Els quatre recursos contra el jutge Hurtado

Saben aquel que diu... Hi ha una anècdota veraç que només puc explicar sense identificar els protagonistes. A la manera d’Eugenio, saben aquel que diu que una autoritat judicial estrangera li pregunta a una espanyola qui porta la instrucció de les causes, i si és el jutge d’instrucció, ¿a qui li demana una entrada i un registre, diligència que pot vulnerar drets fonamentals, per exemple, amb intervencions telefòniques o clonatge d’ordinadors? Va l’autoritat espanyola i contesta: és el jutge d’instrucció. I en això, l’estrangera, curiosa, indaga: ¿i alguna vegada l’hi denega? L’autoritat espanyola somriu: Em temo que mai es diu a si mateix que no perquè és ell mateix. El sistema de Juan Palomo ens està portant a un instructor totpoderós que, segons es veu diàriament, no reconeix límits. Ens porta a una situació en la qual els drets fonamentals no estan garantits. Tres magistrats que formen la Sala d’Apel·lacions per al cas del fiscal general de l’Estat es van reunir ahir per examinar els quatre recursos presentats per l’Advocacia de l’Estat en nom del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i la fiscal en cap de la Fiscalia de Madrid, Pilar Rodríguez, contra les principals decisions adoptades pel jutge d’instrucció de la Sala Segona, Ángel Hurtado. Els ponents, segons informació confirmada per aquest diari, són Julián Sánchez Melgar, per al recurs contra les dues interlocutòries d’entrada i registre (va exposar a les 12.30 hores); Andrés Palomo, en el recurs contra el secret de les actuacions (13.00 hores), i Eduardo de Porres, en el recurs contra l’alçada del secret d’interlocutòries, entrada i registre (13.30 hores). Aquests recursos van ser elevats pel jutge Hurtado el 28 de gener, i es va fixar data per a ahir. Jo m’ho cuino, jo m’ho menjo Per tant, el jutge Hurtado ha tingut des de les últimes setmanes d’octubre la llibertat per instruir la causa sense sotmetre’s a cap revisió. És a dir: un jo m’ho cuino i jo m’ho menjo. Per descomptat, al resoldre el 30 d’octubre l’entrada i el registre a la Fiscalia General de l’Estat (FGE) i a la Fiscalia de Madrid simultàniament, unes operacions en les quals es van clonar els dispositius mòbils i ordinadors durant 12 hores, per seguir l’anècdota, Hurtado no es va dir no a si mateix quan es va preguntar si autoritzava a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil fer aquesta feina. L’instructor va ordenar a la UCO "la intervenció i/o còpia, en la seva integritat o parcialment, de qualsevol tipus de material o suport informàtic i telemàtic (inclosa telefonia mòbil) que s’hagi pogut usar o que pogués servir com a indicis o proves". I, també, l’aprehensió dels telèfons mòbils, "així com d’altres dispositius informàtics/telemàtics que pogués portar (tauleta, portàtil i d’altres)". Va autoritzar l’abocament dels "comptes de correu electrònic, perfils en xarxes o altres repositoris d’informació a internet administrats per García Ortiz, a més de la informació continguda en servidors". La informació que havia de recollir la UCO, segons la primera resolució, era la compresa entre el 8 de març i el 30 d’octubre del 2024, data de les dues operacions d’entrada i registre. Però, davant la manifesta desproporció del període comprès quan la investigació se centra en els dies 8-14 de març, l’instructor va corregir. I va ordenar que s’extragués del que s’havia clonat el que hi havia en aquestes dues últimes dates. Ara bé, la UCO ja ho havia clonat tot. La tinent fiscal de la FGE, María Ángeles Sánchez Conde, va recórrer en apel·lació el 5 de novembre del 2024. I l’Advocacia de l’Estat, al seu torn, va presentar a mitjans de gener un altre recurs d’apel·lació, en nom de García Ortiz i de Pilar Rodríguez, en el qual es qualificaven les entrades i els registres, el clonatge, l’abocament i l’emmagatzematge i la confiscació de dispositius d’emmagatzematge massiu com "segurament el perjudici més gran (el temps dirà si irreparable) que s’ha causat a la Fiscalia General de l’Estat i a la fiscal en cap provincial de Madrid". Aquests dos són alguns dels recursos que la Sala d’Apel·lacions té sobre la taula. El problema és fins a quin punt arriba la intromissió en l’àmbit del secret de les comunicacions. Espanya és l’únic país que manté un sistema d’instrucció inquisitiva, en el qual el mateix investigador s’autoritza a si mateix la vulneració dels drets fonamentals. Tots els països separen la funció d’investigar el delicte i l’autorització a vulnerar en cas de necessitat els drets fonamentals. Normalment és el fiscal el que instrueix, però, per exemple, a França hi ha un altre jutge o una audiència que autoritza determinades mesures. La investigació no ha de ser inquisitiva, de manera que el mateix que la promou –el jutge d’instrucció– no hauria de ser el que l’autoritzi. "Des de dalt" Això, tenint en compte que en aquest cas, primer, no ha estat en joc el secret sumarial. La causa d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, no estava encara judicialitzada. I, segon, la ruptura de la reserva, així mateix, va ser iniciativa del cap de gabinet de la Comunitat de Madrid, Miguel Ángel Rodríguez, González Amador i el seu advocat Carlos Neira, que van difondre un correu del fiscal Julián Salto, encarregat de la denúncia judicial pels fraus admesos, una difusió que va ser acompanyada amb el missatge que "des de dalt", llegeixin la FGE, impedien signar un pacte de conformitat sobre els delictes comesos. Fonts judicials han assenyalat a aquest diari que la Sala d’Apel·lacions va prendre ahir contacte amb els recursos i començarà a deliberar sobre el fons durant diversos dies. Ara bé, els recursos no reflecteixen els danys provocats pel sistema de jo m’ho cuino, jo m’ho menjo, sense control fins ara. Perquè hi ha diligències posteriors. És el cas de la sol·licitud a la UCO, el 7 de gener del 2025, perquè requerís a les companyies telefòniques Movistar i Vodafone les dades de trànsit de trucades emeses i rebudes entre el 8 i el 14 de març de l2024, els titulars de les línies que les van rebre i emetre, i els paquets de dades emeses i rebudes, així com la identificació del receptor i de l’emissor. Dilluns passat, l’informe de la UCO i diversos annexos –en els quals s’inclouen totes les comunicacions emeses i rebudes amb tots els noms i dades personals dels que les van mantenir– van ser traslladats pel jutge d’instrucció a totes les parts del procediment (dades de particulars, fiscals i membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat). ¿Eren aquestes dades les adequades, pertinents i limitades al que es necessita en relació amb les finalitats per a les quals són tractades segons estableix la llei orgànica del Poder Judicial, modificada el 2021 per garantir la protecció de dades? ¿Era necessari fer públic, a través de les parts, les 123 trucades: 69 sortints i 59 entrants.

Els quatre recursos contra el jutge Hurtado

Julián Sánchez Melgar és president i ponent en les impugnacions de l’entrada i el registre de la UCO a la Fiscalia General de l’Estat i la de Madrid presentades per la FGE i l’advocat de l’Estat i que van afectar drets fonamentals.

El més llegit