Rajoy nega l’operació Catalunya i Fernández Díaz la qualifica d’"invent"

L’expresident del Govern Mariano Rajoy va començar ahir la seva intervenció en la comissió parlamentària que investiga els diferents episodis de l’operació Catalunya negant la major: tenir coneixement de "l’existència d’una denominada operació Catalunya". "Sí que la tinc de les actuacions de dirigents de Catalunya que van donar lloc" a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i "de la seva condemna pels tribunals, sobre això puc informar, perquè ho vaig viure", va assegurar. Més tard es va permetre dir "operació Catalunya, la de veritat" a l’1-O, que va qualificar de "cop d’Estat", i a l’aplicació de la Constitució i les lleis per frenar el procés independentista. A continuació, va recordar la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que la setmana passada va avalar les resolucions del Tribunal Constitucional que van impedir al Parlament reobrir els debats sobre la independència de Catalunya i contra la monarquia, al rebutjar les demandes presentades pel vicepresident de la Cambra catalana durant la presidència de Roger Torrent (ERC). La comissió va començar fort perquè la primera a intervenir va ser la líder de Podem, Ione Belarra, que va acusar Rajoy d’haver investigat diputats de la formació morada i de ser l’"M. Rajoy" dels papers de Luis Bárcenas com a perceptor de sobresous, cosa que mai s’ha declarat en cap sentència de les dictades en el cas Gürtel. "Un demòcrata" "No accepto la seva afirmació que tant mal hem fet a la democràcia espanyola. El mal a la democràcia l’hi han fet vostès i l’hi continuen fent", li va dir Rajoy, que prèviament s’havia definit com "una persona de dretes, de províncies, però, sobretot, un demòcrata que mai espiaria membres de les Corts Generals". I va afegir: "No tindria ni tinc interès a fer una inspecció sobre vostès perquè no són tan importants per a la meva vida". I va continuar: "Mai he conegut l’informe PISA (referit al fundador de Podem, Pablo Iglesias), que com no estava signat. No tenia el mínim interès en les activitats de Podem", va dir l’expresident del Govern, després d’usar la ironia per considerar-se un "argument d’autoritat" quan la diputada de Podem li va recordar una de les seves frases cèlebres ("un got és un got i un plat és un plat"). El to aspre de Belarra, a qui Rajoy va retreure que el citin si creuen que menteix, va canviar amb el portaveu de Bildu, Jon Iñarritu, que va recórrer al llibre de Rajoy. Però la diferent estratègia tampoc va funcionar, perquè l’expresident del Govern només es va remetre a la que va anomenar "operació Catalunya de veritat", de la qual es va haver d’encarregar per frenar el procés independentista. La força de Puigdemont Va assegurar que "investigacions a Catalunya per corrupció n’hi ha hagut sempre amb el PP i abans", i va començar l’enumeració amb l’exjutge Lluís Pascual Estevill. "¿A veure si em vaig inventar jo allò del 3% del senyor Maragall?", va ironitzar, amb referència a l’afirmació que el llavors líder socialista català va fer al Parlament sobre el cobrament de comissions il·legals per part de CiU. I va passar a preguntar al diputat com era possible que, si el PP havia posat en marxa una "policia patriòtica", s’havia investigat el cas Gürtel, Lezo o Púnica i líders del PP. També va declarar Jorge Fernández Díaz, exministre de l’Interior. "Que és un invent no en tinc cap dubte. Jo mai vaig sentir parlar al ministeri de l’operació Catalunya", va assegurar al Congrés. I va explicar que el nom va sorgir després d’una compareixença als jutjats del principal imputat de les clavegueres policials, l’excomissari José Manuel Villarejo. I va atribuir la celebració de la comissió d’investigacióque l’havia citat a un "interès polític" i, en concret, al fet que l’expresident Carles "Puigdemont ho ha volgut", pels set vots dels seus diputats. L’exministre –que serà jutjat per l’operació Kitchen, pel presumpte espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas per evitar que col·laborés amb la investigació del cas Gürtel, fets pels quals Anticorrupció demana per a ell 15 anys de presó– va negar haver donat ordres als seus subordinats perquè cometessin les irregularitats que s’enquadren en episodis de l’operació Catalunya o per espiar diputats de Podem. L’exministre va negar haver-se entrevistat amb Villarejo i va posar en dubte els àudios que li exhibien els diferents diputats. "No s’ha d’arribar a la intel·ligència artificial per saber les meravelles que es poden fer amb un àudio", va afirmar, per qualificar de manipulat el que es va gravar al seu despatx ministerial amb el llavors cap de l’Oficina Catalana Antifrau, Daniel de Alfonso. Va negar haver dit "la fiscalia t’ho afina" i el "desmantellament del sistema sanitari català", punt en el qual va recordar que això se li va retreure al mateix hospital on va morir un dels seus germans.

Rajoy nega l’operació Catalunya i Fernández Díaz la qualifica d’"invent"

L’expresident contraataca amb el procés que va donar lloc a la suspensió de l’autonomia i a la condemna del Suprem

L’exministre rebutja haver-se reunit amb Villarejo i diu que els àudios estan manipulats

L’exlíder del PP nega l’espionatge a Podem: «No són tan importants per a la meva vida»

El més llegit