L’Armada vol multiplicar la flota amb nous portaavions i submarins

En plena expansió de la inversió en defensa que l’OTAN exigeix a Espanya, l’objectiu a mitjà termini de l’Armada és poder tenir una flota expedicionària, capaç de projectar força sobre terra aquí o en mars llunyans i amb prou autonomia logística. L’Armada aspira a pujar de categoria entre les marines de guerra de l’OTAN, i això passa d’aquí al 2037 per un considerable augment d’unitats: 46 vaixells més. Hi ha una previsió d’òptims en l’Armada per la qual d’aquí a 12 anys disposaria d’una flota molt més gran que l’actual, multiplicada fins i tot per tres en alguns segments, amb tres portaaeronaus d’assalt amfibi (en lloc de l’únic que hi ha avui, el Juan Carlos I, vaixell insígnia), sis submarins de la classe S80 (dos més dels quatre que hi havia planificats), tres vaixells d’abastament, sis vaixells contra mines, una esquadra completa hidrogràfica, dues fragates F110 més de les contractades i un petroler, entre altres incorporacions. Aquest escenari no és un pla tancat, sinó que en aquest moment és "més aviat una aspiració", matisa una de les fonts consultades –no oficials– entre alts caps de l’Armada. Canvi de concepte Una part de la possible conversió en una de les principals forces navals no nuclears del món està en la Visió 2050, amb una part no classificada que l’Armada va presentar el 4 de desembre a Madrid. Implica un canvi de concepte de la defensa a Espanya. Avui l’Armada està principalment orientada a la vigilància i defensa del mar territorial i la denegació d’aquestes aigües a un atacant, a més de participar en missions internacionals com Atalanta (a l’Índic) o dels grups SNMG de l’OTAN (Mediterrani o mar del Nord). Al llarg dels pròxims anys es transformarà en el que els almiralls anomenen armada de projecció. O sigui, una força naval expedicionària. Avui a Occident només tenen capacitat expedicionària les marines dels Estats Units, el Regne Unit, Itàlia i França. En aquest estadi, Defensa haurà d’augmentar la Infanteria de Marina, renovar l’esquadrilla de caces i impulsar una cadena de subministrament de míssils. L’Armada ja ha explicat aquesta aspiració en fòrums navals, com l’Exponaval de Xile, celebrat a Valparaíso al desembre. El gruix d’aquestes incorporacions inclou dos submarins de la classe S80, que cal sumar als quatre que estan encarregats, dels quals ja està operatiu l’S81 Isaac Peral i aviat s’entregarà l’S82 Narcís Monturiol, que es construeix a les drassanes de Cartagena. Els dos addicionals, a més dels S83 i S84 futurs, es construirien en el període 2028-2031. També en el gruix d’aquesta projecció hi ha els portaaeronaus d’assalt amfibi. A banda del Juan Carlos I, dos més que es començarien a construir el 2028 per entregar-los completament nou anys després. La tercera gran arma és la fragata F110. A més de les cinc ja encarregades, s’afegirien a la flota dues fragates més, entre els vaixells més moderns del món, amb capacitat millorada de guerra antiaèria. La construcció, en l’arc 2032-2037. En aquesta aspiració també hi entren sis vaixells caçamines per encarregar-los a finals del 2033. I, amb un increment d’aquest volum per a una Armada expedicionària, els almiralls pensen en un petroler de flota, la construcció del qual podria començar el 2031 i acabar-se el 2036. Aquest pla de màxims inclou a més la construcció de dos vaixells auxiliars (entrega el 2027) i vuit patrullers costaners, per encarregar-los el 2027 i rebre’ls el 2030. En el capítol de les entregues més pròximes previstes –licitacions que ja estan en marxa– hi ha les d’un vaixell d’aprovisionament en combat (2027), dos vaixells d’acció marítima (2028) i la ja iniciada renovació de la flota hidrogràfica amb dos vaixells costaners, als quals se n’afegiria un d’oceànic, amb final el 2029. Aleshores estaria en construcció un vaixell d’acció marítima per a l’adquisició d’intel·ligència, que es vol operatiu el 2031, i sis del model EPC (European Patrol Corvette). En aquesta aspiració de l’Armada hi ha començar el 2028 a comptar amb set vaixells connectors vaixell-costa el 2037 i, un any abans, tres vaixells d’abastament per a relleus de personal, aliments i altres mitjans a les esquadres desplegades. Tot plegat, a més dels plans de modernització ja en marxa per a l’actual flota de fragates F100, les Juan de Borbón, Blas de Lezo, Álvaro de Bazán i Méndez Núñez –fent torns fins al 2035– per als vaixells caçamines i els vaixells d’assalt amfibi L51 Galícia i L52 Castella, els altres gegants de la flota. La previsió de l’Armada inclou la construcció d’un vaixell militar d’investigació científica que substituiria l’actual Hespérides el 2030. En aquest futur hi ha una decisió encara irresolta sobre quin avió d’ala fixa cal muntar als portaaeronaus LHD previstos, a més dels helicòpters. Es tracta de vaixells enormes, però amb espai taxat per a l’aterratge i l’enlairament. O sigui, han de portar avions amb capacitat STOVL, l’enlairament i aterratge curt o en vertical. L’experiència de l’Armada amb els caces Harrier ha sigut bona, però són avis operatius. Fan falta una dotzena d’avions. Per a la substitució dels Harrier no hi ha gaires opcions més que el caça americà d’última generació F35. A les Forces Armades és un vell objecte de desig, però amb un estigma polític considerable: el fabrica Lokheed Martin, firma que gairebé no dona ocupació a Espanya. I una línia vermella de la política de Defensa és que tota inversió en armament no suposi un devessall de diners a l’exterior, sinó que redundi tant com sigui possible en ocupació i coneixement en aquest país. Per això de l’F35 els marins en diuen l’Innominable. Les drassanes públiques de Navantia seran les receptores de la majoria d’aquests encàrrecs. Es podrien multiplicar per dos els llocs de treball (24.463 el 2023), sumant directes, indirectes i induïts, que genera la construcció naval. La quantificació en milions d’euros del cost d’aquest creixement no és fàcil de calcular, si bé una d’aquestes fonts estima que podria ser d’uns 20.000 milions d’euros en 20 anys.

L’Armada vol multiplicar la flota amb nous portaavions i submarins

La cúpula naval aspira a tenir una força expedicionària amb capacitat per operar en aigües llunyanes

La meta és incorporar 46 vaixells fins al 2037

A Occident només tenen aquesta dimensió les marines dels EUA, el Regne Unit, Itàlia i França

Les drassanes públiques de Navantia seran les receptores de la majoria dels encàrrecs

El més llegit