Carles Puigdemont somia que el 2025 sigui l’any de la seva resurrecció política. El lloc preeminent que ocupa en bona part de la premsa de Madrid actua per a ell com una arma de doble tall. D’una banda, el mateix de sempre. Les crides que no se li apliqui l’amnistia i que aquest sigui l’any en què el Tribunal Suprem aconsegueixi, per fi, fer-lo caure derrotat. De l’altra, un protagonisme polític que comença a recordar el que va tenir Jordi Pujol quan Felipe González o José María Aznar van necessitar els vots de CiU. La premsa de Madrid sol produir miratges als governants catalans. En aquest cas, el d’un final d’any dolç després de passar mesos negres, amb el seu partit descavalcat de la Generalitat, de l’Ajuntament de Barcelona i del govern de totes les capitals de província catalanes.
2025: el somni de Puigdemont
La premsa de Madrid sol produir miratges als governants catalans. En aquest cas, el d’un final d’any dolç després de passar mesos negres, amb el seu partit descavalcat de la Generalitat i de Barcelona

Carles Puigdemont /
El més llegit
- La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança