Francesc Xavier Vila: "Els drets dels catalanoparlants no sempre estan garantits"

¿Quines són les causes que expliquen que el català guanyi parlants però retrocedeixi com a llengua habitual? D’una banda, el marc demogràfic: si puja la població total i no s’equipara amb el creixement de gent que parla català, la conseqüència és que percentualment baixa. D’altra banda, no hi ha un tall exacte entre la gent que diu que la seva llengua habitual és el català i la que diu que és el català i el castellà. La frontera és tènue. El català és llengua habitual d’un terç de la població. ¿El preocupa? Jo voldria que fos més, evidentment. Però hem posat de manifest que, a part dels parlants habituals, hi ha els parlants secundaris, i aquests creixen. Això és molt important perquè Catalunya creix per gent que ve de fora i que parla altres llengües, i que han de fer el camí fins a ser parlants habituals. Per aconseguir-ho, necessitem que el català tingui valor simbòlic i instrumental, que serveixi per fer coses –millorar la feina, fer amics, trobar parella, anar a comprar el pa...–, que sigui la llengua per defecte. Això és el que estimula que la gent vulgui aprendre’l. Si sempre és prescindible, serà prescindible. ¿Quines mesures pot prendre el Govern per aconseguir-ho? Incrementar l’oferta perquè puguin aprendre català i crear entorns que n’estimulin l’ús. Cal reaprendre a integrar lingüísticament, com va aconseguir la immigració dels anys 20 i 50. També cal generar facilitat de consum –amb la televisió, la música o els creadors de contingut– i cal combatre els usos estereotipats perquè bona part dels que saben català han interioritzat que, davant gent que té un aspecte de no formar part de la catalanitat tradicional, per definició, no sabrà català. Pel color de la pell o la indumentària, se li parla directament en castellà. La seva conselleria és de nova creació i no hi ha nous pressupostos aquest any. ¿Pot garantir que s’estan posant tots els recursos disponibles per al català? Jo el que garanteixo és que aquest Govern apostarà per la llengua i farà tot el possible perquè tingui més recursos. Va anunciar un acord amb sindicats i entitats per augmentar l’oferta de cursos de català. ¿És suficient? Hi ha hagut un canvi de política. Qui oferia la major part dels cursos era el Consorci per a la Normalització Lingüística i ara estem arribant a acords amb sindicats i entitats –com l’Associació de Mestres Rosa Sensat o el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya– perquè també imparteixin cursos. El Consorci supervisarà la qualitat dels cursos i farà les proves finals. Així, tindrem més oferta en horaris. ¿A què atribueix que els joves d’entre 15 i 29 anys siguin els que més utilitzen el castellà com a llengua habitual? Hi ha dos factors: que els joves que parlen llengües que no són el català o el castellà tendeixen a agafar el castellà com a principal llengua de comunicació, i que continuen sabent més castellà que català. Estan en el moment de moure’s socialment i és més fàcil que coincideixin amb parlants que sàpiguen menys català que castellà. Hi ha un altre aspecte, que és el dels referents. ¿En quina llengua canta Morad? No té el castellà com a primera llengua, però ¿en què canta? En castellà. ¿Com pot ser que coneguin menys el català si és la llengua de l’escola? Als 80 el model d’immersió va donar uns resultats, però la societat ha anat canviant i hem d’actualitzar-lo. Llavors, el mestre tenia un paper molt més dirigista i sabia que havia de distribuir la llengua. Ara hem introduït metodologies més horitzontals, en les quals el docent té menys pes i es treballa més en grup. El model d’immersió funcionava en un món en el qual no hi havia tauletes i hi havia unes classes més controlades pels docents. Necessitem que l’escola recuperi el seu paper com a distribuïdor de la llengua. ¿Els drets lingüístics dels catalanoparlants estan garantits? És cert que no sempre. La sanitat n’és un exemple. No estem generant prou professionals sanitaris que sàpiguen català. Els protocols no sempre es compleixen. No es pot fer servir sempre el català a tot arreu, però estem treballant per aconseguir-ho. ¿No hauria de ser un requisit que tots els professionals sabessin català? Ho és. Hi ha diferència entre si tens la plaça fixa o no. Idealment, hauria de ser un requisit des del primer moment. Però el problema és sistèmic. I no s’ha actuat de manera adequada en molts anys.

Francesc Xavier Vila: "Els drets dels catalanoparlants no sempre estan garantits"

El català guanya parlants, però pateix un retrocés com a llengua habitual

El més llegit