Carles Puigdemont somia que el 2025 sigui l’any de la seva resurrecció política. El lloc preeminent que ocupa en bona part de la premsa de Madrid actua per a ell com una arma de doble tall. D’una banda, el mateix de sempre. Les crides que no se li apliqui l’amnistia i que aquest sigui l’any en què el Tribunal Suprem aconsegueixi, per fi, fer-lo caure derrotat. De l’altra, un protagonisme polític que comença a recordar el que va tenir Jordi Pujol quan Felipe González o José María Aznar van necessitar els vots de CiU. La premsa de Madrid sol produir miratges als governants catalans. En aquest cas, el d’un final d’any dolç després de passar mesos negres, amb el seu partit descavalcat de la Generalitat, de l’Ajuntament de Barcelona i del govern de totes les capitals de província catalanes.