Illa exporta la recepta del federalisme a Europa per reforçar el vincle de Catalunya amb la UE

Quan l’any 2005 Pasqual Maragall, llavors president de la Generalitat, va poder parlar per primera vegada en català de forma oficial en el Comitè de les Regions, ho va fer sota la filosofia que poder expressar-se en la llengua pròpia al cor d’Europa contribuïa a acostar les institucions europees a uns ciutadans que les perceben lluny. En el seu segon viatge a Brussel·les com a president, Salvador Illa ha mirat de reprendre aquest fil de la relació federal entre les parts per reforçar el tot, una fórmula que pregona enmig d’una Unió Europea sacsejada pel desafiament de Donald Trump. El seu afany en aquests dos dies d’intensa agenda a la capital belga ha sigut exportar una recepta que defensa aplicar també a la interna perquè s’estrenyi la relació entre Catalunya i Espanya ara que s’ha deixat enrere el procés. Mirar de convèncer que l’oficialitat del català o la reclamació d’un paper més protagonista de les regions per decidir, per exemple, sobre els pressupostos europeus, no se circumscriu únicament a una petició de caràcter domèstic, sinó que forma part d’un model per cohesionar el projecte comú i el sentiment de pertinença. Una resposta al desconcert Fonts europarlamentàries reconeixen que la Unió Europea estava preparada per a un escenari en què els Estats Units imposarien aranzels. Fins i tot per a un desafiament en matèria de seguretat, malgrat que reconeixen que la realitat s’ha situat en «el pitjor» dels supòsits amb la seva exclusió de les negociacions per a la pau d’Ucraïna. Però el que no estava previst és la virulència amb què Trump ha posat enperill la identitat del projecte europeu, un pols davant el qual admeten que hi ha desconcert sobre com respondre. Més encara davant d’un ascens per ara imparable de l’extrema dreta, que pot sumar una nova fita diumenge vinent en les eleccions a Alemanya. Illa, que ja va proclamar al novembre la ‘tornada’ de Catalunya a unes institucions en les quals pensa arremangar-se per ser més influent, ha mirat de contribuir a aquest debat amb reunions d’alt nivell: des del president del Consell Europeu,António Costa, socialdemòcrata i ex primer ministre de Portugal, a la vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera. Abans de ser president, ja va cultivar les relacions per obrir-se camí en les institucions comunitàries de la mà de dirigents com Josep Borrell, Javi López i l’històric Raimon Obiols, que té com un dels seus referents. Una dimensió més enllà de la regional Però l’etapa de «normalització» de la qual presumeix a nivell català des que va assumir la presidència de la Generalitat topa amb una Europa on coses que es donaven per fetes, com el vincle transatlàntic, han saltat pels aires. I enmig d’interessos dispars entre estats tracta Illa de fer un lloc a reclamacions que topen amb la dificultat de ser percebudes com a part de l’agenda interna, en aquest cas, d’Espanya. No hi ajuda que la petició de l’oficialitat del català aterrés a Brussel·les fa un any i mig fruit d’un pacte de Pedro Sánchezamb Junts per garantir-se el seu recolzament a la investidura. I el PP no rema –més aviat els socialistes es queixen de just el contrari– perquè se satisfaci una demanda que pot reforçar un PSOE que intenten que ensopega cada vegada més al Congrés i que ostenta un dels pocs governs socialistes que resisteixen a Europa. Per a l’oficialitat del català fa falta que no hi hagi ni un veto dels 27 estats membres de la UE i l’«esperança» d’Illa és que durant la presidència semestral del Consell de la UE per part de Polònia la qüestió torni a l’agenda després d’un any aparcada. O, almenys, que s’aconsegueixi un estadi intermedi en què es permeti que pugui ser utilitzat en els plens de l’Eurocambra, assoliment per al qual fa falta convèncer un vot dels liberals, que solen anar de la mà dels populars. Però corren mals temps per a les decisions unànimes o els recolzaments que no vagin acompanyats d’interessos propis. Pròxima estació: les bilaterals El president ha fet esforços per desvincular la carpeta del català de les dinàmiques domèstiques emmarcant-la en una aposta per la diversitat davant els «extremismes» que serveixi com a medicina per a una Europa en crisii presentant-la com una qüestió de «justícia lingüística» per als 20 milions de persones que viuen als territoris on es parla tant català com eusquera i gallec. Una manera de traslladar que és un capital considerable de ciutadans com per tenir-lo en compte per reforçar el projecte comú i mirar de combatre el desinterès. Illa assegura que la resposta dels que manen com Costa ha sigut «receptiva»,així que ha tornat a Barcelona a l’espera de si hi ha resultats i amb la vista posada a aplicar aquesta recepta federal, ara sí en clau interna, dilluns en les comissions bilaterals entre l’Estat i la Generalitat. Dels resultats, i molt especialment, dels avenços en el finançament singular, depèn també la seva pròpia estabilitat al Parlament de la mà d’ERC i els Comuns.

Illa exporta la recepta del federalisme a Europa per reforçar el vincle de Catalunya amb la UE

Illa intenta convèncer António Costa que l’oficialitat del català a la UE és «una qüestió de justícia lingüística»

El català guanya parlants, però retrocedeix com a llengua «habitual» i d’«identificació» a Catalunya

El més llegit