El PSOE ha fet públic el seu propòsit de reformar l’acusació popular, una figura bastant singular en perspectiva comparada, que permet als ciutadans participar en la justícia. Aquesta possibilitat queda recollida tant en l’article 125 de la Constitució, que estableix que els ciutadans poden exercir l’acció popular així com participar en l’Administració de Justícia mitjançant la institució del jurat, com en la llei d’enjudiciament criminal, que reconeix la dimensió pública de l’acció penal i el dret que tots els espanyols, amb independència que hagin sigut o no ofesos pel delicte, es puguin querellar. Reformar aquesta figura no és una idea nova. El Govern de Zapatero ja va elaborar un avantprojecte que plantejava que l’acusació popular no pogués ser exercida ni per sindicats, ni per partits ni per persones jurídiques públiques, i Rajoy va proposar que els partits no es poguessin personar en cap causa en la qual no fossin perjudicats, tot i que cap d’aquestes propostes va prosperar. Ara el que es pretén és limitar la participació de l’acusació popular a la fase de judici oral i la formulació inicial de la querella, obligar que aquesta acusació tingui un vincle concret i rellevant i prohibir el seu exercici a partits i/o associacions que hi estiguin vinculats, així com a les associacions judicials.