Aquesta setmana s’ha complert un any des que el llavors president de la Generalitat, Pere Aragonès, va decidir avançar les eleccions catalanes per falta de pressupostos. Semblava la decisió més raonable per intentar retenir el poder i rearmar-se, però res va sortir com ERC hagués volgut. El partit es va ensorrar electoralment i això va obrir una crisi profunda en l’organització amb faccions enfrontades en una guerra sense treva. Una crisi que la formació d’Oriol Junqueras intentarà començar a deixar enrere aquest cap de setmana en el seu trentè congrés. El conclave, que se celebra aquest dissabte i diumenge a Martorell, servirà per mesurar el grau de convulsió interna d’un partit que acaba de passar pel seu període més complicat de l’última dècada.
Entre 2011 i 2024, el primer cicle junquerista, ERC va viure la seva etapa més daurada des de la restauració de la democràcia. Va guanyar eleccions com mai –dues generals, unes europees i unes municipals– i va aconseguir situar a Aragonès al capdavant de la Generalitat, el primer president republicà des de la Segona República. No obstant, també va començar a acumular el desgast del poder i del declivi del procés i tot es va ensorrar la fatídica nit electoral de les eleccions catalanes del 12 de maig del 2024. Ara el partit, de nou en mans de Junqueras, busca la fórmula per intentar remuntar. Aquest segon cicle junquerista, però, tindrà un enfocament diferent del primer: haurà de liderar l’organització amb una part enfrontada a ell.
Votació de tres documents
En el congrés, els 1.524 militants d’ERC que s’han inscrit hauran de votar tres documents: una ponència política amb l’estratègia de la formació per als pròxims quatre anys; una ponència per reformar els estatuts del partit i un tercer text amb un esbós de pla per arribar a la independència. En el percentatge de suport que rebin aquests tres documents estratègics es podrà mesurar l’estat d’ànim de l’organització.
De les tres ponències, la votació més esperada havia de ser la relativa als estatuts del partit. El motiu és que el corrent crític Nova Esquerra Nacional havia promogut diverses propostes per limitar el poder de Junqueras i impedir que tornés a presentar un altre mandat com a president del partit. Aquestes propostes havien de ser votades per tots els militants i convertir-se en una espècie de plebiscit sobre Junqueras, però al final no serà sí. Nova Esquerra Nacional ha arribat a un acord amb la direcció i ha retirat les seves esmenes més punyents. Això garanteix a Junqueras un conclave molt més tranquil del que es podia preveure fa poques setmanes.
Malgrat la tranquil·litat prevista, l’ERC dels pròxims quatre anys s’haurà d’enfrontar a una nova realitat: ja no és un partit granític i tindrà almenys quatre corrents interns actius –Nova Esquerra Nacional, Foc Nou, Col·lectiu 1 d’Octubre i Àgora Republicana. Les tres primeres són crítiques amb la direcció. El congrés també servirà per constatar fins a quin punt tenen estrebada entre els militants. En els últims dies hi ha hagut un acostament entre Junqueras i els crítics fins al punt que, com va avançar EL PERIÓDICO, han pactat que els estatuts del partit reconeguin l’existència d’aquests corrents.
La nova direcció haurà de presentar el primer informe que analitzarà el grau de compliment dels pactes d’ERC amb el PSC i amb el PSOE. Si l’informe és satisfactori, els republicans obriran la porta a arribar a nous acords amb els socialistes, com per exemple de cara als pressupostos del 2026.