Commemorar la democràcia des de la unitat

El pròxim 20 de novembre es compliran 50 anys de la mort de Franco i en ocasió d’aquesta efemèride el Govern ha decidit impulsar un conjunt d’accions commemoratives sota el lema Espanya en llibertat. Aquestes inclouran un ampli repertori de formats, des dels més clàssics com cursos, col·loquis i congressos temàtics en diferents universitats, mostres artístiques, exposicions, actuacions musicals, teatrals i de dansa, publicacions, cicles temàtics a la Filmoteca Nacional i fins i tot una sèrie documental a RTVE, que es titularà La conquista de la democracia, fins als més innovadors, com un escape room itinerant, jocs i apps, concursos i còmics. L’objectiu de tot això, com es desprèn de la intervenció del president del Govern en l’acte inaugural, és celebrar la transformació econòmica, social, institucional i política que ha experimentat Espanya des de 1975, retre homenatge a les persones, col·lectius i institucions que ho van fer possible, així com transmetre a les generacions més joves, precisament les que semblen ser cada vegada més permeables a les pulsions autoritàries, la importància de viure en democràcia. I la veritat és que poc es pot discutir sobre la bondat i la idoneïtat d’aquests objectius, llevat que se sigui un nostàlgic del franquisme o s’estigui molt desinformat sobre la naturalesa d’aquest règim. Però el cert és que el llançament de la iniciativa governamental ha estat envoltada de polèmica. D’una banda, per les absències, començant per la del Rei, que ha al·legat problemes d’agenda –a la mateixa hora rebia les credencials dels nous ambaixadors a Espanya–, però que ja ha mostrat la seva predisposició a participar en altres actes. Però també la d’alguns partits que van donar suport a la investidura, com Podem, Junts, Bildu o el Bloc Nacionalista Gallec, a més de la patronal CEOE. I d’altra banda, perquè el projecte no ha sigut capaç de suscitar consensos sinó més aviat al contrari, s’ha endinsat en les diferències entre el Govern i els partits de l’oposició, en particular amb el PP, que s’ha desmarcat de totes les celebracions per considerar-les un estratagema governamental per desviar l’atenció mediàtica dels assumptes de presumpta corrupció que l’envolten i per discrepàncies, tant en la forma com en el fons. Una cosa que de manera contundent han expressat diversos dirigents populars i alguns intel·lectuals a través d’un manifest, en el qual s’afirma que celebrar la mort de Franco té un plantejament guerracivilista i es fa una crida a boicotejar les commemoracions. Es pot discutir quin és el moment propici per celebrar el final de la dictadura i l’inici de la democràcia a Espanya. Uns veuen apropiada la decisió del Govern de commemorar la mort de Franco, d’altres preferirien festejar l’aprovació de la llei per a la reforma política, d’altres les eleccions de 1977 i d’altres l’aprovació de la Constitució de 1978, i tots aquells moments són bons per recordar, en especial a les generacions més joves, que la democràcia sigui un èxit per preservar i que no pugui donar-se per descomptada. Però per al que en cap cas hauria de servir la celebració de la democràcia és, com està passant, per aixecar trinxeres polítiques i convertir-la en un camp de batalla.

El més llegit