzó és el 2031, quan ERC hauria de tenir una "majoria social sòlida i estable" a favor de la independència. Però, ¿després què? No donen pistes, però ja no se centren en la via unilateral. Es creu que després de la DUI fallida poc es pot concretar i dependrà del context polític.

¿ERC ha enterrat la seva guerra interna?

Junqueras surt del conclave reforçat, amb els corrents crítics reconeguts, amb una estratègia clara de continuar burxant en els pactes amb els socialistes –també amb Junts– i amb la mirada posada a recuperar el pols local en les eleccions municipals del 2027.

El més llegit