Illa atrau Clavijo al finançament singular sense sortir del règim comú

Sumar complicitats, encara que sigui sense entrar en detalls. L’afany del president Salvador Illa en la gira de reunions amb els presidents autonòmics que va inaugurar ahir a Tenerife és rebaixar les hostilitats envers el finançament singular que defensa Catalunya ara que es va acostant el moment de les concrecions. Després d’una trobada amb Fernando Clavijo, el president de la Generalitat, que va demanar «no tenir por» al model plantejat amb ERC perquè continuarà pivotant en la solidaritat, es va donar per satisfet. Perquè la resposta del president de les Canàries no va ser donar un cop de porta, sinó que, després de la reunió, va considerar possible compaginar els interessos del seu territori amb els del seu homòleg català. Això sí, sempre que no suposi sortir del règim comú. I és que Clavijo va assegurar que, si del que es tracta és de desenvolupar l’Estatut –i ell entén que el que Illa li ha plantejat és precisament això–, el finançament singular és «plenament compatible» amb els interessos de les Canàries perquè està dins de la Constitució. Es tracta d’una resposta una mica diferent de la de fa quatre mesos, quan afirmava que el que encapçala Catalunya «trencava amb el principi de solidaritat i equilibri». Ahir es va escudar que encara no hi ha un text definitiu sobre el qual pronunciar-se, tot i que sí que va mantenir que, si el que es pretén és sortir de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), llavors sí que es «trenca el principi de solidaritat». Illa va deixar en l’aire aquest tema per no trepitjar cap durícia i va esquivar tot el que no fos exhibir terrenys compartits després d’una hora de reunió que els dos dirigents van fer per profitosa. «No he vingut a convèncer, he vingut a explicar i a escoltar. Això en si mateix és una novetat», va defensar el president, que va agrair el «to serè» que va trobar a l’altre costat de la taula en un assumpte que porta mesos causant irritacions territorials. El que tampoc va verbalitzar Illa és que la intenció que té el Govern és que, en la reunió bilateral Estat-Generalitat del pròxim 24 de febrer amb el president Pedro Sánchez, el finançament singular passi a ser, oficialment, un acord entre governs. «Demano que no es tingui por que a Catalunya les coses li vagin bé. És un debat que cal fer des de la raó i no des de l’emoció», va assegurar donant per descomptat que cada autonomia ha de defensar «els seus interessos». El president va convertir la petició de «no tenir por a la singularitat» perquè la Generalitat continua sent «solidària» en el seu lema des del moment en què va posar un peu a l’illa, on va arribar disposat, va dir, a «desfer tòpics» i a combatre la «desinformació» sobre aquesta matèria. La resposta de Clavijo, de Coalició Canària, es va sintonitzar amb la del president català, davant el que va defensar que Canàries té també «deficiències» en el seu finançament i que per això cal debatre de manera «franca i transparent» partint d’un «pla d’igualtat» de tots els ciutadans d’Espanya, visquin on visquin. El finançament, va insistir, data del 2009 i la situació ha canviat prou per abordar-ne la reforma partint de la base que les autonomies financen el 80% dels serveis públics que presten. «Que tots defensem els nostres interessos no és incompatible amb arribar a un acord», va voler remarcar tot seguit. Relació greixada Les relacions entre els dos presidents es van greixar, més enllà del finançament, amb altres carpetes sobre les quals van arribar a algunes enteses. Illa va allargar la mà per acollir més menors migrants fruit del repartiment que s’acordi amb el Govern i que podria estar tancat al febrer, tot i que la seva convalidació al Congrés dependrà de partits com Junts. «Catalunya serà on sempre ha estat», va remarcar el president. Fonts del Govern detallen que Catalunya ha passat de tenir 798 places per a joves migrants el 2017 a 3.759 el 2024, que estan «pràcticament al 100%». Juntament amb País Basc, són les dues comunitats que «més acullen», així que en una crítica velada al PP, Illa va deixar caure que alguns que «parlen tant d’Espanya» haurien de mirar-se bé les dades. Els dos presidents també van acordar coordinar-se en matèria de cooperació perquè la Generalitat aprengui de l’experiència de les Canàries amb països africans, intercanvis empresarials en l’àmbit digital i de sostenibilitat energètica, i van abordar la fiscalitat sobre el turisme i com reformar la sanitat per millorar-la i enfortir-la. Punts en comú que Illa fa servir per desbrossar-se el camí de detractors directes del finançament singular de què depèn l’estabilitat del seu mandat. Ja ha assumit que no tindrà pressupostos aquest 2025, però, malgrat això, remarca l’actitud «constructiva» d’ERC. Dificultats ha admès que n’hi ha i n’hi haurà, però també que el seu govern en minoria no estalviarà en tenacitat per convertir-les en «estímul». A l’espera d’un mes de febrer carregat de concessions del Govern a Catalunya amb la reactivació de les quatre bilaterals, encara no hi ha una següent data per a la gira ni el següent president autonòmic amb qui se citarà, però s’especula que pot ser ja un del PP.

Illa atrau Clavijo al finançament singular sense sortir del règim comú

El cap del Govern, després de reunir-se amb el president de les Canàries, crida a «no tenir por» del model pactat amb ERC

Coalició Canària demana debatre de manera «franca i transparent»

Les relacions entre els dos presidents es van greixar amb altres carpetes, més enllà del finançament

Illa va allargar la mà per acollir més menors migrants fruit del repartiment que s’acordi

El més llegit