Enquesta eleccions generals a Espanya: El PP frena l’ascens de Vox i l’esquerra continua a la baixa

Amb l’augment de la despesa militar com a argument de pes, Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo es reuniran avui després d’un any i tres mesos sense parlar cara a cara. L’última vegada que es van veure, el president del Govern central acabava de ser investit i el líder de l’oposició començava a capitalitzar en les enquestes el rebuig dels pactes del PSOE amb ERC i Junts amb una majoria amb Vox que s’ha enfortit amb el pas de la legislatura, de forma paral·lela al desgast gradual dels socis del Govern. La primera entrega de l’any de l’Enquesta Política d’Espanya del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a Prensa Ibérica reflecteix tres canvis respecte al desembre: una lleugera recuperació del PP, malgrat la crisi que envolta el seu baró valencià, Carlos Mazón; l’estancament de Vox, malgrat l’onada trumpista global, i la caiguda paral·lela dels dos socis del Govern de Sánchez, el PSOE i Sumar, que contribueix a consolidar el tomb electoral. El PP guanyaria ara les eleccions amb el 32,1% dels vots i 139-143 escons (avui en té 137), cosa que representa un punt i quatre escons més que en l’últim baròmetre del 2024, elaborat just després de la tragèdia de la dana a la Comunitat Valenciana. El PSOE es quedaria en el 27% dels sufragis i 114-118 diputats (ara en té 121), amb la qual cosa ha perdut els 1,3 punts que va recuperar al desembre i iguala el pitjor registre de la legislatura que va aconseguir el setembre de l’any passat. L’avantatge de Feijóo sobre Sánchez s’ha gairebé duplicat en aquests tres mesos, i passa de 2,8 a 5,1 punts. Curiosament, el PP i el PSOE descendirien en percentatge de vot respecte a les eleccions del 2023, però els populars esgarrapen nous escons perquè el seu rival per la dreta, Vox, trenca una ratxa de tres enquestes consecutives a l’alça i retrocedeix tres dècimes, i se situa així en el 14,6% de les paperetes i repeteix la forquilla de 45-49 escons de fa tres mesos. Amb tot, la de Santiago Abascal seria l’única de les principals forces que milloraria el resultat que va obtenir a les urnes. Mentrestant, la debilitat del bloc de l’esquerra s’agreuja perquè per primera vegada baixen les tres formacions: el PSOE, Sumar i Podem. La coalició de Yolanda Díaz s’anota la tercera caiguda consecutiva i es quedaria en el 7,5% dels vots i 11-13 diputats, mig punt i dos diputats menys que al desembre. Podem es deixaria dues dècimes i aconseguiria el 3,3% dels sufragis i 3-4 parlamentaris. El treball de camp es va elaborar a partir de 1.000 entrevistes del 3 al 6 de març, per la qual cosa va coincidir de ple amb l’acord entre el PSOE i Junts per traspassar a Catalunya competències en immigració, i es va dur a terme amb el rerefons del terratrèmol desencadenat pel president dels EUA, Donald Trump, amb els aranzels i el seu alineament amb Rússia en la guerra d’Ucraïna. Majoria més que absoluta En aquest context, la majoria absoluta del bloc conservador arribaria fins als 184-192 diputats, el llistó més alt de la legislatura, mentre que el PSOE i Sumar es quedarien en 125-131 escons, la dada més baixa des de les eleccions. No hi hauria alternativa possible que desbanqués Feijóo, però aquest tampoc tindria una alternativa al sí dels ultres, ja que no li valdria amb la seva abstenció. El transvasament de vot al bloc de la dreta afavoreix aquest cop al PP. La fidelitat als populars ha pujat cinc punts i torna a superar el 70% (71,7%), però el partit no aconsegueix tapar les fugues cap a la seva dreta i un de cada 10 votants de Feijóo el 2023 triarien ara la papereta d’Abascal. Tot i que Vox també reté set de cada 10 electors, les pèrdues cap al PP (6,9%) i S’ha Acabat la Festa (10,4%) han crescut dos punts en cada cas des de desembre. La marca d’Alvise Pérez seguiria les portes d’obtenir un escó després de sumar dues dècimes en els últims tres mesos i arribar al 2,5% dels vots. Als socis del Govern, per la seva banda, els penalitzen dos factors: la fragmentació del vot (Sumar i Podem obtindrien per separat la meitat de la representació que van obtenir junts a les urnes) i la creixent indecisió de l’electorat progressista. La fidelitat de vot a Sánchez cau 5,6 punts des del desembre (61,2%), però el seu principal transvasament ja no és cap al PP (6,6%, 1,7 punts menys) ni cap a Sumar (3,4%, quatre dècimes menys), sinó que és cap a la indecisió. Un de cada 10 votants del PSOE el 2023 es declaren ara indecisos, dos punts i mig més que fa tres mesos. Sí que ha pujat, curiosament, la fuga del PSOE cap a Vox (2,3%, 1,7 punts més). Una sagnia que sembla imparable és la de Sumar. Només quatre de cada 10 votants de Díaz escollirien la mateixa papereta (39,9%), 3,3 punts menys que al desembre, 15 punts menys que fa un any i 33 punts menys que a finals del 2023. La fuga de vots cap a Podem ha pujat un punt i mig (22,4%), mentre que el transvasament cap al PSOE s’ha reduït un punt (10,8%). Com els passa als socialistes, la indecisió a Sumar ha crescut 6,6 punts en tres mesos (13,5%). Empresa responsable: GESOP.Tècnica d’investigació: Entrevistes telefòniques.Àmbit d’estudi: Espanya.Població: Majors d’edat amb dret a vot.Mostra: 1.000 entrevistes.Tipus de mostreig: Proporcional per comunitats autònomes i dimensió de municipi. Selecció de la persona a entrevistar segons quotes encreuades de sexe i edat.Marge d’error: +/– 3,1% per a un nivell de confiança del 95% i p=q=0,5.Treball de camp: Del 3 al 6 de març del 2025.

Enquesta eleccions generals a Espanya: El PP frena l’ascens de Vox i l’esquerra continua a la baixa

Feijóo recupera terreny davant l’estancament d’Abascal

Sánchez no capitalitza el desgast de Sumar

El 55% dels espanyols recolzen apujar la despesa en defensa

El 72% vol rellevar el fiscal general per la seva imputació

El més llegit