Puigdemont correrà risc mínim d’arrest i presó si torna quan el TC inadmeti el recurs del PP i abans que prosperi el seu recurs d’empara

-¿Com imagina la seva tornada a Espanya Carles Puigdemont? -Si es tractés d’un partit de futbol voldria fer-ho per golejada. Però, també, amb la seva porteria a zero. -És a dir: sense que hagués entrat un sol gol. -¿Com es tradueix aquest desig? -A l’arribar a Catalunya i no passar ni un sol dia a la presó. -¿Serà això possible? -S’ha de veure. Una comissió de lletrats està estudiant des de principis de febrer del 2025 l’ampli recurs del PP. És complet perquè aborda totes les qüestions constitucionals i els punts que han sigut abordats parcialment en les altres qüestions d’inconstitucionalitat, tant per la Sala Segona del Tribunal Suprem, altres tribunals i les comunitats autònomes. A la cua hi ha els recursos d’empara dels dirigents independentistes a qui no se li ha aplicat l’amnistia per decisió de la Sala Segona del Suprem (decisió que el delicte de malversació no és amnistiable). Però al ser el recurs del PP el més complet de tots perquè inclou tots els aspectes a debatre, ¿què passa una vegada resolt aquest recurs? ¿Què passa en el cas que la ponència, a càrrec de la vicepresidenta del TC Inmaculada Montalbán, consideri inadmissible aquest recurs? O, en altres termes, ¿la llei d’amnistia és constitucional? Aquí cal considerar que la Sala Segona del Suprem va presentar la seva qüestió d’inconstitucionalitat sobre el delicte de desordres públics (substitut de la sedició). Per tant, si es resol primer el del PP, com passarà, ¿li aplicarà la llei «constitucionalitzada» el TC al recurs d’empara de Puigdemont (i als d’ Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva)? Les fonts judicials consultades assenyalen que el TC podria fer-ho. «El tribunal pot establir les preferències que vulgui en la resolució dels assumptes, com ha demostrat innombrables vegades al llarg de la seva història. Si no aquests recursos hauran d’esperar el seu torn», va dir la font. Els terminis El cas de Puigdemont és que serà l’últim perquè la resolució del seu recurs de reforma davant el jutge Pablo Llarena, que li va denegar l’amnistia, es va resoldre a mitjans de setembre del 2024 i després de presentar-se el recurs d’apel·lació, només després que se celebri la vista d’apel·lació –el pròxim dilluns 10 de març– i que la Sala d’Apel·lacions –magistrats Vicente Magro, Eduardo de Porres (ponent) i Susana Polo– resolgui desestimar podrà per fi elevar el seu recurs d’empara al TC. Però tenint en compte que és per una decisió de la Sala Segona del Suprem que s’ha resolt la inaplicabilitat de la llei d’amnistia al delicte de malversació i que, a més, la Sala Segona impugna la constitucionalitat en els desordres públics, el TC preferirà resoldre aquesta qüestió abans d’aplicar l’amnistia al recurs d’empara de Puigdemont i als altres. ¿On ens condueix aquest puzle? Fonts consultades assenyalen que Puigdemont correria, si torna després de la desestimació del recurs del PP, un risc limitat de ser empresonat per ordre de Llarena per alguns dies. L’ordre de presó a Espanya continua vigent, tot i que el jutge d’instrucció no hagi emès una euroordre com l’hi ha demanat l’acusació popular de Vox des de principis de juliol del 2024. Ni tan sols les amenaces, sostenen aquestes fonts, de la Sala Segona, sobre la presentació d’una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) cas que el TC declari constitucional la llei d’amnistia suposarien un risc com a tal. Aquesta amenaça està clarament plantejada en la interlocutòria elaborada sota la presidència de Manuel Marchena el 30 de setembre del 2024. «La conclusió... d’una interpretació que estimés que el delicte de malversació és amnistiable [per exemple per part del TC] ens hauria obligat –o ens obligaria en el futur– a suscitar la qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Només llavors seria ineludible preguntar si l’extinció de la responsabilitat criminal a causa d’amnistia a un delicte de malversació que ha procurat una il·legal i formal declaració d’independència d’un territori europeu de l’entitat de Catalunya –més enllà de la seva efectiva durada i de la finalitat última perseguida per la màxima autoritat política que va declarar la fugaç ruptura territorial– és compatible amb una efectiva protecció dels interessos financers de la Unió Europea». Riscos mínims Les fonts assenyalen a EL PERIÓDICO que «amb una llei d’amnistia en vigor i una llei validada pel TC, una eventual ordre d’ingrés a la presó, en un assumpte de tanta repercussió nacional i internacional cantaria molt, podria ser un risc per a qui vulgui cursar-la. Tampoc la suspensió que plantejaria una qüestió prejudicial impediria la seva llibertat». Per tant, l’horitzó amb risc zero, o sigui, que Puigdemont tornaria com el Wojciech Szczęsny del Barça amb set parades del Benfica com va passar aquest dimecres 5 de febrer, només s’aconseguiria si s’espera a la resolució del seu recurs d’empara que raonablement es coneixerà en els últims mesos del 2025. Però amb riscos mínims l’expresident podria retornar després que el TC desestimés el recurs del PP. Això seria abans de l’agost.

Puigdemont correrà risc mínim d’arrest i presó si torna quan el TC inadmeti el recurs del PP i abans que prosperi el seu recurs d’empara

Els articles d’Ernesto Ekaizer a EL PERIÓDICO

El més llegit