El Govern presentarà dilluns un paquet de mesures per fomentar el català en l’àmbit judicial

El Govern de Salvador Illa torna a posar en marxa la maquinària per agilitar, modernitzar i reformar l’administració de justícia de Catalunya, una de les assignatures pendents des de fa anys. Aquesta qüestió, que es va començar a treballar des de l’anterior executiu d’ERC i Junts a través de l’impuls del Pacte Nacional de Justícia,es va frenar el 2023 després de la sortida dels postconvergents del Govern, que eren els que l’havien promogut, a través de la llavors consellera, Lourdes Ciuró. Ara, el titular de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramón Espalader, ha decidit reactivar la Taula del Pacte Nacional de Justícia –l’instrument que havia d’elaborar el futur pacte– i ha convocat totes les entitats i grups parlamentaris que al seu dia es van adherir a la iniciativa a una primera reunió que se celebrarà el dilluns 17 de març, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. L’objectiu d’aquest òrgan és reprendre les feines que ja es van iniciar en la passada legislatura per reformar i millorar la justícia catalana. En aquesta primera trobada, segons diuen fonts de la Conselleria, el Govern explicarà les dues línies d’actuació que seguirà per abordar aquesta qüestió: presentarà a tots els participantsla nova llei d’eficiència judicialque busca digitalitzar, modernitzar i agilitar els procediments judicials; i anunciarà un paquet de mesures per donar un impuls a l’ús del català i millorar així la situació de la llengua, que és pràcticament residual en l’àmbit jurídic. La caiguda de l’ús del català Les últimes dades publicades pel Govern sobre l’ús del català en la justícia mostren un important descens de sentències redactades en aquesta llengua. El 2005, la xifra de dictàmens emesos en català era del 20%, i el 2021 –últim any amb dades–, era del 6,9%. Pitjor és la situació de les demandes presentades en català, que representen només un 6,2% del total. Segons aquestes dades, presentades el 2022, també existeix una important vulneració del dret lingüístic a ser notificat en català, que s’incompleix en el 81,3% dels casos. És a dir: només un 20% dels demandants que volen ser notificats en llengua catalana tenen garantit aquest dret. Des del Departament asseguren que en la reunió es treballarà amb xifres actualitzades sobre la situació lingüística, motiu pel qual, entre els convocats, hi ha Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, que també van ser citats en la passada legislatura quan es va constituir la Taula del Pacte Nacional de Justícia, encapçalada per l’expresident Pere Aragonès i l’exconsellera Ciuró. Aquesta va ser l’única vegada que es va reunir aquest fòrum, malgrat que ho havia de fer dues vegades més: una per fer un seguiment del futur acord i una altra per firmar-lo. Després de la sortida dels postconvergents del Govern i després que Gemma Ubasart assumís la cartera de Justícia, els republicans es van desmarcar d’aquest pacte al·legant que tenien «dubtes» respecte al seu desenvolupament a causa de l’absència de la judicatura, la fiscalia, l’execució penal i el món penitenciari a la taula i, per això Ubasart va decidir recuperar en el seu lloc l’Observatori de Justícia de Catalunya. un òrgan que sí que compta amb aquests actors i que s’ha reunit anualment en els últims tres anys. L’Observatori de Justícia El Govern d’Illa també aposta per utilitzar l’Observatori com a eina per millorar la justícia catalana, en la mateixa línia que ERC, però incorporant al Ministeri de Justícia i al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), uns agents que consideren necessaris per al «consens en certes decisions» que es prenguin. Des del Departament apunten que serà l’Observatori el principal «punt de trobada» entre els actors jurídics per «avançar» en totes les mesures que es necessiten prendre per millorar el sistema judicial català. Al costat d’aquest òrgan, la conselleria també continuarà treballant en les comissions mixtes amb els agents de justícia per abordar totes les reformes necessàries. A finals de gener, Espadaler es va reunir amb el Tribunal de Justícia de Catalunya (TJSC) i, pròximament, ho farà també amb la Fiscalia Superior de Catalunya. Sense continuïtat del pacte La convocatòria de la Taula pel Pacte Nacional de Justícia, en la qual s’explicaran les dues apostes de la llei d’eficiència i l’impuls al català, no respon tant a la voluntat de recuperar l’elaboració d’aquest pacte, diuen fonts de la Conselleria, sinó a donar resposta a una moció aprovada al desembre al Parlament que instava el Govern a fer-ho per analitzar en quin estat es troba el sistema judicial a Catalunya i no a l’expressa voluntat de reprendre aquest pacte. Entre els participants que acudiran a la reunió de dilluns hi ha els sindicats del sector, les universitats que imparteixen el grau de Dret, les entitats municipalistes catalanes, l’Ajuntament de Barcelona, les escoles d’advocats procuradors i notaris, i els grups parlamentaris. En aquesta taula, no obstant, no hi ha els poders judicials, que sí que estan representats a l’Observatori.

El Govern presentarà dilluns un paquet de mesures per fomentar el català en l’àmbit judicial

El conseller Ramón Espadaler cita tots els agents que van participar en la Taula del Pacte Nacional de Justícia per abordar la reforma del sistema judicial per un impuls a la llengua catalana

El Govern cancel·la el Pacte Nacional per la Justícia que va impulsar Junts

Llei d’eficiència de la justícia: preguntes i respostes sobre una reforma per reduir la saturació i agilitar els processos

El més llegit