Veritats i mentides sobre la delegació de competències en immigració Catalunya

Catalunya gestionarà, si Podem ho permet, més competències en matèria d’immigració. Un pacte entre el PSOE i Junts ja registrat al Congrés com a proposició de llei orgànica, que per a alguns alimenta el racisme, per a d’altres desmantella l’Estat i per d’altres enforteix l’autogovern. Però, ¿què podrà fer i que no podrà fer la comunitat? El control de les fronteres ¿Fixarà criteris diferents dels d’altres autonomies? Les noves competències s’assumiran per delegació, i no per transferència, cosa que implica que els criteris per als estrangers seran els mateixos que a la resta de les autonomies. La normativa aplicable és la de l’Estat i només es pot canviar si les Corts ho avalen. «Es delega a la Comunitat Autònoma de Catalunya l’execució de la normativa de l’Estat en matèria d’iniciació, instrucció, resolució i notificació» dels permisos d’estada de llarga durada, de residència temporal i de residència de llarga estada, s’aclareix en diversos articles de la futura llei. ¿Qui atendrà els estrangers? Catalunya no podrà canviar els criteris per a la concessió dels permisos de treball o residència, però sí que podrà concedir-los un funcionari de l’Administració catalana i no de l’estatal. Alhora que aquest podrà atorgar les targetes d’identificació que prèviament s’hauran validat. A la llarga, es persegueix l’objectiu que aquesta mena de finestreta única serveixi per compaginar i agilitzar els tràmits habituals, des de la proximitat i amb el distintiu de la Generalitat. I és que Catalunya ja compta amb competències en matèria d’acollida, però ara també podrà establir la previsió anual de les ocupacions i de les xifres previstes de llocs de treball que es puguin cobrir a través de la gestió col·lectiva de contractacions en origen amb relació a les necessitats, així com fixar una llista d’ocupacions prioritàries en aliança amb les organitzacions empresarials i sindicals. ¿Controlarà els fluxos migratoris? No, però el Govern espanyol informarà la Generalitat dels instruments internacionals que acordi amb tercers països i podrà subscriure acords de col·laboració en el marc de les seves competències. Però això no implica que pugui decidir sobre els fluxos migratoris. ¿Podrà expulsar estrangers? No, la Generalitat podrà expulsar només si un jutge i l’Estat prèviament ho certifiquen. El que sí que podrà fer és executar devolucions, quan la persona hagi entrat de manera il·legal o si ha desobeït una ordre d’expulsió quedant-se al país. ¿Els Mossos d’Esquadra controlaran les zones frontereres? La policia catalana serà als passos, juntament amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i podrà «actuar» als llocs habilitats «en col·laboració» amb la resta de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Els agents de la policia catalana també s’encarregaran de la seguretat en ports i aeroports i de la protecció de les infraestructures crítiques, però no de les tasques relacionades amb els fluxos migratoris. S’ampliarà la plantilla fins als 26.800 agents el 2032 per atendre les noves competències sense perdre unitats de patrullatge. El tancament dels CIE La Generalitat assumirà la gestió «integral» dels centres d’internament d’estrangers (CIE), però l’acord precisa que això inclou «la direcció, la coordinació, la gestió i la inspecció dels centres». ¿Això vol dir que els podran tancar? Aquí és on s’obren els interrogants. Sobre el paper, això no es concreta, i els socialistes asseguren que no. Però, malgrat que Junts va arribar a manifestar-se a favor de posar fi al de Barcelona, fonts del partit s’inclinen per «reconvertir-lo». Al·leguen que els nouvinguts han de tenir un espai d’atenció, de manera que estudiaran canviar l’òptica d’aquests centres, fomentar-los com a lloc on ajudar a aconseguir drets, i no com un espai on esperar una deportació. No obstant, això quedarà en mans del partit que ostenti la Generalitat, i en aquest moment dependria de la voluntat del PSC. El català, com a requisit Junts defensa que el català sigui un requisit per a la concessió dels permisos, però el coneixement de la llengua catalana ja ho és. En els informes d’arrelament social, ja es preveu que l’usuari superi un test o hagi fet un curs de 45 hores. Catalunya no podrà exigir un nivell més elevat si les cambres legislatives no retoquen la normativa actual. I això només depèn d’un nou acord entre partits. Malgrat que Junts pressiona ja el Govern, la decisió sobre com aplicar les noves competències serà del president Salvador Illa, si la delegació es fa efectiva al juny, com va calcular EL PERIÓDICO si s’encarrila per la via ràpida i finalment compta amb el plàcet de Podem. Illa ja ha encarregat a la Conselleria de Drets Socials, pilotada per Mònica Martínez Bravo, un pla per anunciar noves mesures que redirigeixin el focus: si la futura llei està centrada en la seguretat, la política de l’Executiu en matèria migratòria perseguirà garantir drets i amplificar una política en la qual la Generalitat té facultats des del 1992.

Veritats i mentides sobre la delegació de competències en immigració Catalunya

Junts s’inclina ara per «reconvertir» els CIE, una cosa que el Govern de Salvador Illa haurà d’estudiar quan ostenti la gestió dels centres

Catalunya emetrà permisos de residència i podrà efectuar devolucions d’immigrants

Junts presentarà una llei perquè els permisos de residència no es concedeixin sense saber català

Les claus del traspàs d’immigració a Catalunya: Mossos a les fronteres, més agents i gestió integral dels CIE

El més llegit