La secció quarta de la Sala Tercera del Tribunal Suprem resoldrà avui la demanda d’impugnació contra la decisió del Consell de Ministres de nomenar Álvaro García Ortiz el desembre de 2023 fiscal general de l’Estat, al formar-se el Govern després de les eleccions del 23 de juliol del 2023. Avui també, el Ple del Tribunal Constitucional, abordarà un recurs relacionat amb l’esmentat assumpte: un recurs de la fiscal Dolores Delgado contra la sentència del 21 de novembre del 2023, segons la qual la secció quarta de la Sala Tercera del Suprem va considerar "desviació de poder" la decisió de García Ortiz de nomenar-la fiscal de sala togada (Sala Militar) del Tribunal Suprem.
La relació és evident: la demanda d’impugnació del nomenament de García Ortiz per part de l’Associació Professional Independent de Fiscals (APIF) es basa essencialment en l’esmentada sentència per qualificar que "el Govern ha incorregut en una manifesta arbitrarietat al renovar el mandat d’Álvaro García Ortiz com a fiscal general de l’Estat". El magistrat ponent en la deliberació i votació és José Luis Requero, que, al seu torn, va formar part de la mateixa secció que va sentenciar l’esmentada "desviació de poder", el ponent de la qual en aquesta ocasió va ser el magistrat Luis Díaz-Picazo.
Requero, segons vam informar, va qualificar a la seva columna periodística el mateix 21 de novembre del 2023, el dia que s’aprestava a votar l’anterior resolució, com a "apessebrats" el Tribunal Constitucional i la Fiscalia General de l’Estat. "Colonitzat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a part d’aquest botí, la majoria d’investidura tindrà a les seves mans dues poderosíssimes armes. Una, la selecció de jutges per satisfer un objectiu somiat: acabar amb les oposicions i prioritzar en els futurs jutges, no el saber jurídic, sinó la mediocritat i la ideologia; la segona: exercir un poder disciplinari que, unit al lawfare pactat, acabi eliminant jutges desafectes. ¿Què suposarà això per a l’Estat de dret i per a tots vostès?, doncs n’hi ha prou amb fixar-se en el que ja és un Tribunal Constitucional i una Fiscalia General de l’Estat apessebrats".
Imparcialitat en entredit
Requero no s’absté en la ponència que es debatrà avui malgrat que la seva imparcialitat queda en entredit a l’article citat. El tribunal està integrat pel president de la secció Pablo Lucas, Díez-Picazo, Antonio Jesús Fonseca-Herrero Raimundo i Pilar Teso). La demanda d’impugnació cita aquesta sentència i també el pronunciament de la majoria conservadora del CGPJ del novembre del 2023, segons el qual l’esmentada sentència convertia en candidat no idoni García Ortiz (llavors la proposta estava per ser aprovada). Per tant, la base de la pretesa demanda per presumpta arbitrarietat del Govern és la sentència de desviació de poder.
Segons apuntem, en l’ordre del dia del Ple del Tribunal Constitucional d’avui figura en tràmit d’admissibilitat el recurs de Dolores Delgado contra la interlocutòria del 22 de gener del 2024 i la sentència de 21 de novembre de la ja citada secció quarta de la Sala Tercera del Suprem. La ponent és la magistrada conservadora Concepción Espejel. ¿Decidirà avui la secció quarta anul·lar el nomenament de García Ortiz amb base a la seva pròpia sentència quan aquesta està recorreguda? Fonts judicials apunten a aquest diari que encara que és una dada a tenir en compte el recurs davant el TC, la secció quarta resoldrà que segons els mèrits del cas no es pot anul·lar el nomenament.
El fet que el magistrat, Requero, que ha qualificat la FGE com a "apessebrada", no s’hagi abstingut és un altre indici, segons aquestes fonts, que la secció quarta no anirà pel concepte d’arbitrarietat. La secció quarta té ja llarga tradició a posar pegues o anul·lar nomenaments. Però anul·lar actes del FGE, per exemple, no el converteix en inidoni. No han arribat a partir de falta de motivació, per exemple, a la conclusió que el nomenat és incapaç de continuar mantenint-se en el càrrec, o que això suposa un incompliment de funcions. Segons aquesta visió, els demandants fan en aquest cas un examen, una revisió del que ha fet García Ortiz durant un dilatat període i pretenen reforçar la seva argumentació amb conductes posteriors al seu nomenament que no poden ser tingudes en compte. La secció quarta, assenyalen les mateixes fonts, hauria de qualificar arbitrari, com demana la demanda, el nomenament, en el cas de la qual cosa el Govern hauria de nomenar una altra persona. Existeix consens en el fet que la revisió jurisdiccional que exerceix la Sala Tercera es desenvolupa sobre els aspectes reglats per als nomenaments.
La sala ha de ser conscient que hi ha una certa llibertat en un nomenament de fiscal general de l’Estat. Una cosa són els aspectes reglats i una altra la idoneïtat, però això no entra dins de la revisió jurisdiccional. El nucli de la decisió és discrecional. Les fonts consultades estimen també que la secció quarta optarà per deixar que el magistrat Ángel Hurtado, que s’encamina a asseure a la banqueta dels acusats del judici oral el fiscal general de l’Estat, pugui fer-ho sense "interferències", com podria ser anul·lar el seu nomenament.