La reforma de la renda garantida inclou l’ús d’IA per detectar frau

La gran novetat de la reforma de la llei de la renda garantida de ciutadania (RGC) és que la podran percebre els treballadors que tinguin uns sous precaris. Però implica moltes altres novetats. Sota aquestes línies, una desena de totes aquestes novetats: Col·lectius protegits. La reforma assenyala que alguns col·lectius han d’estar més protegits que la resta. Com ja passava amb els orfes dels dos progenitors, que tenen persones amb discapacitat al seu càrrec o víctimes de violència masclista, les víctimes de discriminació pel seu gènere o identitat sexual també podran demanar la renda a partir dels 18 anys, i no als 23 anys. També s’aixeca l’obligació d’un any de residència a Catalunya per a les persones que han escapat del maltractament, són víctimes d’explotació sexual i tràfic de persones o violència masclista. Als refugiats, sol·licitants d’asil, apàtrides i víctimes d’un delicte que implica la retirada del passaport, no se’ls demanarà documentació del seu país d’origen. Patrimoni i ajudes. La Generalitat vol calcular el valor del patrimoni i ingressos dels sol·licitants de la renda per veure si hi tenen dret. El patrimoni no pot triplicar la xifra que correspondria cobrar per la renda. No s’hi compta l’habitatge habitual, ni el que s’utilitzi per a l’activitat laboral ni l’aixovar de la casa, tret que hi hagi alguna cosa d’especial valor. Una persona sola no podrà tenir més de 28.000 euros en patrimoni. Sobre els ingressos, la nova llei no diu durant el temps que es computen (abans eren dos mesos) i ho deixa en mans del reglament del Govern, cosa que no agrada a alguns experts. El que sí que diu el text és que han d’estar per sota de la quantitat que els tocaria cobrar, en funció de la composició de la llar. Una persona sola no pot ingressar més de 778,48 euros al mes. En aquest càlcul no es compten les beques ni les ajudes socials. Si hi ha zero ingressos a la llar, es cobra la renda sencera. Si n’hi ha, la percebran com un complement, fins a arribar a la quantitat que els correspongui. Unitats de convivència. Aquesta proposta legal també regula les unitats de convivència. Una persona no pot estar en dues però dues o més famílies sí que poden viure al mateix domicili. En aquests casos, se’ls abaixarà un 15% la prestació. Fins ara, les famílies que compartien habitatge no podien accedir a la prestació. Si algú abandona la llar per estudiar, perquè ha trobat feina o per malaltia, se’l continuarà comptant en aquesta família. Complement d’infància. Per primera vegada, la renda garantida estableix un suplement de 50 euros per cada menor que hi hagi a la llar, però exclou de l’ajuda les famílies que percebin l’ingrés mínim vital, que té un complement d’entre 57 i 115 euros segons l’edat del menor. Complement d’activació. La reforma elimina el complement de 150 euros per a les famílies inscrites com a demandants d’ocupació i que assisteixin a cursos, formacions i plans d’activació. Serà obligatori inscriure’s com a sol·licitant d’ocupació però els gestors de la renda decidiran si és millor que cada beneficiari faci plans d’activació laboral, social o sociolaboral. Obligacions i deures. Els beneficiaris estan obligats a fer un pla d’inclusió. Com amb l’ingrés mínim vital, estaran obligats a presentar cada any l’IRPF, no poden ser baixa voluntària d’una feina, demanar una excedència ni rebutjar una oferta d’ocupació. No poden ser fora de Catalunya més de tres mesos (abans eren dos). I han de comparèixer si els gestors de la renda els citen per comprovar la seva residència a Catalunya. Si després de tres ocasions no es presenten a la cita, els retiraran la renda perquè entendran que no viuen a Catalunya, tot i que la falta es pot justificar per motius de feina, malaltia o formació. Vetos de fins a cinc anys. Una altra novetat és que per primera vegada s’estableix un règim de sancions per als que hagin enganyat l’Administració per cobrar la renda malgrat no tenir-hi dret, i els que coaccionin, amenacin o actuïn amb violència cap als tècnics de l’Administració. Pot suposar deixar de cobrar aquesta o més ajudes socials durant un període de cinc anys. La relació digital. La via prioritària per a les comunicacions amb l’Administració ha de ser la via digital, per aplicacions o correu electrònic, i això ha de ser accessible per a persones amb discapacitat o edat avançada; de manera que es redueix així la fractura digital. Les notificacions es faran prioritàriament per canals electrònics i es regula per primer cop l’ús de la intel·ligència artificial, que s’utilitzarà per fer els controls dels expedients, filtrant diferents bases de dades per detectar canvis en la situació de cada beneficiari. Revisions trimestrals i reintegraments. Arran de la polèmica pels cobraments indeguts de centenars de persones vulnerables aquest any, es planteja una revisió trimestral de les quanties que corresponen a cada família. Ara aquesta revisió es fa cada dos anys. Si després de la revisió el Govern no comunica als afectats l’eventual canvi en un mes, aquests continuaran cobrant el mateix i l’Administració no els podrà exigir que tornin l’import cobrat de més. Si es detecta que una família ha estat cobrant de més, enganyant l’Administració, se li pot demanar un reintegrament del que ha cobrat. No es demanarà si no supera els 387 euros mensuals. Reglament en sis mesos. Un cop s’aprovi la llei, el Govern està obligat a desplegar el reglament en sis mesos. La llei esmenta fins en 30 ocasions la capacitat del Govern per regular a través del reglament aspectes diversos. Per exemple, els requisits per ser titular, models de reintegrament, característiques d’excepcionalitat, la forma d’acreditar ingressos o patrimoni, quins treballadors comencen a cobrar la renda.

La reforma de la renda garantida inclou l’ús d’IA per detectar frau

La futura llei preveu nombrosos canvis, com les revisions trimestrals i un model de sancions que pot vetar l’ajuda

Els beneficiaris no poden demanar una excedència ni rebutjar una oferta de feina

El més llegit