La Sala d’Apel·lacions deliberarà un altre cop sobre els recursos del fiscal general

Quatre són els recursos examinats contra les resolucions del jutge d’instrucció de la causa contra el fiscal general de l’Estat (FGE), Álvaro García Ortiz; la fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, i el tinent fiscal de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat Diego Villafañe. Dos d’aquests recursos –un de la tinenta fiscal Ángeles Sánchez Conde i un altre de l’Advocacia de l’Estat– impugnen la interlocutòria d’entrada i registre per la qual el jutge Hurtado va ordenar l’entrada i el registre de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil al despatx del FGE i de la fiscal en cap de Madrid per clonar els seus dispositius (mòbils, tauleta i ordinadors) el 30 d’octubre del 2024. El ponent en aquests dos recursos és qui exerceix, per antiguitat, com a president de la Sala. Es tracta del magistrat Julián Sánchez Melgar. El tercer es refereix al recurs contra la decisió del jutge d’imposar el secret de les actuacions, impugnació que ha correspost a Andrés Palomo com a ponent. I, finalment, el magistrat Eduardo de Porres és ponent en el recurs contra l’alçada dels del jutge sobre secret i registre. Fonts judicials van apuntar a aquest diari que la Sala resoldrà els quatre recursos en conjunt. Això passarà, previsiblement, en una pròxima deliberació, la tercera després de les ja celebrades el dimarts 11 i ahir. En principi, podria tenir lloc divendres vinent o, a tot estirar, el dilluns 24. Amb tot, a diferència de les deliberacions que se solen celebrar per dictar sentència, com que en aquest cas es tracta d’una resolució sobre la instrucció del procediment, no es coneixerà la decisió fins que els magistrats elaborin la interlocutòria corresponent. Dels quatre recursos, el tema que més elaboració i contrast exigeix és el de l’entrada i registre a les fiscalies general i de Madrid. Tot i que les denúncies del fiscal general de l’Estat davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) són molt posteriors a la presentació dels recursos d’apel·lació i, per tant, no són objecte d’aquests, és cert que reflecteixen una repercussió de la decisió del 30 d’octubre i es refereixen a l’amplitud i, per tant, proporcionalitat, o falta d’aquesta, del que va ordenar Hurtado. Julián Sánchez Melgar, el més antic dels tres magistrats, és també qui té una doble experiència. Durant anys ha sigut magistrat suplent en l’atenció a les peticions del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), una pràctica en la qual el debat gira, precisament, entorn de la vulneració de drets fonamentals (entrada a domicilis i intervencions telefòniques). I, d’altra banda, durant cinc mesos va ser fiscal general de l’Estat, entre l’11 de desembre del 2017 i el 22 de juny del 2018. No és una dada de menys rellevància, ja que la narració de fets que ha estat fent el jutge d’instrucció presenta els membres de la Fiscalia General de l’Estat com una cosa semblant a una banda. La banda de Fortuny, 4. La Sala, per tant, haurà de conjugar una estricta i sistemàtica jurisprudència de la Sala Segona en matèria de restricció de drets fonamentals, de manera que algunes fonts judicials estimen la seva desviació per part del jutge d’instrucció i la feble motivació per ordenar una intromissió en les comunicacions del fiscal general i de la fiscal de Madrid com la que ha ordenat, autoritzat i defensat posteriorment. I això tenint en compte que va fixar uns límits per a aquesta intromissió –del 8 de març del 2024 al 30 d’octubre del 2024– que després va acotar a les dates del 8-14 de març, una vegada que totes les informacions van ser extretes dels dispositius. La interpretació La importància de la interpretació que facin els magistrats es pot establir pel simple fet que és la primera intervenció en les actuacions del jutge d’instrucció. La Sala que va admetre l’exposició raonada del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) i la va capgirar per investigar la filtració del correu del 2 de febrer del 2024 de Carlos Neira, advocat d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, va estar formada per Manuel Marchena (president), Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Susana Polo (ponent) i Carmen Lamela. Va ser aquesta Sala la que va designar com a instructor Hurtado, «d’acord amb el torn establert». Si la deliberació final té lloc el dilluns 24, en cas que no es pugui fer finalment divendres, coincidirà amb la prevista cinquena convocatòria d’Alberto González Amador [Maxwell Cremona, la seva societat, va obtenir un benefici de 2,33 milions d’euros, dels quals 1,97 milions van correspondre a intermediació per a la venda de guants i mascaretes] davant la jutge María Inmaculada Iglesias, titular del Jutjat d’Instrucció 19 de Madrid. González Amador compareixerà com a imputat/investigat arran de la denúncia de la Fiscalia de Madrid, que va recollir l’existència de dos delictes fiscals i un de falsedat per l’emissió de factures falses a través d’una trama d’empreses. D’acord amb el correu enviat per Carlos Neira, advocat de González Amador, al departament de delictes econòmics de la Fiscalia de Madrid el 2 de febrer del 2024, el seu client reconeixia haver comès frau a través de dos delictes. En un altre document es mostrava disposat a abonar 500.000 euros (el frau es va estimar en 350.951 per als exercicis 2021 i 2022) a través d’un pacte de conformitat per evitar els vuit mesos de presó (quatre mesos per cada un dels delictes). En la seva compareixença, González Amador haurà de declarar davant la magistrada Iglesias si accepta les condicions del pacte de conformitat per evitar el judici penal, segons els intercanvis fets pel seu advocat Neira i el fiscal encarregat de la denúncia, Julián Salto.

La Sala d’Apel·lacions deliberarà un altre cop sobre els recursos del fiscal general

Els magistrats Julián Sánchez Melgar, Andrés Palomo i Eduardo de Porres han mantingut dues reunions formals i diversos contactes

El més llegit