Les amnisties polítiques del 2025

L’amnistia judicial es va acordar el 2023, es va redactar i aprovar el 2024, i no serà fins a aquest 2025 quan es resoldrà si s’aplica als principals líders de l’1-O; però l’amnistia política que reclama l’expresident Carles Puigdemont continua pendent d’una fotografia amb Salvador Illa i Pedro Sánchez. Si són dues captures, millor; i el president de Junts no en té prou amb rebre a Bèlgica un conseller o un ministre. En realitat, l’excap del Govern no reclama altra cosa que no sigui el que ha demanat sempre: el reconeixement polític a la seva figura i el final de l’ostracisme a què considera que se l’ha condemnat des de Madrid, llançar el missatge que la negociació és de tu a tu, parlin o no directament amb ell per negociar amb JxCat, i valorar la seva referencialitat al tauler. Però aquestes fotografies no són les úniques amnisties polítiques que s’esperen per a aquest any acabat d’estrenar, ja que cal tenir-ne al radar, almenys, tres més. Feijóo i Puigdemont Tant el PP com Junts estan disposats a mantenir aliances puntuals a les Corts tot i que inquieti bona part de les seves files. No hi ha contacte directe entre Puigdemont i el líder popular Alberto Núñez Feijóo, però sí intermediaris que negocien amb el seu plàcet, i d’això es va servir Sánchez per defensar que Feijóo ja ha amnistiat políticament Puigdemont sense necessitat que hi hagi una foto que ho provi. Feijóo mira d’aïllar-se de les crítiques d’Isabel Díaz Ayuso per l’acostament a Junts perquè prioritza allunyar-se de Vox per recuperar el centre polític, però no es pot obviar que és només gràcies a la llei d’amnistia acordada amb el PSOE que Junts ha pogut aixecar el veto als populars i que aquests no haurien acceptat les condicions que han anat imposant a Sánchez, en especial el català a les Corts i la seva oficialitat a la UE, el traspàs de competències en immigració i l’exoneració de les causes del procés. Per als postconvergents, tot se cenyeix a un joc d’interessos en matèria fiscal i defensen que no formen part de cap bloc i que pacten mirant el què i no amb qui; mentre que al Parlament carreguen a ERC qualsevol moviment del Govern que no els agrada per haver investit Illa. A Junts rebutgen que els passi factura pactar puntualment amb el PP; més aviat creuen que els beneficia perquè els permet marcar de prop Sánchez i imposar-se a Esquerra com a millor postor, tot i que saben que només podran tensar la corda mentre Sánchez no la trenqui i no decideixi convocar eleccions, perquè llavors correrien el risc de no tornar a ser decisius per a la governabilitat. Mentre Puigdemont no demani gestos ni fotos a Feijóo, hi haurà amnistia política del PP per a una bona estona. Illa i Junqueras El president té clar que ha de mimar ERC i els Comuns. Són la clau del seu èxit, més que de la seva estabilitat, ja que no hi ha suma alternativa possible que pugui desbancar-lo des de l’oposició. Amb Oriol Junqueras ja ha obert un fil directe de comunicació, malgrat que per al republicà la prioritat ara és posar ordre al seu partit i recuperar la seva autoritat moral després d’una campanya interna que ha obert en canal la formació. Junqueras té i necessita temps per assentar-se, així que Illa va frenar la urgència dels seus pressupostos, però vetllarà perquè no s’eternitzi la negociació. La relació entre Illa i Junqueras és complexa, hi ha profunds retrets i una hemeroteca ben atapeïda d’atacs. El que més va ferir el president va ser quan Junqueras va dir que "molts dirigents del PSC es van irritar les mans aplaudint" el seu empresonament, però hi ha predisposició per les dues bandes a guarir a favor de la nova normalitat i la normalització institucional. L’amnistia política a Junqueras es dona per feta al Govern des que va ser elegit per la militància i Illa no descarta fotografiar-se amb ell com a líder d’Esquerra, una imatge que no es va donar quan van subscriure el pacte d’investidura perquè en aquell temps ja havia dimitit per posar en marxa la seva campanya interna a Esquerra. Junqueras espera el mateix de Sánchez, perquè no se li oblidi al Govern que també necessita els seus vots al Congrés tot i que no amenacin de recolzar el PP com Junts. El cap del Govern ja es va comprometre a reunir-se amb ell l’any passat, però públicament tot va quedar en una conversa telefònica. Ara sembla que no hi haurà dilació, però el dilema de Sánchez és qui prioritza, tenint en compte que amb Puigdemont s’ha de veure a l’estranger –on resideix des que va marxar de l’Estat el 2017– i que no ha complert condemna; mentre que amb Junqueras es pot reunir a Madrid després d’haver-lo indultat. De la seva elecció pot dependre també el preu que cadascú posi als seus vots. Puigdemont i Junqueras En el cas dels dos líders de l’1-O, hi pot haver més d’indult que d’amnistia. És més que coneguda la mala relació entre Puigdemont i Junqueras, però tots dos han mirat de perdonar-se i el temps els ha tornat a posar al capdavant dels seus respectius partits, malgrat que creixia el clamor en favor de nous lideratges. Que hi hagi un horitzó comú i entrin en l’oblit que suposa una amnistia política dependrà de la seva habilitat per recuperar la confiança, però el xoc entre dos partits amb la mateixa estratègia a Madrid que ho hauria de facilitar es veu impedit per la competició que mantenen a Catalunya. Ja es van veure al juliol, i s’emplacen a tornar a reunir-se, però el PSC és ara un actor que s’interposa en la seva relació.

El més llegit